L’any 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Tota una llei internacional, ideal comú de tots els pobles i de totes les nacions. Una declaració de principis, sí; però qui s’atreveix a negar-los encara que siga de paraula?

Doncs, hi ha gent que els ha oblidat o no els coneix. Ha oblidat que som en un continent que fa bandera d’aquests principis i que, a més a més, els imposa a altres.

Hi ha, fins i tot, mestres com Gloria Casanova del CEU de València que afirma sense cap tipus de pudor que “les dones maltractades no s’han de separar perquè això és amor” o que “...tot i que el teu marit et siga infidel, la vertadera prova d’amor és seguir estimant-lo amb llàgrimes als ulls...” o que “...l’avortament en cas de violació no és tolerable perquè tot i ser un fet molt terrible, traus una cosa bona, que és un fill...”.

O el bisbe d’Alcalà, Juan Antonio Reig Pla, que afirma que “los marxistas son los responsables de destruir el sentido de la sexualidad” i que “vivimos en una sociedad enferma y en una cultura de la muerte” o diu sobre la homosexualitat que “desde la ideología de género, la sexualidad humana no és más que un constructo cultural" i que “ La revolución sexual està produciendo muertos” i arriba a comparar la Llei de l’avortament amb l’aboliment de l’esclavitud.

Aquesta dona, aquest home, tantes altres persones que parlen així des d’una situació privilegiada de poder sobre altres sembla que han perdut la fe en la dignitat i en la vàlua de l’ésser humà, en la igualtat de drets d’homes i dones, en la llibertat de les persones.

Aquesta gent, com el govern del PP que està imposant-nos unes lleis i uns valors allunyats d’aquells principis universals, han pervertit cadascun dels 30 articles. Perquè aquests drets i llibertats són per a qualsevol persona sense cap diferència (art.2), perquè tot individu (les dones també) té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seua persona (art.3), perquè cap persona (les dones tampoc) no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants (art. 5), perquè tota persona (i les dones ho són) té dret a un nivell de vida que assegure la seua salut, el seu benestar i el de la seua família (art. 25), perquè tenim dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, de consciència i de creences (art. 18 i 19), perquè tenim dret al treball sense discriminacions de cap tipus que ens garantesca una existència conforme a la dignitat humana (art. 23) i perquè som una part rellevant del poble la voluntat del qual ha de ser el fonament de tota autoritat dels poders públics (art. 21).

I, sobretot, l’article primer “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal relacionar-se entre ells/es amb esperit de fraternitat”.

Però, en aquests tres primers mesos de l'any, 13 dones han estat assassinades a mans d’exparelles o parelles. Des de 1999 es comptabilitzen quasi 1000 víctimes. No hi ha estadístiques de quantes estan sofrint maltractaments i vexacions i humiliacions sense poder alliberar-se a causa de la dependència econòmica, la por, la baixa autoestima, la manca de llars d’acollida... O no poden aconseguir uns serveis de salut dignes que responguen a les seues necessitats reals . Hi ha molta gent (la majoria dones) que ja no té accés a medicaments indispensables per la salut, ni va al metge ja, i, fins i tot, ja no pot ni pensar-hi. Això sí que està causant situacions irreversibles i morts i no els avortaments que han minvat fins i tot entre les menors, a més de què cap legislació compara un avortament amb un homicidi.

I la Llei d’educació i la de treball i la de la vivenda... Cap ni una acara les situacions i circumstàncies reals de les dones des del punt de vista dels Drets Humans. Al govern espanyol no li interessa el 52% de la població (potser la resta tampoc) i per això vol que ens conformem amb les molles que cauen de les seues taules patriarcals i masclistes; però les dones som éssers humans lliures i iguals en dignitat i en drets i dotades com estem de raó i consciència volem el pa sencer i mai no acceptarem un pas enrere en drets i llibertats. I lluitarem perquè l’empoderament de les dones en tots els àmbits siga cada dia més una realitat.

Tanmateix, no volem ser dones de ferro volem ser persones en un món d’iguals on es valore el que som, el que fem i el que sentim al mateix nivell que a qualsevol altra persona.


–-
Carme Camps,
Secretària de la Dona d'ERPV