Les dades de l'enquesta de població activa del darrer trimestre continuen posant l'accent en la pèrdua progressiva de capacitat productiva del país. L'atur s'ha reduït en 70.8000 persones, però per l'efecte de l'ocupació estacional de l'estiu derivada de la minsa recuperació del turisme. El nombre d'aurats es situa en els 4,5 milions a nivell estatal, amb una taxa d'atur del 19,79%. Catalunya amb 669.400 aturats, i una taxa del 17,41%, el País Valencià 588.900, i una taxa del 23,41%, i les Illes Balears, 104.000 i una taxa del 17,12%, se situen en la franja alta per territoris. Per contra, Navarra, amb 38.500 aturats i una taxa d'atur del 12,47%, i País Basc, amb 104.300 aturats i 9,98 % se situen en la franja baixa, en un clar símptoma que un millor model de finançament reverteix en la millora del teixit productiu i de la resistència a la crisi, i es combat millor l'atur. Alhora, el sectors no de serveis segueixen perdent ocupació. Al mateix temps, s'incrementa el nombre d'aturats de llarga durada –aquells que busquen feina des de fa més d'un any. De fet, a nivell estatal, els aturats de llarga durada s'incrementen en 665.000.

Pel secretari de Política Social d'Esquerra, Josep Ginesta, la crisi continua assetjant treballadors i treballadores, i a hores d'ara es calcula que prop d'1,2 milions de llars a nivell estatal tenen tots els seus membres actius en situació d'atur. 'Si a tot aquest escenari afegim les retallades socials que s'esperen des de Madrid, amb la reducció de la despesa, i especialment de l'ajut dels 426 euros als aturats de llarga durada en els que Esquerra va tenir un paper decisiu, ens trobem en un escenari certament complicat', en el que les mobilitzacions que els agents socials han previst aquest més de desembre tenen plena justificació, ja que la crisi la paguen els de sempre: els més febles, i els catalans.

Segons Ginesta, 'les dades posen de relleu que la reforma laboral que el govern espanyol va posar sobre la taula amb el suport de CIU, i amb improvisació, no ha resolt la crisi ni l'atur. La reforma, que es va posar en marxa el mes de juny passat, no ha donat fruits ni recuperació de l'ocupació'. Les excel·lències que auguraven no s'han evidenciat, i les dades ho posen de manifest. La reforma laboral, que no agrada a ningú –ni a persones treballadores, ni a patronals, ni a professionals–, no s'ha gestat des del consens, i ha imposat un mercat on es prima la via de sortida, que és conjuntural, per sobre de la via d'entrada, que és fonamentalment estructural. 'De fet, fins i tot la suposada millora de la qualitat del mercat de treball no s'ha produït, doncs les persones treballadores amb contractes temporals varen augmentar en 127.800 en el darrer trimestre, mentre que els que tenen contractes indefinits, es varen reduir en 34.900', ha assenyalat Ginesta.

'La reforma, doncs, tal com vaticinàvem, més enllà de resoldre problemes els ha accentuat i reclamem, com ja s'ha apuntat, una reforma de la reforma que enfoqui més els mercats de treball cap al futur, que revisi l'acomiadament i millori la flexibilitat', ha dit Josep Ginesta, que ha afegit que 'la primera reforma ha de ser la de la flexibilitat territorial del mercat estatal en benefici dels mercats de treball dels territoris i, en el nostre cas, amb el traspàs de les competències necessàries per construir el Marc Català de Relacions Laborals'.