El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha assegurant durant la conferència Catalunya davant els reptes de la Globalització, pronunciada aquesta tarda a Tribuna Girona, que tot i que “el país disposa ara d’un bon instrument per promoure polítiques actives d’impuls econòmic amb l’Acord Estratègic, aquest acord està condicionat a un canvi del sistema estatutari i de finançament”.

Segons el conseller, “el model d’Estat centralista és un llast per l’economia catalana” i, en aquest sentit, ha assegurat que “Catalunya, tot i que mostra una economia productiva vigorosa i oberta que ens anima a afrontar el repte de la globalització amb optimisme, també necessita replantejar-se el seu marc polític i institucional per a garantir l’impuls de polítiques que defensin de forma efectiva els seus interessos”.

“Estem convençuts que la redacció del nou Estatut és una oportunitat única en aquest sentit”, ha afegit el titular de Comerç, Turisme i Consum.

El conseller Huguet ha explicat que “davant el fenomen globalitzador, i de les conseqüències negatives que s’estaven observant com les multilocalitzacions industrials”, l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, acordat entre els tres departaments econòmics del Govern i els agents socials, “és una eina clau per implementar polítiques de consens, ser proactius per corregir les febleses estructurals de l’economia catalana i apostar per fer polítiques transversals de país”.

Així, el conseller ha destacat com a mesures prioritàries preses en l’Acord Estratègic des d’un punt de vista més econòmic, “assolir un nivell d’inversió en R+D+i sobre el PIB equiparable a la mitjana europea —2 per cent del PIB en R+D i 5 per cent en R+D+i al final de la legislatura— a través tant d’un augment de la despesa privada i pública en R+D+i, i de l’increment de les corresponents partides pressupostàries dels Departaments i organismes en aquesta matèria; millorar el finançament de l’activitat empresarial i més concretament de les PIMES catalanes, a través d’una nova línia de préstecs; afavorir l’atracció d’inversions, i desenvolupar el Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana per al foment de les exportacions i la projecció internacional”.

El COPCA com a referent de la internacionalització

Respecte el Pla d’Internacionalització 2005-2008 que portarà a terme el Consorci per la Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), organisme adscrit al Departament de Comerç, Turisme i Consum, el responsable de la internacionalització del Govern català ha posat èmfasi en “la imminent posada en marxa de polígons industrials en mercats estratègics, que facilitin la presència conjunta i complementària d’un nombre important d’empreses catalanes així com el desenvolupament, en coordinació amb les institucions competents, de polítiques que incentivin els processos de fusió i adquisició, o la implementació d’instruments financers especialitzats dirigits a adquirir una dimensió més gran”.

El conseller Huguet també ha explicat, com a altres mesures prioritàries del document consensuat entre el Govern i els agents socials, “l’acord de construcció de 500 quilòmetres de xarxa d’autovies lliures de peatge, dels quals uns 300 són competència de la Generalitat; el desplegament de la Llei de mobilitat i de la creació de les Autoritats de la mobilitat a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona per tal d’assolir la seva integració tarifària, així com l’elaboració durant aquesta legislatura d’un projecte de Llei sobre el finançament del transport públic, que garanteixi la seva viabilitat econòmica”.

Pel que fa a mesures de caràcter més social, el conseller ha destacat “l’elaboració d’un llibre blanc per identificar i analitzar el fracàs escolar; l’impuls a una major presència de l’anglès en la vida curricular i escolar de l’alumnat; la creació de 12 centres integrats de Formació Professional; l’elaboració del Pla d’inclusió Social de Catalunya així com un altre Pla de Primera Acollida”.

Segons el conseller, “durant aquests anys, a l’Estat espanyol hi ha hagut l’obsessió per fer avançar homogèniament tots els territoris: i això a part de ser un llast per Catalunya, ha estat error de concepció ja que ha desincentivat l’economia productiva a segons quines zones de l’Estat pel gran flux de diner públic (de l’Estat Espanyol i, fins ara, d’Europa), i ha provocat greus carències de finançament i infrastructures per nacions sense Estat com Catalunya”. De fet, el conseller ha explicat que l’exemple de països com Irlanda, Finlàndia, Txèquia o els bàltics demostra que “l’autonomia dels Estats ha resultat clau per poscionar-se amb èxit a l’economia mundial”. Per això, ha insistit en la necessitat de treballar per aconseguir “un nou Estatut i, conseqüentment un nou model de finançament, que doti Catalunya d’instruments d’Estat per afrontar els reptes econòmics de la globalització”.