L’executiu impulsa mesures que impliquen el conjunt de les conselleries per garantir “poder viure plenament i lliurement en català”

El Govern ha presentat 100 accions transversals per assegurar el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Les han donat a conèixer el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en una compareixença posterior a un Consell Executiu extraordinari i monogràfic sobre la llengua.

“Tornar a fer progressar el català és una prioritat de país i, com a tal, des del primer moment de la legislatura, és una prioritat del Govern de la Generalitat”, ha assegurat el president Aragonès. “Sense una presència normalitzada a tot arreu i sempre, es fa molt difícil poder viure plenament i lliurement en català”, ha explicat, i, per això, el Govern ha treballat aquestes 100 iniciatives, que impliquen el conjunt de les conselleries i que “exemplifiquen la nova etapa que obre la política lingüística del país”.

Són mesures que calia impulsar de forma “immediata”, però, en paral·lel, els treballs del Pacte Nacional per la Llengua avancen a bon ritme. “Tenim un gran projecte entre mans que és el Pacte; ha acabat la fase participativa, en què hem recollit les recomanacions de les entitats, i ara estem treballant un primer esborrany, de manera que a principis d’any podrem veure si arribem a la signatura”, ha explicat la consellera Garriga.

La titular de Cultura també ha detallat algunes de les 100 mesures presentades. “El català és cosa de tots i el Govern ha de ser el primer a fer els deures”, ha afirmat. Del centenar de mesures, aquestes en són 15 d’especialment destacades:

1. El Pla d’impuls del català a l’àmbit sanitari: “Tothom té dret a ser atès en català”, ha defensat el president, “i més en un àmbit tan sensible com la salut de les persones”. Per això, s’està treballant en el pla de dinamització de la llengua catalana a l’Hospital Clínic com a projecte pilot que permetrà generalitzar el coneixement de la llengua entre els professionals sanitaris i dinamitzar-ne l’ús. Entre les actuacions que es preveuen, hiha el desplegament de la figura del referent lingüístic de centre de salut, és a dir una persona responsable de la gestió lingüística de cada centre.
2. La formació en immersió i gestió del multilingüisme dins del màster de formació del professorat de secundària, per tal que tots els docents tinguin eines per mantenir el català davant de les situacions diverses de les aules.
3. El pla de foment del català als serveis a la gent gran, incloent residències, centres de dia, serveis a domicili, casals cívics i serveis per a les persones amb discapacitat, per tal que totes les persones puguin parlar sempre i en català a tot arreu, especialment aquells col·lectius que es poden trobar amb més situació de vulnerabilitat.
4. El reforç i impuls de la presència del català al món audiovisual, consolidant el gir iniciat ara fa un any i assegurant, així, trobar contingut en català a la televisió, als cinemes i a les plataformes. La consellera Garriga ha anunciat, de fet, que el Govern ha aprovat subvencionar cinc pel·lícules i cinc sèries de gran format en versió original catalana per a l’any vinent. I ha recordat que, en només un any, hi ha hagut un increment de 700 títols més amb l’àudio en català, i hi ha 2.000 títols subtitulats en català.
5. La creació d’una xarxa d’autoescoles en llengua catalana, i de material formatiu en català, per tal que tothom pugui examinar-se del carnet de conduir en la nostra llengua.
6. El nou Sx3: Per garantir els drets infants i joves a escollir continguts i informació de qualitat en català a qualsevol lloc, la nova direcció de la CCMA ha presentat un nou Súper3, l’Sx3, que conté nous continguts i una nova distribució de l’oferta infantil i juvenil; desplega l’oferta per targets i incrementa els continguts i la distribució per mitjans digitals.
7. La promoció de la generació d’un vincle emocional positiu amb la llengua catalana per part de les persones estrangeres que arriben a Catalunya: El Govern vol fer que els serveis d’acollida integral promoguin activament una mirada positiva, aspiracional i útil de l’ús social de la llengua catalana. Que es faciliti i s’estimuli l’aprenentatge amb formacions flexibles i adaptables a les necessitats i realitats quotidianes i culturals de les persones migrades, especialment les dones.
8. El seguiment de la tramitació per part de l’Estat de la petició de fer servir el català al Parlament Europeu i accions per assegurar la presència de Catalunya a la UNESCO: En el marc de la taula de negociació, el Govern ha aconseguit que l’Estat enviï una sol·licitud a la presidència de la mesa del Parlament Europeu per tal de permetre l’ús del català en el ple de la cambra. El Govern supervisarà els passos necessaris per l’assoliment d’aquest objectiu. A més, l’executiu català treballarà per garantir la presència de Catalunya a la UNESCO com a organisme internacional relacionat amb la diversitat lingüística i la cultura.
9. La revisió i actualització dels projectes lingüístics dels centres educatius: es farà una diagnosi sociolingüística per conèixer el grau de normalització del català en cada centre, una diagnosi pedagògica que retrati els models d’ensenyament i d’innovació pedagògica i si hi ha buits significatius, i una diagnosi academàcia que indiqui els resultats de les avaluacions internes i externes i orienti la presa de decisions per garantir la millora dels resultats educatius i la competència lingüística de l’alumnat.
10. El pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya: Per tal de fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats catalanes i llengua d’ús normal en les seves activitats.
11. L’estudi de l’etiquetatge en català en productes alimentaris, per conèixer-ne la situació real.
12. Garantir l’ús de la toponímia en català i aranès: El Govern vetlla perquè es garanteixi l’acompliment de la legislació lingüística en matèria de toponímia. Treballa amb els diferents agents implicats per a la incorporació d’una clàusula d’obligat compliment a totes les fórmules jurídiques i administratives de contractació per fer servir les formes oficials de la toponímia i cartografia de Catalunya.
13. La creació de beques per a la preparació d’oposicions a jutges i fiscals de l’Administració de justícia per pal·liar la manca endèmica de professionals catalans en aquest àmbit, i assegurar que els operadors jurídics saben el català i coneixen el dret civil, la cultura i la realitat pròpies. Amb aquesta mesura es pretén incrementar el respecte pels drets lingüístics de la ciutadania i facilitar l’estabilitat i la qualitat del servei públic de la Justícia.
14. El pla integral per l’aranès a l’Aran i a Catalunya: El Govern ha proposat elaborar aquest pla, conjuntament amb el Conselh Generau de l’Aran i la resta d’institucions implicades, per tal d’analitzar conjuntament quins són els canvis necessaris en el camp normatiu i pressupostari per fomentar l’occità aranès i garantir-li l’estatus adequat a l’Aran i a Catalunya.
15. L’aprovació del codi d’accessibilitat per fer de la llengua de signes catalana una eina d’accessibilitat i igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la societat: En els propers tres mesos, el Govern aprovarà el codi d’accessibilitat que regularà l’ús i la presència de la Llengua de Signes Catalana (LSC) en tots els àmbits de la vida social on sigui necessària la comunicació. La mesura haurà de ser efectiva en els tres anys posteriors a l’aprovació del codi.

Durant la compareixença, el president Aragonès també ha explicat que, aquest dijous, 1 de desembre, participarà al Fòrum de les Minories de Nacions Unides. “El català no és una llengua minoritària, sinó minoritzada per un estat que encara avui en dificulta la plena normalització”, ha denunciat. “Al Fòrum de Nacions Unides podrem explicar i compartir la política lingüística del Govern i defensar l’energia i vitalitat d’una llengua amb més de 10 milions de parlants, que necessita el compromís de tots i totes”.