La Llei de dependència garantirà l'atenció a més de 300.000 catalans i catalanes que pateixen alguna discapacitat

El ple del Congrés ha aprovat aquest migdia la Llei d'atenció a la dependència, que donarà cobertura a més d’un milió de ciutadans i ciutadanes de l’Estat (330.000 a Catalunya) que pateixen algun tipus de minusvalidesa que els impedeix valer-se per si mateixos.


El portaveu d’Esquerra en matèria social, Joan Tardà, ha participat des del primer moment en l’elaboració de la llei, i durant la seva intervenció ha recordat que la nova legislació és "un gran pas endavant que reconeix un nou dret universal, un fet que no succeïa des de mitjans dels vuitanta, quan es va universalitzar l’assistència de la sanitat”. Tardà ha denunciat que darrere les acusacions d’invasió competencial de CiU contra la llei "s’amaga l’esperit neoliberal de la federació, l’esperit dels xecs i d’anar a afeblir el sistema públic perquè el capital privat mani a tot arreu. No pot ser que un partit que es fa dir nacionalista s’oposi a una llei que beneficiarà milers de ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans". A més, Tardà ha detallat algunes de les aportacions d’Esquerra a la llei en forma de prop d’una seixantena d’esmenes que s’han incorporat al text:


- La llei inclou un total i absolut blindatge de les competències autonòmiques. En els punts on podia haver-hi dificultat d’interpretació s’ha afegit l’enunciat "sense prejudici de les competències de cadascuna de les comunitats autònomes".



- La llei reconeix el dret d’assistència als infants de 0 a 3 anys i de les persones malaltes mentals.



- El text s’inspira en el caràcter públic de les prestacions del sistema d’atenció a la dependència, de manera que allò públic té absoluta preeminència. Exemple: a Suècia, on hi ha una xarxa pública de fa anys que arriba arreu, ara poden plantejar-se com cercar fórmules de concertació que permetin rendibilitzar-la encara més. Però a casa nostra la xarxa pública és molt deficitària, per això és important que no neixi hipotecada per raó de donar més protagonisme del necessari a l’àmbit privat, que, altrament, no se l’exclou.



- La llei integra les prestacions que estableix la llei en la xarxa de serveis socials de les comunitats autònomes, i garanteix l’oferta mitjançant centres i serveis públics o privats concertats.



- S’elimina el terme nacional en referència al sistema creat, el qual garanteix uns mínims comuns a tots els ciutadans i ciutadanes de l’Estat amb finançament estatal.



- El Consell Territorial tindrà majoria autonòmica, s’elimina la voluntat del govern que sigui presidit pel ministre espanyol i hi hem introduït en l’encapçalament de les seves competències la reserva "sense prejudici de las competències de cadascuna de les comunitats autònomes".



- L'Estat ha de garantir el 100% del finançament del primer nivell de prestacions. La quantia de protecció garantida per a cada grau s’incorporarà a la Llei de pressupostos. Per primera vegada hi ha garantia que la llei vindrà finançada des de Madrid. De moment, ja hem aconseguit que ens els pressupostos de l’Estat per als anys 2005 i 2006 hi hagués dues partides de 100 i 200 milions d’euros respectivament destinats a començar a finançar el primer desplegament de la llei. Per als comptes estatals per al 2007 hi ha garantits d’entrada 400 milions d’euros, que mirarem d’incrementar durant el tràmit parlamentari dels pressupostos.