El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha participat en el debat sobre les conclusions de l'Informe d'Indústria, Tecnologia i Mineria (ITM) i ha analitzat la situació actual de les matèries primeres en l'àmbit global i la perspectiva econòmica que es perfila en el seu futur.

Huguet ha apostat per la innovació per afrontar els reptes del canvi energètic, ja que és conscient que "les nostres economies són depenents, en major o menor grau, de l'energia", i en un món globalitzat "la innovació i la internacionalització són elements clau per encarar de manera eficient i sostenible els reptes econòmics, mediambientals, tecnològics i empresarials que planteja".

El titular d'Innovació, Universitats i Empresa s'ha referit als objectius de la política europea en matèria d'energia, i ha destacat que passen per "aprofundir en la liberalització energètica a tots els estats membres de la Unió Europea i avançar en la integració dels mercats energètics de les diferents regions". Josep Huguet defensa que no es pot concebre l'energia com un element extern al decurs econòmic d'un país. i ha afegit que "el nostre consum energètic segueix un creixement exponencial, sobretot arran de la incorporació de les grans economies emergents, com l'Índia o la Xina, al terreny global".

El conseller recorda que "l'actual configuració energètica de les nostres economies basa el 80% en la producció i en la utilització de combustibles fòssils, com el carbó i el petroli, i en mig segle aquests combustibles començaran a ser escassos i cars, i comportaran una inseguretat energètica que provocarà encara majors tensions econòmiques". A més, Huguet no s'ha estat de recordar les repercussions d’aquesta base energètica sobre el medi ambient i s'ha mostrat convençut d'apostar per la innovació com a element clau per afrontar els diferents reptes que brinda la globalització. De fet, el conseller ha recordat que la política del seu departament "passa per continuar potenciant pilars tan importants com la innovació i la internacionalització" de l'economia catalana. És per això que dos organismes de la importància en la tradició industrial catalana, com són el CIDEM i el COPCA, coordinaran les seves actuacions.

No només es vol potenciar la coordinació entre aquests dos organismes, sinó també entre el món de l'empresa i l'universitari. El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa està promovent un sistema on les relacions entre la universitat i l'empresa siguin reals i més estretes que mai. Cal adequar els avenços i investigacions acadèmiques a les necessitats com la de millorar l'eficiència energètica a les empreses, que són les que s'han d’enfrontar, dia a dia, a un entorn de constant canvi. No obstant això, Huguet és conscient que no n'hi ha prou a ajudar a crear empreses, "cal ajudar també perquè creixin i es consolidin" i reconeix l'assignatura pendent que suposa la millora de la dimensió empresarial.


L'Informe ITM

L'informe, elaborat pel Club Espanyol de la Indústria, Tecnologia i Mineria (ITM), institució sense ànim de lucre fundada el 1976 per un grup de professionals d'empreses arran de la crisi del petroli i que analitza la situació actual de les matèries primeres en l'àmbit global així com la perspectiva econòmica que es perfila al seu entorn. També repassa les tecnologies, implicacions i relacions amb el mercat energètic i estudia la incidència de nous materials (nanociència i nanotecnologia) i la visió empresarial en relació amb l'energia (les TIC, capital intel·lectual i relacions universitat-empresa).

Algunes de les conclusions del text constaten la futura globalització de la problemàtica energètica i l'afectació sobre el disseny energètic de països i regions, així com la necessitat de donar suport a la configuració d'un mercat mundial de gas natural obert i competitiu. L'informe aposta per la liberalització dels mercats interiors de gas natural, però també per una combinació de fonts energètiques i tecnològiques per tal de donar cobertura a la necessitat d’abastiment energètic. La investigació en noves tecnologies de generació d’energia és un factor de canvi a tenir molt en compte; la nanotecnologia esdevindrà un element crucial de la nova onada industrial del futur, i per això cal desenvolupar mesures per rendibilitzar el coneixement biomèdic. A partir d'ara són les empreses, i no els governs ni els estats, les que prendran el protagonisme en l'economia mundial. Així mateix, el foment de les relacions universitat-empresa, la creació de parcs tecnològics lligats a les universitats i la incorporació de personal investigador-innovador en els àmbits empresarials marcaran l'evolució de les fonts energètiques del futur.