Gabriel Rufián, durant la intervenció d'aquest dijous al ple del Congrés
Gabriel Rufián, durant la intervenció d'aquest dijous al ple del Congrés

El portaveu del Grup Republicà al Congrés denuncia l'espionatge a independentistes pel sol fet de ser-ho i considera gravíssim que el govern espanyol l'hagi equiparat, per justificar les escoltes, a una amenaça com el gihadisme.

El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha advertit aquest dijous al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que “un país on la principal llei és la llei del silenci no és un país, sinó una màfia”. Ho ha fet en el ple monogràfic que el Congrés ha dedicat al CatalanGate i a l’espionatge der Pegasus, que ha afectat desenes de persones de l'entorn independentista començant pel mateix president de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès. I davant l’excusa recurrent del govern espanyol que, malgrat tot, Espanya és una democràcia plena, Rufián ha dit que “el millor perquè Espanya sigui una democràcia plena és que siguin conscients d’una vegada que no ho és”.

Rufián ha denunciat una vegada més la negativa del PSOE a facilitar la creació d’una comissió d’investigació per aclarir els fets i depurar responsabilitats entre qui, per acció o omissió, ha estat còmplice d’aquest escàndol. El propi Sánchez ha reconegut que el CNI va demanar i aconseguir autorització judicial per espiar els mòbils de 18 independentistes. “Un s’adona que els seus noms, filtrats a la premsa, comparteixen una cosa: la ideologia”. Davant d’això, ha dit Rufián, la pregunta queia pel seu propi pes: “Quin era el delicte que havien comès? Quina era l’amenaça per la qual se’ls espiava?” I si han passat gairebé tres anys d’aquest espionatge sense cap repercussió penal, “què se n’ha fet de la informació que van recaptar?”

Si volen presumir que Espanya és una democràcia plena siguin conscients d'una vegada que no ho és
Gabriel Rufián Portaveu del Grup Republicà al Congrés de Diputats

Contestant la intervenció inicial de Pedro Sánchez, que s’ha referit als talls de vies o als “incendis” a Barcelona parlant a la crema de contenidors durant les mobilitzacions en resposta a la sentència del Procés, Rufián s’ha preguntat: “Així, si ara un sindicalista, per reivindicar un dret laboral, talla una via o crema un contenidor també l’espiaran? Són conscients de la porta que obre això?”

“En aquest país, suposadament, només es pot espiar sota mandat judicial les amenaces directes per a la seguretat de l’Estat com el narcotràfic, el crim organitzat o el gihadisme internacional”, ha dit Rufián. “Quin d'aquests 18 polítics, activistes, advocats i periodistes espiats sota mandat judicial era narcotraficant, delinqüent o gihadista internacional? Quina amenaça representaven?” “Hem de pensar que vostès consideren el gihadisme i l’independentisme la mateixa cosa?” I ha posat un exemple encara més concret: “Per què espiaven al president de la Generalitat mentre negociaven la investidura amb Esquerra Republicana?”

El portaveu republicà al Congrés ha insistit a demanar explicacions per la resta de persones de l’entorn independentista -fins a 47 més, segons l’informe de Citizen Lab- que també han estat espiades. “Qui va ordenar els espionatges i qui els va fer? Qui és el responsable d’aquest espai entre la legalitat i la il·legalitat?”, s’ha preguntat. En aquest sentit, Rufián de demanat si a l’Estat espanyol hi continua havent organismes estatals descontrolats. “I em refereixo a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil”. Ha justificat la seva sospita perquè fins en tres de comissions d’investigació diferents “s'ha testificat que en hi ha uns senyors amb placa que creuen que aquest país és tan seu que no hi cap ningú més. La Brigada Patriòtica. I, sobretot, que tot val contra els qui no els agraden”.

Ha recordat, concretament, l’interrogatori que va fer en una comissió d’investigació a Eugenio Pino, exdirector adjunt de la Policia Nacional, quan li va dir que estava disposat a fer-ho “tot” per Espanya. “Són vint segons que glacen la sang”.

El portaveu del grup republicà ha retret a Sánchez que Margarita Robles continuï al capdavant del Ministeri de Defensa com a màxima responsable política dels serveis d’intel·ligència i per la manera com en més d’una ocasió ha justificat els espionatges a dirigents independentistes. “Passi el que passi només sap dir que està molt orgullosa dels 3.000 homes i dones que integren el CNI”, ha dit Rufián. “És la ministra favorita de la dreta. Per alguna cosa serà”, ha conclòs. I adreçant-se a la pròpia Robles, li ha dit: “Quan jo tot just anava a escola vostè [en aquell moment jutgessa] s’enfrontava a ells. La pregunta és per què ara els protegeix”.

Contestant també a Sánchez sobre el que aquest ha definit com a "agenda del retrobament i de la convivència a Catalunya", el portaveu republicà li ha recordat que mai ni la política, ni un referèndum ni una votació són un problema de convivència, ni el fet de parlar una vergonya. "Veient el panorama que tenen en aquest hemicicle amb la dreta i l'extrema dreta, potser el problema de convivència el tenen aquí", ha sentenciat.

Arran de l'escàndol per l'espionatge, la resposta del govern ha estat el cessament de la directora del CNI i l’anunci, per part de Pedro Sánchez en el ple d’avui, de la predisposició a desclassificar documents a requeriment judicial, d’una nova llei de Secrets Oficials -la vigent és de 1968, en ple franquisme- i de la que regula el funcionament intern del CNI.

Etiquetes