Execució penal com a eina de reinserció
La sanció penal és l’últim recurs a utilitzar quan no es tenen mitjans menys lesius quan algú comet un fet considerat delictiu –és el que tècnicament s’anomena última ràtio– i el seu objectiu ha de ser la reinserció.
Pacte social i polític respecte als objectius de l’execució de sentències, que comporti també la transformació conceptual i el desenvolupament normatiu que correspongui. Implica l’assumpció plena de l’execució de sentències incardinada dins de les polítiques socials i d’àmbit exclusiu de gestió pública, al marge del debat conjuntural, fonamentant-se en uns principis democràtics i integradors, i allunyant-se de la visió tradicional autoritària i de simple control social.
Articulació de l’execució de sentències, com un servei social, des de l’òptica de la prevenció en tres nivells:
- Prevenció primària: accions que s’apliquen abans que es produeixi el problema (p. ex., col·laboració amb el sistema educatiu i la comunitat).
- Prevenció secundària: accions que s’apliquen quan el problema ja s’ha produït, abans que es consolidi (p. ex., en justícia juvenil).
- Prevenció terciària: accions que tenen com a objectiu disminuir el dany que ja s’ha produït (p. ex., l’atenció a la víctima i el treball amb el delinqüent per evitar que cometi nous delictes).
Ha de facilitar que només romanguin ingressades als centres les persones que representen un risc per a la societat, de forma que els altres poden complir les sentències en règim de semillibertat, amb la supervisió que correspongui. Aquesta mesura pot comportar un alliberament de recursos que, per exemple, es puguin aplicar a accions preventives o a l’atenció més intensa de les persones amb riscos més elevats, així com a la supervisió dels perfils de baix risc.