Una rosa blanca, a l'escó de Flores
Una rosa blanca, a l'escó de Flores

Homenatge al Parlament al diputat Antoni Flores i Ardiaca, que va morir el 22 de maig a Tremp. Aquesta és la intervenció que ha fet al ple el president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové.



Gràcies vicepresidenta,

El diputat Antoni Flores i Ardiaca ens ha deixat.
El company i amic Toni, avui no és entre nosaltres ocupant el seu escó.

Dilluns passat la incredulitat i la injustícia ens van colpejar brutalment.
Avui no hi ets, Toni. Tu, que sempre hi eres i mai fallaves.

Per això, aquesta intervenció d'avui és el reconeixement cap a tu, Toni, d'un grapat de persones, aquí i al Pirineu, que tenim encara el cor encongit.

En nom de totes elles, m’agradaria donar les gràcies més sinceres a la resta de grups parlamentaris per les mostres de condol que ens heu fet arribar, i per cedir-nos aquests minuts d'homenatge avui.

Van ser molts els missatges i les trucades que vam rebre mostrant-nos el vostre dolor i oferint-nos el vostre suport. I aquest allau de solidaritat només el poden aconseguir persones com l’Antoni. Moltes gràcies, de tot cor.

El grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, els diputats i diputades, personal tècnic i administratiu, i la nostra l'organització política, avui volem homenatjar-te amb senzillesa, Antoni. Amb la senzillesa que et caracteritzava.

Volem retre un homenatge a un home bo. A un home discret.

A un diputat amic de molts diputats i diputades. Amic de molts de vosaltres. i aquestes paraules també voldrien ser paraules d’afecte cap a vosaltres i en especial a l’Anna, l’Àngeles, la Maria Jesús, la Irene, en Bartomeu, l’Oriol i en Jaume.

Amb el Pirineu i al Pallars sempre al cor, i al cap, l'Antoni va fer de la discreció i la constància pencaire, de la generositat, una manera de ser i de fer. Una discreció que transformava en afecte i confiança als cercles més propers.

El somriure murri de la militància republicana acumulada.
El somriure sorneguer als passadissos del Parlament.
D'haver-ne vist moltes.
De somiar-ho encara tot.

De tenir poques paraules, però d'encertar-les sempre tant. Poc soroll i molta feina.

I fer de la perspectiva i l'experiència, de l'arrelament a la terra, gairebé literal, la millor de les eines per seguir remant.

Observava molt, i descrivia després clar, precís i breu.
Amb un sentit de la realitat just. Compromès.

En Toni va ser, és, una persona clau per a moltes de vosaltres. I per això l'absència és dolorosa. I molt dura.

La generositat que rebíem -i d'ell, en rebíem molta- deixa buits molt grans. Que mirarem d'apaivagar honrant-ne la memòria.

Lleguem-nos-en la capacitat de resistència, d'ajuda als altres, de coneixement profund del país. I també del partit. Agafem-li el relleu i convertim-ho en esperança.

Que el millor homenatge, Toni, sigui la victòria que batallaves incansable.

Per la independència i la justícia social.

Per tu i amb tu, sempre.

Moltes gràcies.

  'Agafem-li el relleu i convertim-ho en esperança. Que el millor homenatge, Toni, sigui la victòria que batallaves incansable'