La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge / ACN
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge / ACN

La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, ha enviat dos informes al Relator Especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d’Associació de Nacions Unides

La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, que depèn de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes del Govern, encapçalada per la consellera Tània Verge, ha enviat a l'ONU dos informes en què assenyala la indefensió que generen per als drets humans el delicte de sedició i les actuacions del Tribunal de Comptes a l’estat espanyol. En concret, els ha dirigit al Relator Especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d’Associació de Nacions Unides, Clément N. Voule, per tal que els incorpori a l’informe que presentarà a la 50a sessió del Consell de Drets Humans.

El primer informe, titulat 'El delicte de sedició i el dret de protesta', afirma que l’actual concepció del delicte de sedició al codi penal espanyol és una "anomalia a nivell europeu". De fet, compara els codis penals de 17 països i conclou que el cas espanyol no té homòlegs a Europa i que "obeeix criteris de criminalització i càstig” llunyans als estàndards europeus actuals.

L’informe també assenyala que la definició de “sedició” del Tribunal Suprem en la sentència del procés "no és ni clara, ni precisa, ni previsible" i provoca "inseguretat jurídica". A més, situa la desobediència civil no violenta, sempre que sigui multitudinària, dins dels marges del delicte, "sense que la renúncia explícita a l’ús de qualsevol forma de violència suposi cap diferència a l’hora de considerar els requisits del delicte de sedició".

El document també es fa ressò del posicionament d'organitzacions defensores dels drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch, contraris a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos i preses polítiques. També cita que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va demanar l’alliberament dels presos i que el Consell d'Europa va reclamar a les autoritats espanyoles que reformessin els delictes de rebel·lió i de sedició.

Per altra banda, el segon informe, anomenat 'Les actuacions del Tribunal de Comptes i els drets a la participació política, a un judici just i a la llibertat d’expressió', apunta que els procediments d'aquest organisme "no ofereixen les garanties necessàries a les persones investigades i generen indefensió". S’argumenta que la possibilitat de presentar recurs en la fase processal "està excessivament acotada" i que la sentència només es pot recórrer a la sala tercera del Tribunal Suprem.

També s’assegura que el Tribunal de Comptes "s’extralimita en les seves funcions" quan, en el cas de la investigació de l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, s’atorga una potestat interpretativa sobre l’Estatut de Catalunya "que no li correspon", i que "compta amb biaixos polititzats" en el procés de selecció dels seus membres i en la seva funció jurisdiccional.

Aquest no ha estat l’únic moviment per tal de fer arribar la causa del Tribunal de Comptes a les institucions europees. La senadora d’Esquerra Republicana i única membre independentista del Consell d’Europa, Laura Castel, ja va fer arribar a diversos organismes europeus, el passat mes de juliol, un informe que alerta de la greu repressió econòmica que perpetra el Tribunal de Comptes sobre l’independentisme. L’informe va arribar a les màximes autoritats europees, com la secretària general, la comissària de Drets Humans i el president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa; el GRECO, el Grup d'Estats contra la Corrupció; o la Comissió de Venècia, organisme que vetlla per la democràcia a través del Dret.

Podeu consultar els informes enviats pel Departament d’Igualtat i Feminismes en aquest lloc web.

Etiquetes