Infraestructures sostenibles al servei de l'economia productiva
L’actual dèficit històric d’infraestructures a Catalunya no es podrà pal·liar a curt termini, però si que hi haurà la capacitat de planificar-les amb criteris de rendibilitat socioeconòmica, d’avaluació de l’impacte sobre el desenvolupament econòmic i d’impacte social, territorial i ambiental. Amb projectes sotmesos a avaluació de cost-benefici, escalables i que es puguin posar en servei a mesura que es desenvolupi la inversió. La programació de les infraestructures haurà de tenir incidència, en primer lloc, en els grans pols de mobilitat i logística: Els ports, els aeroports i el sistema ferroviari amb especial incidència en el transport públic (Rodalies i metro). En segon lloc en les activitats derivades dels serveis energètics i la gestió del cicle de l’aigua i els residus. I en tercer lloc en el sistema viari. El Pla de xoc per l’endemà haurà de centrar-se en l’execució d’aquelles infraestructures pendents, a bastament assenyalades per les principals institucions socials i econòmiques catalanes, renovant el consens social sobre les mateixes quan sigui necessari i dotant-nos dels recursos humans i materials per a la seva gestió. L'eliminació del dèficit fiscal i de la discriminació inversora de l’Estat ha de permetre que Catalunya corregeixi progressivament el seu estoc de capital públic actualment situat en 128.081 MEUR el 2012, un 14,8% del total espanyol. Les projeccions d’alguns experts avaluen com a possible un creixement del 39% en els propers 20 anys.
Catalunya prendrà les decisions estratègiques als ports de Barcelona i Tarragona, dotant-los de les infraestructures necessàries amb l’objectiu d’esdevenir el primer HUB logístic euro mediterrani.
Assumpció de les competències en matèria de navegació aèria, dins les directives del cel únic europeu. El sistema aeroportuari català quedarà definit pel Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports.
Cal fer possible l’accés de nous operadors al mercat ferroviari i garantir la connexió ferroviària amb ample de via internacional i el corredor Mediterrani. IFERCAT, com a ens gestor d’infraestructures ferroviàries, gestionarà tots els models i sistemes ferroviaris de Catalunya.
Millorar el sistema de rodalies i transport regional (intervegueries) redissenyant la xarxa ferroviària, “desfent el vuit català”, amb criteris de transversalitat, intermodalitat, econòmics i sostenibilitat.
Caldrà aplicar un nou sistema de planificació viària, basat en la tradició de connectivitat en xarxa i no en un sistema d’eixos radials. Una xarxa viària ben integrada, segura, sostenible, equilibrada territorialment i viable econòmicament. Els sistemes de pagament de les xarxes viàries d’alta capacitat tindrà un equilibri entre la inversió, els costos de manteniment i gestió, els costos ambientals i el pagament per ús i servei. La normativa del transport privat per xarxes viàries d’alta capacitat garantirà que els sistemes de pagament estaran equilibrats respecte el conjunt del territori i la tipologia d’ús.