L’Institut Ramon Llull (IRL) ha aprovat els nous estatuts de l’organisme que permetran la incorporació del govern de les Illes Balears el proper mes de setembre, després que els dos governs ratifiquin el document. D'aquesta manera s'assoleix el mandat de refundar l'IRL i garantir-ne la màxima representativitat, agrupant-hi els territoris que comparteixen la llengua i la cultura catalana. El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller de Presidència del govern balear, Albert Moragues, ho han definit com un acte de 'normalitat', després de mantenir una reunió de treball a la qual també ha assistit el director de l'IRL, Josep Bargalló.

El consell de direcció del Consorci de l’IRL va aprovar en la reunió del passat divendres la modificació dels estatuts de l’organisme, de tal manera que l’Institut estarà integrat a partir d’ara pels governs de Catalunya i les Illes Balears. L’acord serà ratificat ara pel govern balear el proper 5 de setembre i pel govern de la Generalitat que ho farà el 9 de setembre, el mateix dia que es farà a Palma la signatura oficial del conveni entre els dos executius que permetrà el retorn de les Balears al Ramon Llull. Segons ha destacat Carod-Rovira, el Consorci tindrà a partir d’ara 'els dos pilars que havia de tenir'. 'Fem un acte de normalitat en la llengua i en la cultura en l’àmbit internacional', es tracta de 'fer de la llengua un instrument de normalitat cultural i de prestigi, a l’interior però també a l’exterior, que poguem aparèixer en l’àmbit internacional com l’expressió d’una comunitat lingüística', ha destacat l'independentista.

En els mateixos termes s’ha expressat Moragues, que ha mostrat la seva 'satisfacció' pel retorn de les Illes a l’Institut Ramon Llull, que també ha qualificat com un signe de normalitat. Es tracta de 'retornar a una normalitat que mai s’havia d’haver trencat. Tenim la sensació de tornar a casa', ha assegurat el conseller de Presidència del govern balear. Moragues també ha expressat la 'voluntat' del govern balear de 'tornar a obrir la pàgina d’una història en comú'.

Els nous estatuts

Segons estableixen els nous estatuts, el Consorci de l’IRL tindrà tres òrgans de direcció: la junta rectora (que substituirà l’actual patronat), el consell de direcció i la direcció de l’organisme, a càrrec de Josep Bargalló. En els òrgans de direcció, on hi haurà una representació política paritària dels governs de Catalunya i les Illes Balears, també hi haurà presents l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes, la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives i l’Institut d’Estudis Baleàrics. La seu de l’IRL serà compartida entre les ciutats de Barcelona i Palma.

Les finalitats de l’Institut són la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana, així com la seva difusió i ensenyament a fora del domini lingüístic català. Entre d’altres, l’IRL podrà crear delegacions a l’exterior; elaborar i organitzar proves per a l’avaluació i la certificació oficial del català fora del domini lingüístic català, o impulsar la creació de places docents de llengua i cultura catalana, així com càtedres i centres d’estudi i investigació universitàries. D’altra banda, i segons fixen els estatuts, l’IRL mantindrà relacions de cooperació i col·laboració amb la Fundació Ramon Llull, de la qual n’és patró fundador.

Màxima representativitat

Amb l’entrada al Consorci de l’IRL, les Illes Balears passen a incorporar-se de forma efectiva a la Fundació Ramon Llull, que els governs de Catalunya, Andorra i les Illes Balears van constituir el passat 31 de març. La Fundació, amb seu a Andorra, està presidida pel cap de Govern d’Andorra, Albert Pintat, i té dues vicepresidències que ostenten el vicepresident de la Generalitat i el conseller de Presidència balear. Properament està prevista que s’hi incorporin altres territoris. De fet, el vicepresident ha mostrat avui el seu convenciment que quan finalitzi la legislatura “tindrem per primera vegada en la història un organisme únic de projecció exterior de la llengua i la cultura on participin organismes i institucions del conjunt dels territoris de parla catalana”. I és que més enllà dels governs de Catalunya, les Balears i Andorra, està prevista també la incorporació del Consell General dels Pirineus Orientals (tal com es va aprovar en la darrera reunió de la Fundació Ramon Llull, celebrada el 14 de juliol) i de l’Ajuntament de l’Alguer. Així mateix, segons ha manifestat Carod-Rovira, 'estic convençut que trobarem l’instrument perquè alguns municipis del País Valencià i de la Franja es constitueixin en xarxa de municipis' i es puguin incorporar també a la Fundació, ens que treballa per la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.