Bernat Joan ha assegurat avui que la coalició Europa dels Pobles defensa davant Europa un procés d'encaix de nacions sense Estat similar al que va precedir a l'autodeterminació dels països de l'Est incorporats recentment a la UE.

Per a aquest objectiu, ha dit que "desconfia" de l'Estat, però no de les "persones", en referència al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

Durant la seva intervenció el Fòrum Europa, organitzat per Nova Economia Fòrum i l'agència Europa Press, Joan ha desgranat les línies generals del programa electoral d'aquesta coalició, defensant que la UE, en els seus orígens va contemplar la possibilitat de crear també una "Europa dels pobles" que després "ha estat eliminada" en l'esborrany per a la futura Constitució europea.

Sobre això, ha mostrat la seva indignació pel fet que aquest text no tingui en compte l'existència d'un nivell entre l'Estat i les ciutats, on existeixen "casos d'encaix nacional no resolts", el que també ha definit com a "pobles que poden considerar-se com nacions sense Estat" i que reclamen la seva participació per "dret propi".

Tot i això, s'ha mostrat convençut que la sensibilitat de la UE sobre això pot canviar després de l'ampliació als països de l'Est, recordant que una majoria d'aquests són "de nova construcció" i no hi ha cap que tingui encara 90 anys d'existència. "La nostra situació és semblant a la d'ells fa quinze anys", ha agregat, després de considerar que la presència directa dels pobles a la UE necessitarà primer una "consolidació suficient" també a Espanya.

De fet, s'ha referit a la necessitat de reconèixer els drets col·lectius dels pobles amb identitat pròpia, prenent com a exemple les llengües, per poder garantir els drets individuals. Ha assegurat que per això, aquesta qüestió ha de resoldre's primer a Espanya perquè la "pluralitat pugui ser assumida a la UE", advertint de la "paradoxa" que hi podria haver en el reconeixement a Europa i "no a l'Estat espanyol".

"Cal que Europa tendeixi cada vegada més a la seva unitat, perquè només d'aquesta manera es respectarà la diversitat. Que hi hagi 25 o 37 estats no és important, sinó que hem de conjugar els valors comuns per fer possible la convivència", ha recalcat.

Després de defensar altres propostes del seu programa com l'Europa del benestar, la cohesió social, la sostenibilitat econòmica, l'ecologisme o l'impuls a la investigació, Joan ha criticat que la inexistència d'una política exterior comuna hagi provocat un "parell de ridículs històrics" a la UE com l'"obstaculització dels drets d'autodeterminació dels països de l'est" i la Guerra dels Balcans.

Segons ha afirmat, aquest posicionament europeu ha "minvat" la capacitat política d'aquests països, pel que no ha dubtat en afirmar que si el dret d'autodeterminació hagués estat "des del principi" en la "consciència de la UE", la relació amb aquests països ara seria "més àgil" i amb un "major sentit de la solidaritat".

Pel que fa al possible fre a pretensions nacionalistes de països com Alemanya, França i Regne Unit, el cap de llista ha confirmat que tals països no són partidaris d'una representació directa de regions a la UE, però que Europa dels Pobles confia en el seu "capacitat d'incidència" a Espanya, sobretot quan existeix "un canvi polític que ha de donar els seus fruits pel que fa a la diversitat de l'Estat" i en l'avenç cap a "un Estat plurinacional".

De qualsevol forma, s'ha mostrat convençut que França, per un "principi de no ingerència" i malgrat la seva "al·lèrgia a la pluralitat", no ha d'interferir-se en la sobirania espanyola, si el Govern de Zapatero decideix "corregir" aquest aspecte. De fet, posteriorment, ha dit "desconfiar" de l'Estat però "no de les persones", en referència a Zapatero: "farem un esforç per entendre'ns, amb la mà estesa i sabent que no amaguem el que volem i que el millor instrument és el diàleg i la cooperació".

Finalment, preguntat pel cost que suposaria la regularització de les llengües oficials a la UE, Joan ha explicat que el fet que el català i el basc encara no hi estiguin suposa una "anomalia jurídica" de tal "magnitud" que hauria de "preocupar molt a Espanya". "El cost no seria proporcional a la magnitud d'aquesta anomalia, la més greu de la UE des del punt de vista cultural", ha recalcat.