Esquerra, la CUP, Junts i els Comuns consideren “essencial i urgent” impulsar una nova llei a Catalunya per omplir el buit un cop s’acabi la moratòria de desnonaments per poder protegir les famílies vulnerables davant de grans tenidors

Els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, la CUP, Junts i els Comuns han presentat una proposició de llei per recuperar i ampliar les mesures antidesnonaments anul·lades pel Tribunal Constitucional quan va tombar el Decret Llei 17/2019. Els grups consideren que és urgent aprovar una nova llei com abans millor, ja que el 9 d'agost finalitza l’actual moratòria de desnonaments, i cal protegir milers de famílies en situació de vulnerabilitat davant dels grans tenidors, principalment la Banca i fons voltors.

El Decret Llei 17/2019 comptava amb un ampli suport polític i social i incloïa mesures proposades per entitats socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogateres, que també han treballat ara amb els grups. Mentre va estar vigent, ja va evitar que 4.000 famílies fossin desnonades forçant acords de lloguer social entre grans tenidors amb habitatges buits i les famílies que, o bé no podien pagar el lloguer, o bé havien dut a terme una ocupació per motius econòmics. El Tribunal Constitucional, però, responent a un recurs interposat per 86 diputats del PP, va tombar aquest decret el passat mes de gener al·legant una qüestió formal —que fos aprovat com a “decret llei” i no com a “llei”. I ara Esquerra Republicana, Junts, la CUP i els Comuns ho volen recuperar.

Per això, aquesta vegada, els grups parlamentaris que volen combatre l’emergència habitacional i garantir el dret a l’habitatge impulsen una llei, concretament, la “Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional”, i volen tramitar-la i aprovar-la urgentment. La llei complementa la norma pionera que es va aprovar l'any passat al Parlament, i que limita el preu dels lloguers a Catalunya, a proposta del Departament de Justícia que liderava fins fa poc Ester Capella.

El text obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social als llogaters vulnerables abans de denunciar-los per impagament, i per acotar-ho inclou aquestes mesures:

• S’estableix que les persones jurídiques passin a ser considerades grans tenidors d’habitatge quan tinguin més de 10 habitatges, enlloc de la previsió de 15 habitatges recollida en anteriors decrets. Per persones físiques, la consideració de gran tenidor sí que segueix sent de 15 habitatges.
• S’estableix que la proposta de lloguer social sigui exigible durant un període de 6 anys, en el cas que el gran tenidor sigui una persona física, i de 12 anys, en el cas de persona jurídica.
• S’amplia la durada mínima dels contractes de lloguer social perquè passi a ser de 5 anys, i no 3.
• S’estableix la renovació obligatòria dels contractes de lloguer social quan, finalitzada la seva durada màxima, els ocupants es trobin encara dins dels paràmetres legals d’exclusió residencial.
• Es crea el Registre de grans tenidors d’habitatge, depenent de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i obligatori només per a les persones jurídiques.

En roda de premsa, el diputat d'Esquerra Pau Morales ha defensat que "com a institucions, hem d'aixecar un escut que protegeixi la ciutadania del país davant l'emergència habitacional que vivim". I ha denunciat que "l'estat espanyol, en la figura del TC i del PP, durant aquests mesos, ha deixat desprotegides milers de famílies en tombar, per una qüestió de forma, el Decret 17/2019". "Sabem que treballen per protegir els privilegis d'uns pocs en contra dels interessos i consensos de la majoria de la societat, però no ens resignarem ni els ho posarem fàcil", ha afegit. En aquest sentit, ha posat en valor la proposició de llei conjunta: "És una bona proposta de llei que aborda una emergència que fa molt temps que dura", ha clòs.

Més informació en la proposició llei, adjuntada aquí: