El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, preveu una bona temporada d'estiu, amb resultats lleugerament superiors als de l'any passat, sobretot gràcies "al bon comportament del mercat català" que des del 2008 manté un creixement sostingut que "està ajudant a compensar els efectes de la crisi en el sector". Catalunya ha rebut durant el primer semestre prop de 6 milions de turistes (5,8 milions), consolidant-se com a primera destinació de turisme estranger de l'Estat espanyol amb un 25,3% del total de turisme de l'estat espanyol. La xifra és semblant al mateix període de l'any passat (-0,6%). El mercat europeu ha generat prop del 90% del turisme estranger a Catalunya. El mercat francès, que continua sent el principal mercat emissor, a ha frenat la caiguda, es manté estable i, "a finals de temporada, segons el sector, ja podria donar resultats positius". El mercat alemany dona símptomes de recuperació i el rus registra creixements importants, al voltant del 25%. També té un bon comportament el turisme procedent dels Països Baixos, amb creixements al voltant del 10%, els paÏsos nòrdics i els Estats Units.

En 7 anys, el turisme ha augmentat al voltant un 22% de mitjana

Tot i que Catalunya ha estat capaç de mantenir el seu lideratge en quant a turisme estranger, és precisament aquest mercat on s'ha deixat notar més la crisi. Per contra, paral.lelament a la potenciació de campanyes de promoció per incidir en els mercats de proximitat, el que millor ha resistit, fins al punt de créixer, és el turisme català. Un total de 13 milions 597 mil turistes estrangers han fet turisme a Catalunya (al llarg de 2009), un 19,76% més que al 2003, quan la xifra superava els 11 milions. El turisme espanyol, ha crescut un 21,56% i el català encara s'ha comportat millor, amb un creixement del 24,6%, "coincidint amb l'impuls de polítiques de turisme interior que han posat en valor el patrimoni del país, han permès ordenar l'oferta i han fet que molts catalans hagin redescobert Catalunya". Hem passat dels 14 milions 852 turistes catalans al 2003, als 18 milions 518 mil al 2009, tenint en compte segones residències (dades IDESCAT). Si ens fixem, només en les pernoctacions, el creixement ha estat del 89,77%. Hem passat de tenir 4 milions 88 mil turistes al 2003, a tenir-ne actualment més de 7,8 milions. "És l'únic mercat que ha estat capaç de mantenir un creixement sostingut malgrat la crisi", mentre d'altres registraven descensos.

El mateix s'ha produït amb la despesa, on aquest primer semestre del 2010 Catalunya es manté al capdavant del rànquing estatal amb un 21,5% del total (4.474 milions d'euros), un 7% més que al mateix període del 2009. "El turista català, igual que l'espanyol, amb la crisi, no ha augmentat la despesa però l'ha mantingut", va dir Huguet. De mitjana, la despesa és de 160 euros per persona al dia, 40 euros més que el turista espanyol i 50 euros més que l'estranger. Al conjunt de l'estat, la despesa mitjana diària és de 98 euros. Si la comparativa la fem amb fa uns anys, cal tenir en compte que al 2004, que és el primer any de què disposem dades fiables, la mitjana de despesa diària a Catalunya era de 100 euros.

En quant a oferta turística, destaca un creixement superior al 70% del turisme rural en 7 anys Al 2003, Catalunya tenia 1.132 establiments rurals mentre que al juny del 2010 la xifra és de 1.972, amb un creixement semblant en nombre de places. Aquest fet, segons Huguet, ha ajudat a "aportar atractiu turístic a zones de l'interior del país oblidades, però amb molt potencial, generant riquesa a la zona i vertebrant el territori". L'oferta hotelera també ha crescut, però de forma més sostinguda. Actualment hi ha un 16,96% més de places hoteleres que al 2003. Actualment, hi ha a Catalunya 2.810 hotels, 196 més que fa 7 anys. En canvi, l'oferta de càmpings s'ha mantingut força estable. Ara, en tenim 349 i fa 7 anys 351.

Estratègia turística, estratègia de vertebració territorial

Huguet va presentar dimarts a la sessió de govern un informe que analitza l'evolució i canvi en el model turístic català, i la consolidació d'un nou model turístic basat en el desplegament integral de les potencialitats turístiques de Catalunya, mitjançant un canvi d'orientació estratègic gràcies a la posada en marxa del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Actualment el Departament treballa en el proper Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, que donarà continuïtat a l'actual, com a instrument de referència per a la planificació i programació turística. "Continuarem posant en valor el patrimoni històric i cultural del país, perquè només un país que sap treure partit dels seus recursos tangibles i intangibles, d'allò que el fa ser diferent, serà capaç de mantenir-se entre les millors destinacions turístiques del món", segons Huguet .

El conseller, que va fer un repàs de les actuacions realitzades en el marc del Pla, també va destacar el lideratge de Catalunya en projectes europeus, amb la participació activa en la creació d'una Xarxa de Recerca Europea en Turisme Sostenible o el lideratge en projectes interregionals europeus (Accessi Tourisme), amb l'objectiu de promocionar l'accessibilitat integral de les destinacions turístiques.

Quant a la promoció turística de Catalunya, el conseller va recordar que en els darrers 5 anys s'ha gairebé triplicat el pressupost destinat a la promoció, amb una política integral, vinculada a altres activitats econòmiques, però directament relacionats amb el turisme, i que actuen com a motor d'altres sectors com el comerç, la cultura, la producció agroalimentària, la gastronomia local o l'artesania.

Creació i gestió de producte turístic

En els darrers anys, el Departament ha desenvolupat una política efectiva de foment i planificació producte, que s'emmarquen en el Pla Estratègic: creació de la xarxa de Centres d'Acollida Turística (CAT's); Rutes Nacionals (Camí de Sant Jaume, Ruta Pirineu Comtal, Ruta dels Castells de Frontera). També s'han creat noves eines de programació turística pioneres a Europa, com ara l'Atles del Turisme a Catalunya o el Mapa de Recursos Turístics Intangibles; així com diversos plants de competitivitat turística i de foment turístic.

Per altra banda, a través del Pla de Dinamització Turística, el Departament ha destinat en el període 2001-2010 més de 31 milions d'euros a empreses i ens locals per a la creació de nou productes turístics arreu del territori.

Actualització de la normativa turística

Segons el titular de Turisme, cal destacar l'evolució de la normativa turística davant la necessitat de comptar amb una normativa actualitzada a l'actual activitat, sistemàtica, i que faciliti l'activitat turística i aporti més garanties als usuaris. Segons el conseller, el turisme necessita d'un marc jurídic transversal i integral. Per això s'ha dut a terme una actualització de la normativa existent i s'ha adequat a les noves realitats jurídiques i econòmiques, per tal de tenir un marc legal competitiu per l'empresa i amb la màxima garantia pels usuaris. Huguet també va recordar el gran avenç en les mesures de simplificació administrativa en el sector turístic, amb el model de finestreta única.