Josep Huguet, un dels coordinadors de la Ponència d’estratègia política que es debatrà al 24è Congrés Nacional, ha explicat avui que s’han presentat 183 esmenes a aquesta ponència. Després d’una intensa negociació durant el cap de setmana, s’han acceptat 78 esmenes, 54 s’han transaccionat, 13 retirat i en queden 38 “vives”, pendents de resoldre en les dues properes setmanes. Així mateix se’n va presentar una a la totalitat que s’ha consensuat i finalment retirat.

Huguet ha assenyalat que “el text de la ponència d’estratègia politica és possible que arribi bastant depurat al Congrés” i ha afirmat que “no hi ha hagut consideracions alternatives de fons, bàsicament són esmenes de la militància per garantir que la nostra proposta per un cantó de control i impuls a les accions de govern s’hagi ampliat en alguns àmbits”.

El vicesecretari general ha indicat que el primer bloc de la ponència, que proposa com avançar des del Govern i des dels diversos parlaments on ERC està present ha estat enriquit amb diverses aportacions. El segon, que tracta de l’aliança del Govern catalanista i d’esquerres, ha estat esmenat amb matisacions, sobretot per a crear mecanismes d’evaluació per garantir que l’acord del Tinell no sigui vulnerat.

En el tercer bloc, que és la proposta tàctica i estratègia d’estat, la militància ha avalat “la necessitat de proposar a les forces de tradició democràtica de l’estat i especialment a les esquerres nacionals d’altres pobles de l’estat un programa de transició que contempli l’avenç claríssim de l’estat en una línia plurinacional d’estats federats”, ha explicat Huguet, que ha matisat que és “entès per nosaltres òbviament com un programa de transició que no obsta en absolut que el nostre objectiu final és la constitució d’un estat lliure en el marc europeu”.

Les aportacions dels militants han anat, en aquest sentit, “la necessitat de posar el PSOE una mica entre l’espasa i la paret a l’hora de decidir si finalment està disposat a encapçalar aquesta Segona Transició que democratitzi l’estat, per arribar a una democràcia de qualitat, una democràcia social i on es pugui practicar l’equitat plurilingüística i la plurinacionalitat clarament definida en el marc constitucional”, ha indicat Huguet.

En el darrer bloc, on es defineix com ERC ha d’incrementar la seva presència social, les esmenes han ampliat els àmbits. “Hi ha hagut un enriquiment” en quan a la millora de les estratègies i “queda molt clar que ERC es defineix com el partit de l’esquerra nacional a Catalunya davant de les limitacions que signifiquen una dreta que acaba de sortir del Govern i que encara no ha trobat el seu lloc a l’oposició, (CiU) i una esquerra estatal que està en el millor moment dels últims 25 anys però que a la vegada té unes dependències enormes que posaran en evidència les seves contradiccions (PSC)”.

Aquesta situació, que s’ha vist reflectida aquest cap de setmana amb la demanda de Pasqual Maragall perquè el PSC tingui grup propi al Congrés, “fan que ERC hagi d’assumir més que mai la defensa dels interessos dels treballadors i les classes populars de Catalunya perquè és la única veu pròpia amb les mans lliures a Madrid”, ha afegit.

Pel que fa a la ponència organitzativa, continuen "vives" més de 40 esmenes. Algunes es refereixen a la qüestió de la "paritat" i a l'augment de la participació de les dones en els òrgans dirigents.

Les que poden provocar més controvèrsia, no obstant això, són respecte a la proposta per la qual ERC deixaria de tenir un funcionament assembleari en les conferències i congressos, i passaria a elegir "delegats", de forma anàloga a la resta de partits.

Segons Joan Ridao, "hi ha un principi d'acord" amb els autors de les esmenes, i s'estan introduint fórmules com la que tots els militants que ho desitgin puguin assistir als congressos i conferències "com a convidats" -sense dret al vot-, a més de quedar "fixat" estatutàriament el percentatge mínim de militants que pot representar un delegat, cosa que impedeix a la direcció modificar-lo arbitràriament.

Els dirigents defensen per qüestions d'"operativitat" i d'"eficàcia" la supressió del sistema assembleari, i recorden, en aquest sentit, que ERC ha crescut molt en els últims temps i ha arribat aproximadament als 9.000 militants.