Els republicans defensen que l’independentisme té una doble obligació: la gestió del mentrestant i reprendre una estratègia compartida cap a la República catalana
“A les portes d’acabar la legislatura, a les portes de Nadal, amb el risc latent d’un virus que no marxa, hem de reconstruir-ho tot, el país i l’independentisme, per fer-ho avançar tot, el país i la independència”, ha asseverat el president del grup d’Esquerra Republicana al Parlament, Sergi Sabrià, a l’última sessió de control d’aquesta legislatura. Pels republicans, en cap cas la gestió del mentrestant pot ser una renúncia política.
“Ajudar la gent no pot ser renunciar a res”, ha argumentat Sabrià, i ha citat les ajudes als autònoms, les cinc ampliacions d’hospitals, les contractacions de personal sanitari i educatiu, la llei dels lloguers i dues lleis que veuran llum en aquest ple, la llei contra les discriminacions i la llei contra les violències masclistes. De fet, “la gestió del mentrestant és una obligació de tot l’independentisme”, ha dit Sabrià, “la mateixa obligació que tenim també de reprendre una estratègia compartida i d’avançar en una solució política democràtica”, que pels republicans passa per la fi de la repressió, l’amnistia i l’exercici de l’autodeterminació.
El republicà també ha constatat que aquesta no ha estat una legislatura fàcil —va començar amb el retorn de les institucions a la ciutadania després de la repressió del 2017, i ha estat marcada per la presó, l’exili, els centenars d’encausats i, finalment, la pandèmia, en què l’Estat espanyol “primer va recentralitzar i, després, se n’ha rentat les mans”. Però ara cal encarar-ne una altra, de legislatura, en la qual “haurem de seguir per vèncer la Covid-19, que ho farem, i per vèncer l’Estat, que ho tornarem a fer”, ha reblat Sabrià.
En la mateixa línia, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha respost a Sabrià que “la independència és més necessària que mai, i a la independència s’hi arriba acumulant forces i legitimitat democràtica, establint aliances fortes i situant la gestió del mentrestant com un exemple del que ha de ser la gestió de la República que volem construir”.
