El Tribunal rebutja la petició de llibertat de les defenses, al·legant un risc de fuga que no existeix. Podran assistir a la sessió constitutiva al Congrés i al Senat, però tots els presos electes haurien de poder exercir els seus drets amb els mateixos drets i deures que la resta
La sessió número 44 del judici a la democràcia ve marcada per la decisió del Suprem de denegar la petició de llibertat dels presos electes perquè puguin exercir com a diputats i senador amb tots els seus drets. L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha remarcat que "és una resolució que denega fonamentalment el dret a desenvolupar bé la representació política, a fer-ho en les condicions que tenen tots els altres diputats i senadors de les Corts espanyoles".
Van den Eynde ha explicat que s'ha denegat també l'exigència de suplicatori i amb un precedent que s'acaba de constituir, perquè el propi Tribunal reconeix que mai no s'havia abordat aquesta situació: "Ho fa per primer cop, i ho fa optant per l'absència de garanties; l'únic que dóna el Tribunal és la possibilitat d 'accedir al ple de constitució de les cambres. Les condicions, per tant, per les quals ens donen la raó, són les més mínimes i restrictives de totes les que s'havien demanat."
Al seu torn, el portaveu jurídic d'Esquerra Republicana, Joan Ignasi Elena, també ha constatat la "vulneració dels drets de l'Oriol Junqueras, del Raül Romeva i de la resta de diputats que són presos polítics electes". "No se'ls permet exercir amb condicions la seva representació, la representació dels electors que els van donar la confiança; és realment greu, és escandalós, és una vulneració gravíssima dels drets fonamentals", ha denunciat. Elena ha insistit: "S'ha negat la seva llibertat, s'ha negat el suplicatori, i des d'aquest punt de vista condemnem enèrgicament aquesta actitud restrictiva, de nou, dels drets de persones que no han tingut encara una sentència i segueixen tancats a la presó".
D'altra banda, Elena ha explicat que dins la Sala del Suprem, aquesta setmana i especialment avui, s'ha percebut un altre "clar canvi d'actitud" de la Sala cap a les persones que l'1-O van votar i que han declarat al judici. "Ha estat una actitud intimidatòria, agressiva, dura, de control excessiu, que no es va produir, en canvi, amb els responsables de l'acusació". Elena considera que això és molt preocupant, però també ha explicat que ha sentit "satisfacció per les declaracions sòlides, solvents i clarificadores dels responsables jurídics de contractació de la Generalitat, que han deixat molt clar que no es va produir cap malversació, durant el procés que es va viure a Catalunya".
