Andorra ha estat l'escenari aquest dilluns de la signatura de la creació de la Fundació Ramon Llull, integrada pel Consorci de l'Institut Ramon Llull i el govern andorrà, i que neix amb la voluntat de fomentar la projecció del català tant a l'exterior com a l'interior dels territoris de parla catalana. Precisament, els estatuts de la Fundació deixen la porta oberta a la incorporació d'altres territoris com el País Valencià. La Fundació treballarà en diversos àmbits com la literatura, la música, l'ensenyament del català a l'exterior o la projecció de l'art que es podria concretar amb la participació de Catalunya i Andorra a la Biennal d'Art de Venècia amb vista a la pròxima edició.

L'acte ha estat presidit pel ministre de Cultura del govern andorrà, Juli Minoves; el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira; i el conseller de la presidència del govern balear, Albert Moragues. Precisament Moragues ha expressat la voluntat del govern de les Illes de poder formar part del consorci de l'Institut Ramon Llull i, per tant, ser membres de ple dret de la Fundació, i així, 'recuperar el temps perdut per una decisió equivocada'.

El ministre portaveu, Juli Minoves, ha manifestat la satisfacció per haver arribat a la constitució de la Fundació, que ha de treballar conjuntament perquè la llengua catalana tingui una projecció més important arreu del món, donant-li un prestigi que faci augmentar-ne l'ús social. Minoves ha afegit que l'experiència de Frankfurt ha deixat clar que poden treballar conjuntament sota el paraigua de la Fundació. A més, Minoves ha destacat que Andorra, com a país neutral, pot servir de punt de trobada dels diferents territoris.

Minoves ha assenyalat alguns dels àmbits en els que vol treballar la recentment constituïda Fundació Ramon Llull, com són la coordinació dels diferents lectorats de català que hi ha repartits arreu del món. Igualment, Minoves ha recordat que s'està treballant per incloure Andorra en la propera Biennal d'Art de Venècia, de manera que ja s'han fet els primers contactes. En aquest sentit, Josep Lluís Carod Rovira ha assenyalat que la voluntat de Catalunya també és la de formar part de la propera edició de la Biennal.

Juli Minoves ha assenyalat que la música serà un altre dels àmbits en els que col·laboraran els tres governs. En aquest sentit, el ministre ha anunciat que el govern d'Andorra i la Fundació de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra encarregaran a un músic italià i un lletrista andorrà la composició d'una òpera en català.

De la seva banda, el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha subratllat que la signatura d'aquest dilluns és la 'part visible d'una història d'èxit per la llengua catalana' i ha afegit que aquest acord neix de la voluntat de tots tres governs per trobar punts d'entesa. A més, Carod-Rovira ha afegit que la Fundació parteix d'un plantejament ambiciós ja que es vol incrementar el nombre de parlants de la llengua catalana arreu del món, així com l'ensenyament de l'idioma a les universitats internacionals. En aquest sentit, el vicepresident de la Generalitat ha assenyalat que ara cal, entre tots, impulsar l'ús de la llengua i ho ha exemplificat dient que abans 'era un vaixell sense carta de navegació' i ara 'remem en la mateixa direcció'.

El conseller de presidència del govern balear, Albert Moragues, ha explicat que al govern que representa 'els dol' no poder formar part de la Fundació com a membres de ple dret, fruit 'd'una decisió equivocada' que ara volen esmenar. A més, també s'ha mostrat predisposat que tan aviat com es pugui s'incorporin altres territoris de parla catalana a la Fundació. En aquest sentit, Minoves ha explicat que ja hi ha una vintena de municipis de la Catalunya Nord, així com l'Alguer, que s'han interessat per formar-ne part.

Moragues s'ha compromès a impulsar polítiques que aturin la destrucció de la cultura catalana que s'està duent a terme al seu territori, i ha mostrat la voluntat que la llengua deixi de ser un motiu d'enfrontament. Moragues també ha afegit que el govern balear espera que a principis d'estiu l'entrada al consorci sigui un realitat.

La Fundació Ramon Llull s'ha constituït amb un capital inicial de 100.000 euros, el 65% dels quals aportats per l'Institut Ramon Llull i el 35% restant pel govern andorrà. Minoves ha explicat que a partir d'ara s'haurà de decidir el capital de treball a partir de les directrius que marcarà la Fundació. La presidència de la Fundació recaurà en el cap de govern, i les vicepresidències seran per un representant català i un de balear. A més, la direcció de la Fundació recaurà en el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.