L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha exposat les seves conclusions finals / ACN
L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha exposat les seves conclusions finals / ACN

L’advocat de Junqueras i Romeva també ha criticat les contradiccions entre les acusacions i el seu “discurs esbiaixat i exagerat”

En la recta final del judici a la democràcia, avui ha estat el torn de l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, que ha denunciat la “causa general i prospectiva” de l’Estat espanyol contra el moviment independentista, l’aplicació del “dret penal de l’enemic” i les irregularitats de la investigació. Van den Eynde ha posat de relleu que “aquest judici generarà el codi penal aplicable a la dissidència política” perquè “s’explicarà quina resposta penal s’ha de donar a una proposició en un parlament feta per diputats inviolables, a un tuit o a una entrevista en un diari”.

L’advocat també ha criticat les contradiccions entre les imputacions de delictes que fan les acusacions. En primer lloc, sobre l’informe de la Fiscalia, ha assegurat que “provoca molta confusió, topades i repeticions” i ha assenyalat que “es passa de mencionar lleis del segle XIII a delictes del futur, com el que anomenen ‘delicte de rebel·lió impròpia o rebel·lió diferent’”. Per altra banda, ha afirmat que “l’Advocacia de l’Estat té un paper molt perillós” perquè “defensa el codi penal de la dissidència política”. L’Advocacia “afronta directament un problema que és el de la resposta a la mobilització i a la manifestació ciutadana”, és a dir, “fa bandera de la resposta penal a la gent”, i “el problema és que es decanta per la repressió penal”. Per últim, ha fet referència a Vox dient que la seva intervenció representa “el marc ‘ultra’” del judici.


Van den Eynde, a més, ha denunciat “l’exageració” i el “soroll” que les acusacions manifesten amb un determinat vocabulari: “trinxeres, barricades, escuts humans, arsenal, mirades d’odi, setge, devastació...”, ha repassat. “Tenim dos cotxes trencats i ells parlen de l’apocalipsi”, ha afegit, “no els agrada la realitat, els agrada el soroll i fan un discurs esbiaixat que els treu credibilitat”. La realitat, tal com ha evidenciat l’advocat, és que “la gent no va sortir al carrer a parar la policia i a derrocar l’Estat, sinó a protestar i a votar, a exercir els seus drets”. Per tant, no es tracta ni de sedició ni de rebel·lió, sinó de “desobediència de tota la vida”.

Quan ha arribat al final de la seva intervenció, Van den Eynde ha evidenciat que “quan no hi ha negociació, hi ha protesta i indignació”, i ha assegurat que la sentència del judici és “una oportunitat per solucionar aquest conflicte, per tornar la pilota a la política”.