"Tanco l’etapa després de 13 anys com a secretària general. I no me’n puc sentir més orgullosa, de tot el que hem aconseguit, de tornar a fer del vell partit de Macià, Companys i Irla, la millor eina per lluitar perquè la ciutadania d’aquest país tingui un present i un futur millors"
Recopilem les frases més destacades del discurs de la secretària general d’Esquerra Republicana en el seu comiat:
- Vull donar les gràcies per tot el que heu fet, sobretot per aguantar el projecte quan vam haver de desaparèixer d’un dia per l’altre, amb la presó i l’exili. Moltes d’aquestes persones esteu en aquesta sala, avui, i, com a secretària general us en vull donar les gràcies. Gràcies per fer el possible perquè el projecte se’n sortís i gràcies per procurar per nosaltres.
- Sempre he procurat treballar i participar a Esquerra Republicana tenint present que és un patrimoni que va més enllà de nosaltres mateixos, i fins i tot, del mateix partit. Esquerra Republicana de Catalunya és més que un partit. De fet, és patrimoni del país, de gairebé un segle de la història. I per això, per mi, aquest projecte, sempre ha requerit unes grans dosis de responsabilitat, de generositat i de perspectiva.
- L’octubre del 2017 va ser realment el punt d’inflexió política dels 13 anys. Va ser un punt d’inflexió a la història del nostre país. Vam sembrar una llavor que procurarem que germini, perquè la seguirem regant. Vam alimentar generacions a favor de la llibertat del nostre país. Vam internacionalitzar la causa. I vull pensar que hem après moltes coses que la propera vegada ja farem millor. Jo hi vaig ser, sempre, arreu. Sense parar. I me’n sento molt orgullosa. I hi tornaria a ser. Hi tornaré a ser, quan s’escaigui.
- En aquesta sala i en aquest partit, hi ha molta gent que s’hi va deixar la pell perquè el referèndum de l’1 d’octubre fos una realitat. Com a secretària general d’Esquerra Republicana vull agrair l’esforç que va fer aquesta organització va fer pel referèndum.
- Esquerra Republicana va prendre les seves decisions per sortir de l’atzucac del 2017. D’alguna manera ens havíem de moure. I així va ser quan vam aprofitar la força de les urnes per condicionar la legislatura espanyola, amb coherència: reconèixer el conflicte polític, molt criticat però, històric; obrir la via de la resolució democràtica, molt criticat, però una demanda internacional.
- I si enlloc d’estar tant sols en la via de la negociació, i tant criticats, aprofitant aquesta oportunitat, ens hagués acompanyat algú, potser hauríem avançat més i més ràpid. Però hem arribat lluny. Perquè de fet, ara, avui, després de mil crítiques, tothom s’ha sumat a la via de resolució del conflicte polític.
- No volíem els indults, des d’un punt de vista polític, però calia passar-hi per arribar a l’amnistia. No volíem reformar el codi penal (eliminar la sedició com a delicte polític potser sí, però nosaltres no som reformistes espanyols), però havíem de passar per aquí per arribar a l’amnistia. De fet, el procés de negociació del conflicte polític, ha estat l’única via política estratègica que ha donat alguns fruits. I ho hem de poder dir. I altres victòries històriques que tenen com a objectiu, guanyar sobiranies com la ferroviària amb el traspàs rodalies, la lingüística amb català al Congreso, l’acord al Parlament Europeu (esperem que s’acabi de complir) i darrerament l’acord per la sobirania fiscal.
- Sí, tinc i he tingut grups de whatsapp per treballar temes concrets, per fer debats abans de prendre decisions, per estar connectada al partit i al país després de 6 anys a l’exili. Però cap decisió, cap, s’ha pres al marge de les estructures del partit.
- Recordo que aquell 20 de setembre estàvem a punt, no només vam tenir els advocats a punt, sinó que vam organitzar-nos i vam omplir el carrer. I vam decidir que “ara encara més posarem les urnes i les paperetes”. El 20 de setembre, la majoria dels advocats que ens han acompanyat, ja hi van ser!
- Segur que hi ha coses millorables, segur. Però crec que podem estar molt orgulloses de la batalla antirepressiva que hem lliurat. Tant en l’àmbit de la solidaritat, la internacionalització, en la batalla jurídica i en l’esmena política. Com en l’àmbit personal, com ens hem ajudat en els moments més difícils, ara ja som una família. Hem guanyat família i hem guanyat maduresa personal.
Pots recuperar la conferència de la secretària general aquí.