Un informe de la Comissió Pegasus del Parlament Europeu assenyala el govern espanyol en l’espionatge a independentistes catalans

La vicepresidenta de la Comissió i eurodiputada republicana, Diana Riba, valora positivament el document i assegura que acredita un ús antidemocràtic de Pegasus

La compra del programari Pegasus per part del govern espanyol hauria costat 6 milions d’euros i hauria servit per espiar fins a 65 persones en el marc del Catalangate. És una de les informacions recollides a l’informe preliminar de la ponent de la Comissió Pegasus del Parlament Europeu, Sophie in ’t Veld, que també assenyala el govern espanyol com el primer client de la Unió Europea del grup NSO, el creador de Pegasus.

L’informe també denuncia l’opacitat de l’Estat, així com que les ordres judicials per fer aquests espionatges “no s’han divulgat” i, per tant, “no és possible establir de quina manera tindrien un impacte immediat o constituirien una amenaça imminent per a la seguretat nacional o la integritat de l’Estat”. A més, assenyala que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política, com casos judicials contra independentistes catalans, mítings polítics i comunicacions amb líders catalans que es troben a l’exili.

“Que es relacionin aquestes escoltes amb processos polítics concrets i no amb atacs terroristes o situacions delictives i violentes és molt important: es demostra que s’utilitzen aquests programes per interferir en la vida democràtica d’un país, en aquest cas Catalunya”, ha posat de relleu la vicepresidenta de la Comissió Pegasus del Parlament Europeu i eurodiputada d’Esquerra Republicana, Diana Riba.

Riba també ha destacat el fet que, per primer cop, es conegui una xifra, els 6 milions d’euros que pot haver costat la compra de Pegasus per part de l’estat espanyol. “Cal ser transparents en la compra d’aquests productes amb diners públics”, ha defensat.

L’informe és un primer esborrany que, ara, els ponents de cada grup parlamentari hauran d’esmenar per fer-hi millores. Comencen, doncs, negociacions entre els grups que conduiran a un informe final que es votarà, primer, a la Comissió Pegasus i, finalment, al ple del Parlament Europeu. “Començar amb una base tan treballada i ben escrita ens omple d’esperança”, ha celebrat Riba.

La republicana també ha destacat que l’informe verifiqui CitizenLab com una font perfectament vàlida, a diferència del govern espanyol, que, en boca de la ministra Margarita Robles, es va mofar tant de CitizenLab com de The NewYorker asseverant que “no els coneixia ni sabia qui eren les seves fonts”.

Pel que fa a l'enjudiciament del Catalangate, l’informe també assenyala que la “naturalesa accelerada del cas de Sànchez a Madrid”, en referència al presumpte cas d’espionatge contra el govern espanyol, contrasta amb la lentitud de “les causes presentades a Barcelona per víctimes catalanes”.

“Estem molt satisfets del resultat de la Comissió, malgrat que no és definitiu”, assegura el també eurodiputat republicà Jordi Solé. La seva és una de les poques causes que ha prosperat als tribunals, tot i que encara es troba en una fase molt inicial. “La Comissió Pegasus del Parlament Europeu confirma, en molts extrems, allò que venim dient de fa temps: hem sigut víctimes d’un espionatge de caràcter polític per part de l’estat espanyol”, ha clos Solé.

Per la seva banda, la consellera d’exteriors, Meritxell Serret, assegura que el Govern de Catalunya rep amb “satisfacció” el contingut de l’informe, així com les valoracions de la ponent. En aquest sentit, Serret subratlla que l’informe estableix vincles entre l’espionatge a 65 víctimes catalanes amb el seu àmbit polític, i denuncia la manca de la col·laboració de l’estat espanyol. La consellera ha recordat la feina del Govern de traslladar al Parlament Europeu tota la informació possible en relació al Catalangate. “El Catalangate no és un cas tancat, com tampoc per les institucions europees” ha asseverat la consellera, “és un toc d’atenció al govern espanyol”.