Els republicans destaquen que la proposta de l’advocat general es basa en qüestions formals, i celebren que es reconegui que el Suprem ha vulnerat el principi de cooperació lleial amb les institucions de la UE

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, proposa confirmar la inadmissió del recurs de cassació del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, contra l’acte de retirar-li l’escó al Parlament Europeu. L’advocat proposa, doncs, avalar la decisió que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va emetre en primera instància. L'opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, cal esperar la resolució ferma de l’alt tribunal europeu.

Els republicans subratllen que aquest procediment es basa en qüestions formals i no entra en el fons de l’assumpte. En altres paraules, que aquestes resolucions no volen dir, en cap cas, que la pèrdua de l'escó al Parlament Europeu fos correcta.

De fet, pel cas que el TJUE confirmés l’opinió de l’advocat general i resolgués en la mateixa línia, els republicans tenen altres vies en marxa per fer valdre els drets de Junqueras. Per una banda, els republicans no descarten obrir un procediment d’infracció del Dret de la Unió Europea contra l’estat espanyol.

L’altra via és la que tenen oberta dins de l’Estat, i que es va iniciar en recórrer la decisió de la JEC de no emetre les seves credencials. Ara, es troba en mans del Tribunal Constitucional, després que el Tribunal Suprem avalés la resolució de la JEC. Si, tal com apunten els republicans, el TC també ho avala, la causa acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans.

L’advocat general, de forma similar al TGUE, considera que l’anul·lació de la declaració com a vacant de l’escó de Junqueras anunciada pel llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli, no va produir efectes jurídics, sinó que ho va fer la decisió prèvia de les autoritats espanyoles. D’aquesta manera, assegura que és l’estat espanyol qui té la competència ara per resoldre sobre la protecció dels drets del president republicà.

Aquest raonament no convenç de cap manera els republicans, que defensen que l’eurocambra té l’obligació de protegir els seus membres electes -i, en últim terme, protegir els drets de la ciutadania que els elegeix. Esquerra Republicana, doncs, sosté que les autoritats espanyoles va incomplir amb la legislació europea i va vulnerar el principi de primacia del dret de la UE, així com el de cooperació lleial amb les institucions de la Unió en no haver donat cap efecte pràctic a l'anterior sentència del TJUE.

L’advocat general del TJUE reconeix que el Suprem ha vulnerat el principi de cooperació lleial amb les institucions de la UE

Aquest darrer principi que els republicans defensen que ha sigut vulnerat per l'Estat, l'ha confirmat l’advocat general el seu escrit, on ha admès que el Suprem, efectivament, pot haver vulnerat el principi de cooperació lleial amb les institucions de la Unió Europea.

Els republicans valoren molt positivament aquest posicionament de l’advocat general per les seves implicacions en futurs procediments contra l’estat espanyol. L'equip legal de Junqueras sospesa fer servir aquesta argumentació per fonamentar la causa interna i el possible recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Si bé l’advocat reconeix que el Tribunal Suprem espanyol pot haver actuat contra les institucions europees, també afirma que no correspon al Parlament Europeu corregir aquest incompliment. És per això que Szpunar proposa que es confirmi la decisió d’inadmetre el recurs de Junqueras que el TGUE va emetre en primera instància.


Antecedents del cas

Oriol Junqueras va ser reconegut eurodiputat el 19 de desembre de 2019, després que el TJUE resolgués que un eurodiputat ho és des del moment que es proclamen els resultats electorals, sense la necessitat de cap requisit addicional a l’estat membre. Una resolució que va nomenar-se ‘doctrina Junqueras’.

El 13 de gener de 2020, Sassoli va retirar la condició d’eurodiputat a Junqueras. Va fer-ho després que la Junta Electoral Central (JEC) es negués a otorgar-li les seves credencials al·legant la seva condemna per la sentència de l’1 d’Octubre, i malgrat el que va sentenciar el TJUE.

Contra aquest acte de l’eurocambra, l’equip legal de Junqueras va presentar un recurs al TGUE, la primera instància de la jurisdicció de la Unió (i prèvia al TJUE). El tribunal europeu va inadmetre el recurs al·legant que l’acte del Parlament Europeu no era el que provocava els efectes jurídics. És a dir, que el TGUE va considerar que Sassoli no havia pres cap decisió efectiva, sinó que tan sols havia aplicat una decisió presa per les autoritats espanyoles. Considerant-ho d’aquesta manera, el TGUE va concloure que no tenia competència sobre l’assumpte.

Per aquest motiu, la representació legal de Junqueras va presentar un recurs de cassació sobre aquesta inadmissió a la instància superior, el TJUE. L’alt tribunal, doncs, haurà de decidir sobre aquest recurs: si l’estima, la causa tornarà al TGUE i s’haurà de pronunciar sobre el fons de la qüestió; si no l’estima, es confirmarà la inadmissió del recurs i la resolució posarà fi a aquest recorregut -sens perjudici d’altres procediments que es puguin obrir.