El Consell Executiu d’aquest dimarts ha anunciat més inversions per fer front a l’escassetat d’aigua; el pla nacional per a l’erradicació de l’amiant; i el projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès

La cimera de partits per afrontar la sequera que viu Catalunya, que va anunciar el president Pere Aragonès al darrer ple del Parlament, se celebrarà aquest 31 de març al Palau de la Generalitat. La trobada ha de servir per compartir amb tots els grups parlamentaris el diagnòstic de l’actual situació d’excepcionalitat per la manca de pluges i l’escassetat de reserves d’aigua, explicar les mesures que està duent a terme el Govern, establir noves prioritats i calendaritzar noves accions.

L’anunci de la data s’ha fet en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts, en què el Govern també ha aprovat el Programa de Gestió Específic dels Sistemes Públics de Sanejament en Alta de Catalunya, que preveu més de 600 milions d’euros en cinc anys, 100 dels quals durant el 2023, per incrementar el percentatge de població sanejada i els sistemes de sanejament actius —actualment, a Catalunya, hi ha al voltant de 530 depuradores actives.

També, properament, estan previstes les següents inversions:

• La licitació, aquest 2023, de la dessaladora de la Tordera, per un cost de 250 milions d’euros.
• L’inici del tràmit per construir la nova estació de tractament d’aigua potable al Besòs, gràcies a 260 milions d’euros fins a l’any 2030.
• La millora de les estacions de tractament d’aigua potable de la conca del Besòs i del Llobregat, des d’ara i fins al 2027, amb una dotació inicial per al 2023 de 15 milions d’euros.
• L’increment del volum d’aigua regenerada fins a doblar-lo, amb obres que arribaran als 120 milions d’euros en els propers cinc anys.
• A més, com ja es va anunciar a principis de març, l’Agència Catalana de l’Aigua triplicarà els ajuts per al transport d’aigua en camions cisternes, arribant als 2 milions d’euros.

Tot plegat se suma a les mesures que ja fa temps que implementa el Govern, com la dessalinització, la regeneració i els pous de sequera, que entre el 2022 i el 2023 han aportat al sistema més aigua de la que hi cap als embassaments de Sau i de Sant Ponç junts; i, a finals de febrer, l’activació de la fase d’excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat i de l'aqüífer del Fluvià Muga, que ha implicat la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, entre d’altres restriccions.


L’amiant, totalment erradicat de Catalunya el 2032

Per altra banda, el Govern també ha aprovat aquest dimarts el pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, que inclou 21 actuacions per tal d’assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea de retirar aquest agent químic, tan utilitzat entre el 1950 i el 1990 i actualment prohibit, de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt del territori abans del 2032.

Les 21 accions s’organitzen en la identificació de l’amiant, la seva retirada, i la prevenció. El pla també preveu la creació d’un nou marc normatiu de referència: es considera que per abordar la problemàtica de manera transversal i amb visió de país, cal disposar d’una llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya i del desenvolupament reglamentari necessari per a la seva efectivitat.

Per al finançament del pla durant aquest 2023, a més de l’esforç inversor que la Generalitat destina anualment a la retirada d’amiant d’edificis públics i al foment de la retirada en l’àmbit privat, s’ha constituït un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’exercici.


El Lluçanès, més a prop de ser la 43a comarca de Catalunya

Finalment, l’Executiu ha aprovat el projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès, i dona resposta així a una reivindicació històrica d’aquest territori, després d’un procés iniciat el 2010 i que ha de culminar amb l’aprovació definitiva de la llei al Parlament de Catalunya.

El text aprovat avui defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. La capital de la nova comarca serà el Prats de Lluçanès, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern. I s’estableix que el Consell Comarcal es constitueixi després de la celebració de les eleccions municipals del 2027. Fins aleshores, els municipis implicats que ho acordin voluntàriament hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès, a qui correspondrà, transitòriament, la representació i gestió dels interessos de la comarca, i que rebrà el finançament necessari per part de la Generalitat.