El cap de llista de la coalició Europa dels Pobles, Bernat Joan, ha afirmat avui que "a nivell d'Europa, de moment no s'han vist grups polítics que clarament plantegin la presència dels pobles a la UE. Això, de fet, només ho fa clarament l'Aliança Lliure Europea" (ALE), partit politic europeu en el que s’inclou ERC.
El candidat ha replicat aixi la proposta del candidat socialista Raimon Obiols de buscar a Brussel·les sinergies del tripartit sobre la presència de Catalunya a Europa.
Joan ha dit que "una cosa és el Govern al Principat de Catalunya i una altra són les iniciatives que es fan a nivell d'Europa". "Potser hi ha diputats socialistes amb més sensibilitat en les qüestions nacionals –ha admès-, però de moment no han plantejat res en aquest sentit".
Tot i això, Joan ha desitjat que "com més siguin per sumar-s'hi, millor" si hi ha "diputats d'altres formacions" que estan "al costat d'ERC" en plantejar l'oficialitat del català en la futura Constitució europea i la representació directa de cada país davant els màxims organismes de la UE, entre altres aspiracions. "Han de ser projectes que vagin en aquesta direcció i que siguin assumibles per tots", ha advertit.
D'altra banda, el secretari general, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha replicat les declaracions d'ahir del cap de l'oposició a Catalunya, Artur Mas (CiU), que va dir que ERC no és en la coalició europea Galeusca perquè no va voler, i va acusar el partit de pretendre "avortar" aquesta coalició intentant atreure el BNG.
"Els que representem coses diferents hem d'anar en llistes diferents", ha dit, i ha reiterat que "no són el mateix els que durant vuit anys han col·laborat amb el PP i han fet Aznar president del Govern espanyol, que els que hi han votat sempre en contra". Ha assegurat que ERC "no té res a veure amb aquest nacionalisme que representa CiU, i no necessàriament tots han d'anar a la mateixa llista".
Carod ha recordat que ERC "es presenta amb els seus propis senyals d'identitat des de 1987" i que "no farà mai" el que "ha fet CiU des de 1987". Així, segons ell, votar la federació "ha estat, fins ara, com votar un grup que quan arriba a Brussel·les i Estrasburg es bifurca: un (UDC) s'asseu amb Vidal-Quadras en el Partit Popular Europeu, i l'altre (CDC) se'n va al Grup Liberal de Giscard d'Estaing".
El secretari general i el candidat europeu han fet aquestes declaracions a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, poc abans d'una conferència de Bernat Joan que ha estat presentada per Carod i la candidata de les JERC, Laura Ribalaiga. Davant uns 150 estudiants, Joan ha plantejat alguns eixos del seu programa.
Abans d'això, ha començat lamentant que hi hagi partits que vulguin una emissió en diferit del debat a TVE-Catalunya, i ha criticat també que el debat a Catalunya Ràdio no es pugui fer pel rebuig de dues formacions. També ha criticat que alguns candidats no utilitzin les noves tecnologies en aquesta campanya en no respondre a les preguntes de la ciutadania a través de la pàgina web https://www.candidato2004.net d'Europa Press.
Joan ha comparat les "contradiccions" del projecte de Constitució europea amb les de la Carta Magna espanyola, al·legant que totes dues parlen de "promoure" reconeixements i suports quan volen dir "el contrari". Segons ell, "difícilment" hi ha igualtat de drets entre ciutadans si no hi ha, a la vegada, un reconeixement de tots els pobles i drets. Al·ludia especialment al reconeixement del català i a la presència institucional directa de Catalunya davant Europa.
El candidat ha apostat pels Països Catalans en el si de la UE, és a dir, per no ser "ni més ni menys independents que els altres". I ha assegurat que una Catalunya i uns Països Catalans sense l'actual "espoliació fiscal" podrien invertir en R+D fins a deixar a Suècia "com una espècie de país en vies de desenvolupament".