Oriol Junqueras durant la videoconferència
Oriol Junqueras durant la videoconferència

Entregat i apassionat, així és Oriol Junqueras. Pare, polític, historiador, economista, i sobretot, professor entregat i apassionat. Un mestre que duu les ganes de transmetre i ensenyar a dins. Avui un centenar de privilegiats hem pogut assistir virtualment a la conferència ‘Valors clàssics per a temps difícils’ que ha impartit com a docent a la Universitat de Vic. El retorn del Junqueras professor. Durant una estona, el president d’Esquerra Republicana ha pogut deixar enrere els murs de la presó de Lledoners per fer allò que tan li agrada: impartir coneixement. Aprendre i ensenyar.

Passades les 11h del matí, ha aparegut a l’altra banda de la pantalla. No amagava el somriure i de seguida ha agafat el ritme explicant la importància i el bagatge de la cultura clàssica. “El món grec ens aporta la reflexió sobre els models culturals i socials, i la transcendència de la transmissió cultural escrita. Sense transmissió no es podrien compartir valors sobre comunitats molt extenses generació rere generació”, relatava.

Junqueras parlava d’història però també d’emocions i seducció. Al llarg de 25 segles d’autors de diferents generacions com Dante, Goethe, Italo Calvino o Shakespeare, entre molts d’altres, “ens han fet sentir atrapats i ens han seduït, podent experimentar mentre llegim les mateixes emocions que van viure els autors fa segles”, comentava. “Els autors clàssics són aquells que interpel·len i sedueixen la nostra ànima, i això és vàlid per totes les èpoques. Són valors universals”, afegia. I, amb un somriure murri, ens animava a llegir-los i a buscar-los per Internet: “Busqueu referències. Jo no puc fer-ho, en el lloc on visc no existeix Internet”.

La democràcia va néixer com una resposta a la necessitat de la comunitat de vetllar pel bé i l’interès comú
Oriol Junqueras Professor i president d'Esquerra Republicana

Però els clàssics també ens han dut els fonaments de la nostra cultura i democràcia. I aquí, en l’origen de la democràcia i la justícia, Junqueras ha fet especial èmfasi. Tot citant l’obra L’orestea d’Èsquil, una tragèdia que, segons relatava Junqueras s’hi jutgen déus i deesses i, en el judici, l’autor hi troba “una de les justificacions de la democràcia”. Junqueras ho tenia clar: “Indubtablement, aquesta tragèdia forma part d’aquestes arrels de la democràcia”. La democràcia va néixer com una resposta a la necessitat de la comunitat de vetllar pel bé i l’interès comú, però també per evitar els actes de justícia individual que sempre acaben tenint un punt d’injustícia”, afirmava. I el republicà ha conclòs amb una de les idees principals d’Èsquil, que podria portar a comparacions amb la seva situació: “La justícia només pot néixer del pacte polític de tota la comunitat”.

En el torn de preguntes, Junqueras ha parlat d’altres situacions epidemiològiques que ha viscut la humanitat, com la pesta negra que va comportar la mort d'entre el 25 i el 35% de la població en poques setmanes. Fent el paral·lelisme amb la pandèmia actual, Junqueras ha recordat que “quan una societat s'enfronta a situacions difícils des de perspectives polítiques, econòmiques i epidemiològiques, també són un bon referent. Per això us recomano llegir els clàssics”, ha reiterat.

I així, fins un quart d’una, les paraules i les reflexions d’Oriol Junqueras han tornat. D’un home que, malauradament i injustament, continua silenciat i pres de llibertat per, precisament, haver donat la veu a tot un poble, per haver exercit la democràcia. Un dels valors més clàssics i humans que hi pot haver.

Etiquetes