Salvaguardar les institucions
El president Companys s’exilia a França, però acaba sent detingut, extradit i afusellat l’octubre de 1940, després d’un judici sumaríssim ple d’irregularitats. Josep Irla assumeix la presidència de la Generalitat des de l’exili, seguit per Josep Tarradellas, el retorn del qual no es produirà fins el 1977.
Afusellament del president Companys
Consumada la desfeta republicana a la Guerra Civil, el president de la Generalitat, Lluís Companys, s’exilia a França el gener de 1939. L’agost de 1940 és detingut i extradit. El 3 d’octubre el traslladen al castell de Montjuïc de Barcelona per ser sotmès a un Consell de Guerra sumaríssim per rebel·lió militar, un judici ple d’irregularitats. La sentència a mort és inevitable i el 15 d’octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, el president Companys és afusellat.
Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor
##history_reproduir_so##
Irla agafa el relleu, el Govern continua
1940
Josep Irla
Josep Irla és el darrer president del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco. Després de la mort del president Companys, Josep Irla, des de l’exili, assumeix la presidència de la Generalitat seguint la legislació catalana. Forma un govern amb personalitats a l’exili. Nomena conseller primer Josep Tarradellas. De fet, Irla dimiteix per motius de salut l’any 1954 i mor el 1958.
El Govern a l'exili de Tarradellas i retorn
El líder d’Esquerra, Josep Tarradellas, agafa el relleu d'Irla com a president de la Generalitat a l’exili. Després d’unes negociacions amb Adolfo Suárez el 23 d’octubre de 1977, el president Tarradellas retorna a Catalunya, la qual cosa suposa la recuperació de la Generalitat com a institució de l’autogovern de Catalunya i el triomf per conservar la legitimitat democràtica de la institució durant tot el franquisme.
##history_reproduir_so##
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! Ja sóc aquí!
Paraules del president Tarradellas al tornar de l'exili
“Ciutadans de Catalunya: ja soc aquí! Ja soc aquí! Perquè jo també vull l’Estatut. Ja soc aquí! Per compartir les vostres penes, els vostres sacrificis i les vostres joies per Catalunya. Ja soc aquí!
Per treballar amb vosaltres per una Catalunya pròspera, democràtica i plena de llibertat. Ja soc aquí!
Per aquesta Catalunya que s’ha de posar a treballar més que mai per fer-la ben forta i pròspera. Perquè sigui un exemple per a tots els pobles d’Espanya. Per fer més forta que mai la unitat que hem fet en les hores difícils de la nostra lluita i que ens ha portat al triomf. Ja soc aquí!
Que junts, amb tots aquells catalans i no catalans que durant tants anys i tants anys han lluitat per poder arribar a un dia amb aquest esclat de joia i d’entusiasme, puguem fer, com he dit abans, més pròspera, més forta la nostra Catalunya.
Ciutadans de Catalunya: permeteu-me que us demani que en aquests moments de joia també tinguem la serenitat de reflexionar i de veure les greus responsabilitats que cauen sobre nosaltres. Creiem que aquest triomf que hem tingut ha estat gràcies al sacrifici de tants i tants ciutadans que han donat la seva vida per Catalunya.
Ciutadans de Catalunya: voldria que en aquests moments de joia i de responsabilitat, penséssiu que tenim altres deures fora de Catalunya. Nosaltres hem de ser l’avançada del benestar, de la prosperitat i de la democràcia de tots els pobles d’Espanya.
I permeteu-me, per acabar, que us digui que del fons del meu cor surt el més profund reconeixement per la vostra fidelitat, per la vostra fe en el nostre poble, en la llibertat i en la democràcia.
Grans mercès a tots! Visca Catalunya!”.