Proclamació de la República

Amb la victòria espectacular a les municipals de 1931, s'inicia un període de força moviment polític: es proclama la República, es reinstaura l'autogovern, s'aprova un Estatut d'autonomia significativament retallat, ERC esdevé un partit de masses i la dona fa el salt a la política.

Victòria a les municipals de 1931

Fa tot just un mes de la seva fundació, però Esquerra Republicana, que es presenta en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya, assoleix una espectacular victòria contra tot pronòstic als principals pobles i ciutats del país, també a Barcelona amb Lluís Companys entrant a espatlles de la gent a l’Ajuntament.

Companys entra a l'Ajuntament de Barcelona a espatlles de la gent després d'haver guanyat les eleccions | 1931

El triomf de les candidatures republicanes també tenyeix les grans ciutats de la resta de l’Estat. Unes municipals que, de facto, es converteixen en un plebiscit sobre la monarquia d’Alfons XIII, que marxa del país dos dies després.


Proclamació de la República

El 14 d’abril de 1931, arran de la gran victòria republicana a les municipals i després que Companys hagi proclamat la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià proclama la República catalana dins de la Federació Ibèrica des del balcó del Palau de la Generalitat. La República també serà proclamada des de diversos ajuntaments del país.

##history_reproduir_so##
Celebració de la República instants després de la seva proclamació | 14 d'abril de 1931
Proclamació de la República a Mataró | 14 d'abril de 1931

Govern provisional i eleccions al Parlament

Després d’intenses negociacions amb el govern provisional de la Segona República espanyola, es recupera la Generalitat de Catalunya i Francesc Macià esdevé el primer president del govern provisional català. D’aquesta manera, queda reinstaurada la institució d’autogovern que havia estat dissolta el 1714 amb la pèrdua de sobirania nacional arran del Decret de Nova Planta.

Francesc Macià és escollit president del nou govern | Desembre de 1932

A partir d’aquest moment, Esquerra Republicana guanyarà totes les eleccions que s'aniran celebrant en el marc de la Segona República espanyola. Als comicis per al Parlament del novembre de 1932 el partit, que es presenta en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya, obté una clara victòria amb 67 dels 85 escons de la cambra catalana. Francesc Macià és escollit president del nou govern, mentre que Lluís Companys és elegit president del Parlament de Catalunya.


Estatut d’Autonomia de 1932

Amb la recuperació de l’autogovern, en només dos mesos es redacta l’Estatut de Núria. Cal un marc legal que garanteixi la recuperació de la sobirania arrabassada i s’hi inclou també el reconeixement del dret a l’autodeterminació. L’agost de 1931 l’Estatut és clarament aprovat en referèndum a Catalunya amb un 99% dels vots i una participació del 75% del cens. Les dones, que encara no poden votar legalment, han estat recollint signatures de suport i, en total, n’aporten 400.000.

Malgrat el suport majoritari del poble català al text inicial, el setembre de 1932 les Corts espanyoles acaben aprovant un Estatut significativament retallat. La decepció és gran, però la necessitat de l’Estatut també, i aquest s’aplica de seguida. Així doncs, el novembre del mateix any s’escollirà el nou Parlament de Catalunya.


De Macià a Companys

El desembre de 1933, només un any després de veure recuperat l’anhelat autogovern, mor el president Macià i Lluís Companys el succeeix en el càrrec com a President de la Generalitat. Des del juny del mateix any, Joan Casanovas i Maristany assumeix la presidència del Parlament.

El president Lluís Companys en el seu primer acte oficial | Gener de 1934

Partit de masses

Les victòries de les candidatures d’Esquerra a les eleccions municipals i a Corts Constituents de 1931, i al Parlament de Catalunya el novembre de 1932, situen Esquerra Republicana com el partit hegemònic a Catalunya, amb un gran pes a tot el territori.

Guanyadors municipals 1931

Guanyadors municipals 1931

Creació de mitjans de comunicació

El 9 de novembre de 1931 neix La Humanitat, un diari que esdevé el portaveu oficial d’ERC. Dirigit per Lluís Companys, es converteix en el diari de més difusió i importància de l’organització i ja en el primer número queda clara la seva vocació, amb un encapçalament de Francesc Macià:

Em plau saludar La Humanitat, el nou diari que ve a defensar els ideals de la llibertat, de les altres llibertats, plenes d’anhels generosos i d’amor a la humanitat, que he defensat tota la vida. Francesc Macià

La difusió del missatge a través de mitjans propis té un paper fonamental en la construcció de l’hegemonia d’Esquerra Republicana i comptarà amb d’altres diaris afins com L’Opinió i diversos repartits pel territori, com L'Acció, a Terrassa, o el Renaixement Bergadà, a Berga.


L’arrelament d’ERC al territori

La construcció de l’hegemonia d’Esquerra Republicana no només es percep en clau electoral o en la difusió del missatge, sinó també en el gruix de la seva militància. De 16.000 afiliats en el moment de la seva fundació, Esquerra passa a més de 70.000 a l’inici de la Guerra Civil, convertint-se en un partit polític profundament estès i arrelat a tot el territori.

Implantació d'ERC l'any 1934

Implantació d'ERC l'any 1934

La dona fa el salt a la política

Un dels grans avenços que comporta la Segona República és el sufragi universal. I és que la Constitució republicana de desembre de 1931 reconeix el dret a vot a les dones i als majors de 23 anys, que s’aplicarà per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1933. Amb el sufragi universal conquerit, les dones prenen molta més rellevància dins de les pròpies organitzacions polítiques i es creen les primeres seccions femenines.

Creació de la Secció Femenina

Esquerra Republicana és un dels primers partits a tenir una Secció Femenina. De fet, a diferència de la resta de formacions, no és la direcció dels republicans qui la crea, sinó que neix uns mesos abans de la Constitució republicana i ho fa a partir de la pròpia voluntat de les dones, afiliades al partit des de l’abril d'aquell any.

Ja en els primers mesos de la Segona República apareixen diversos articles, tant a L’Opinió com en d’altres mitjans d’ERC, signats per dones i abans del plebiscit sobre l’Estatut de Núria (agost de 1931) el partit potencia la participació femenina en la recollida de signatures a tots els Ajuntaments de Catalunya.

Esquerra Republicana és dels primers partits a tenir una Secció Femenina, que neix impulsada per les pròpies dones uns mesos abans de la Constitució republicana

És el precedent de la creació de la Secció Femenina, que es fundarà a Barcelona l’octubre de 1931 i assolirà la seva estructura definitiva l’abril de 1932 com a secció autònoma dins d’Esquerra Republicana.


Nativitat Yarza

 Nativitat Yarza 1934

Nativitat Yarza

Nascuda a Valladolid el 1872, Nativitat Yarza és mestra en diverses escoles fins que es consolida a la de Bellprat. De tradició radicalsocialista, amb l’arribada de la República el 1931, constitueix l’Associació Femenina Republicana Victoria Kent; dos anys després s’afilia a Esquerra Republicana i n’encapçala la candidatura de Bellprat a les eleccions municipals.

El gener de 1934, Yarza esdevé la primera alcaldessa de tot l’Estat i un mes després serà distingida amb una recepció al Palau de la Generalitat per part del president Lluís Companys. Quan el 1936 comença la guerra, Yarza s’allista a la columna Del Barrio i es trasllada al front d’Aragó, on realitza tasques de proveïment per a les trinxeres. Feminista i molt implicada en la lluita pels drets de les dones, el 1937 assisteix al Primer Congrés Nacional de la Dona. Perduda la guerra, s’exilia a França, on morirà el 1960 a Tolosa de Llenguadoc.

Recepció al Palau de la Generalitat per part del president Lluís Companys | Febrer de 1934
Recepció al Palau de la Generalitat per part del president Lluís Companys | Febrer de 1934

Maria Dolors Bargalló

 Dolors Bargalló 1931

Dolors Bargalló

Nascuda a Barcelona el 1902, Maria Dolors Bargalló treballa primer de modista i professora de confecció i, després, com a funcionària pública a l’Ajuntament de Barcelona. Ja de molt jove s’implica políticament a Estat Català i serà militant d’Esquerra Republicana des de la seva fundació. Bargalló, de fet, es converteix en l’oradora i propagandista més destacada de les files del partit republicà i, a través de diversos articles en publicacions com La Humanitat o L’Opinió, combat la desigualtat social entre homes i dones i lluita pel sufragi femení.



El 1931 participa activament en la recollida de signatures per al plebiscit sobre l’Estatut de Núria i l’any següent és escollida secretària del Comitè Central del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya. La seva implicació en la lluita feminista és extensa, i entre el 1934 i el 1938, Bargalló participa en diversos congressos mundials contra la guerra i el feixisme i durant la Guerra Civil és escollida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya. En acabar la Guerra, Bargalló s’exilia primer a França i després a Mèxic, on morirà l’any 1980.

Presentació a la Monumental | 7 de març de 1937
Maria Dolors Bargalló intervenint al míting de Socors Roig | 20 de setembre de 1936

Les dones d'Esquerra Republicana

Les dones d'Esquerra són protagonistes d'aquesta època republicana i també de la posterior Guerra Civil, l'exili, la clandestinitat antifranquista durant la dictadura i la represa democràtica. Seguint l'exemple de Yarza i Bargalló, cada vegada més dones decideixen implicar-se en el projecte republicà, convertint-se així en referents del republicanisme feminista català. La implicació de la dona és i serà clau per la construcció republicana que defensa el partit.