El ple del 24è Congrés Nacional ha aprovat aquesta tarda per 628 vots a favor, 498 en contra i 77 en blanc, mantenir el sistema assembleari de congressos en contra de la proposta de la direcció, que pretenia que el màxim òrgan sobirà del partit es regís a través de delegats.

L'aprovació conjunta d'una desena d'esmenes presentades majoritàriament per militants de la Federació de Barcelona que rebutjava la proposta de la direcció de canviar l'article 30 dels estatuts ha suposat ha suposat mantenir l'actual sistema congressual.

De totes maneres, la Ponència de Modificació d'Estatuts ha tirat endavant amb 763 militants a favor, 66 en contra i 84 vots en blanc.

El futur secretari general del partit, Joan Puigcercós, ha acceptat el resultat com un "revés" a les seves tesis encara que ha assenyalat que "ho assumim".

Puigcercós ha admès que el sistema assembleari és una "característica única" d'ERC entre els partits catalans i fruit d'una "cultura política que ja té molts anys".

Malgrat el fracàs de les tesis de la direcció, Puigcercós ho ha considerat una mostra que en el partit "la militància té molt que dir", encara que ha volgut apuntar que el ple del Congrés ha rebutjat abandonar l'asamblearisme amb un nombre de vots inferior als 1.500 delegats proposats en la ponència d'Estatuts.

De tota manera, els ponents, amb Xavier Vendrell al capdavant, han introduït en els nous Estatuts diferents avenços en la línia d'una major participació de tota la militància, com ara que l'elecció del president i el secretari general es realitzarà per sufragi universal en una jornada prèvia a la celebració del Congrés o la possibilitat de realitzar referendums a petició de l'Executiva Nacional, del Consell Nacional o d'una part de la militància per arribar a acords en qüestions fonamentals.