La proposta d’aplicar sobre el complement específic de la paga extra de juny una reducció del 3% del total de la retribució anual del treballador, que s’ha anunciat aquest matí a la Mesa general de negociació de l’empleat públic, ha provocat no només l’oposició dels representants legals dels treballadors sinó que posa sobre la taula tot de qüestions que Esquerra Republicana vol constatar, com ha expressat la diputada, Violant Mascaró.

‘La llei del Pressupost 2012, tot i aprovada fa dos dies, no ha estat publicada, per la qual cosa es comprèn que els sindicats vulguin esperar a llegir el text final i oficial’ ha manifestat Mascaró que ha subratllat que ‘el fet de retenir part de la cotització de l’IRPF de percepcions futures torna a posar en una situació compromesa la legalitat de la mesura, tal com ja es va denunciar el mes de desembre quan el govern va dividir i endarrerir la paga extraordinària però en va avançar la retenció de l’IRPF’. En aquella ocasió, el Govern es va fer enrere. Ara es torna a plantejar el mateix fenomen. A més a més el fet de retenir part de la retribució futura, ha explicat Mascaró, ha de preveure mecanismes que avui no han tingut resposta a la Mesa, com el retorn retingut de més als treballadors que cessin la seva relació amb l’Administració abans de final de l’exercici. D’altra banda, ha fet notar que segons l’Estatut bàsic del treballador públic, les pagues extres són dobles. Ateses les darreres dues propostes (desembre 2011 i juny 2012) que passen per aplicar retallades a les pagues extraordinàries, l’acció de govern entra en contradicció amb aquesta norma superior. ‘L’Administració no ha sabut respondre com quedaran compensades aquestes mesures davant la possibilitat que el govern espanyol també apliqui mesures d’estalvi i vull recordar que Esquerra va proposar una esmena a la Llei de Pressupostos, una veritable clàusula de salvaguarda, que ha estat rebutjada per CiU i PP’.

Esquerra considera que aquesta retallada salarial que es planteja no és una retallada progressiva. Es pretén rebaixar un percentatge de la massa salarial, ‘però es fa igual per a tothom, igual als nivells més alts que als nivells més baixos’ però a més ha destacat la diputada republicana, ‘aquesta retallada afecta tot el personal treballador, però l’afectació en els cossos d’administració i tècnic més bàsics és enorme, i més en el col•lectiu de personal interí, més de 7000 persones, a qui també se’ls reduirà el 15 % de jornada i sou... Parlem de treballadors que el 2012 ingressaran un 25% menys que el 2012, i que en els darrers 10 anys ja havien perdut un 23 % de poder adquisitiu per congelacions, reduccions o apujades per sota l’IPC’.

Segons els càlculs que ha realitzat el grup parlamentari d’Esquerra es poden donar situacions realment complicades atès que hi ha personal que no percebrà prou complement específic perquè sigui possible descomptar-li el 3% del seu sou anual a la paga extra. En aquests casos, també se li descomptarà el que falti per completar la quantitat de la partida del complement específic de la mesada de juny. Per exemple un/a administratiu/iva C12, que percep 16.896€ anuals, un 3 % són 506 € i cobra de complement a la paga extra 427€. O bé un/a tècnic/a A 23 cobra 30.684€ anuals, un 3% són 920, i cobra de complement a la paga extra 901€.

Per Violant Mascaró ‘tornem a estar davant el quadre del mes de desembre passat, en què el treballador finança, amb 180 milions d’euros, les despeses que l’Administració no pot pagar per un problema de tresoreria. Fa de mal dir, però és ben bé com si el treballador, amb una retenció a l’avançada de les seves retribucions, estigués en part finançant la seva pròpia nòmina futura, malgrat la precipitació i els dubtes legals de la mesura. I més tenint en compte que la Disposició Addicional sisena estipula que l'estalvi produït s’ha de destinar a finançar despeses no financeres. És a dir, no a eixugar dèficit sinó a despesa pública. Si no fos així, es tractarà d'un veritable impost sobre la nòmina dels treballadors públics, absolutament discriminatori i regressiu’.

Esquerra Republicana de Catalunya creu i aposta per una funció pública qualificada, orgullosa del servei que presta i capaç, que ha engegat i empeny cada dia uns serveis d’excel•lència. ‘Amb severes retallades als serveis públics, i també a les percepcions directes dels seus treballadors, i amb la falta de confiança que el Govern demostra amb les falses negociacions que porta a les meses negociadores no es pot fer altra cosa que denunciar aquesta desconsideració i els pressupostos que ho permeten’.

Aquesta mesura s’aplica després de la retallada que els treballadors públics ja van patir el 2010, d’un 5% de mitjana, que no ha estat compensada el 2011, cosa que situa la pèrdua del poder adquisitiu en un 23% abans d’aplicar les mesures del Pressupost 2012.