El conseller Jordi Ausàs ha presentat aquesta tarda al Parlament el Projecte de llei de vegueries, on es recupera la figura històrica de la vegueria –anul·lada pel decret de nova planta i que es va recuperar durant la República–, suprimeix la divisió provincial i substitueix les diputacions.

El diputat d'Esquerra Miquel Àngel Estradé ha defensat que ‘totes les societats del món amb una personalitat nacional definida i amb un projecte de país propi creen el seu propi model de visió territorial quan disposen dels instruments legals i polítics adients', prioritzant el seu propi model d'organització política. Per això ha qualificat d'incomprensible que no disposem d'aquesta divisió territorial, quan ‘el catalanisme fa trenta anys que té l'hegemonia social, política, cultural i institucional'. Segons Estradé, ‘és imprescindible tenir un model de divisió territorial propi perquè és la millor manera d'atansar el poder al ciutadà i d'atansar el ciutadà al poder per tal d'oferir-li uns serveis de proximitat'.

El diputat independentista també ha retret a CiU la necessitat de legislar fins l'últim dia de la legislatura: ‘algú es creu que la societat catalana es pot permetre perdre un any de cada quatre?' I ha matisat que ‘l'últim any ha de ser l'any en què aquest Parlament i aquest Govern treballin amb més intensitat perquè ja hi ha uns acords que s'han anat articulant i que després es poden convertir en textos legislatius'. ‘És el moment de recollir tot allò que s'ha anat sembrant', ha afegit.

Estradé ha apel·lat a CiU que recapaciti i s'afegeixi al consens, perquè ‘si vénen amb voluntat de fer allò que havien d'haver fet fa vint-i-tres anys i no ho van fer, trobaran tota la complicitat, trobaran totes les facilitats, trobaran tota la comprensió'. Malgrat aquesta crida, el projecte de llei continua el seu procés al Parlament amb el suport dels socis de Govern.


La Llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, reivindicació històrica d'Esquerra

El Parlament també ha admès avui a tràmit el Projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per la qual es crea un ens local supramunicipal integrat pels 36 municipis de la conurbació de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis de manera conjunta. La portaveu parlamentària d'Esquerra, Anna Simó, ha manifestat que l'AMB ‘és una reivindicació històrica d'Esquerra, quan ja durant els anys 30 es va apostar per la planificació conjunta de l'urbanisme, les obres i els serveis' amb el Regional Planning impulsat pel Govern Macià l'any 1931 i el Pla Macià (del GATPAC i Le Corbusier) del 1934 que dibuixava Barcelona com a capital política d'un país en formació, com a port de Catalunya i com a ciutat industrial.

L'any 2000 Esquerra ja va incloure la necessitat del tractament específic dels fets metropolitans en les aportacions que va fer per a la nova divisió territorial de Catalunya. El 2002 es reprèn el debat sobre la creació de l'AMB amb el consens de totes les forces polítiques i del Govern de la Generalitat.

Simó ha defensat la necessitat de tirar endavant la Llei ‘per la personalitat històrica i cultural –en el sentit ampli de la paraula– de Barcelona i el seu entorn metropolità, pel pes econòmic i demogràfic de l'AMB i per la cohesió i unitat funcionals'. Simó també ha defensat la Llei per la legitimitat de la proposta: el que ha de ser i no ha de ser l'AMB s'ha debatut a bastament, de manera que ‘aquesta Llei ha de servir per arranjar absurds històrics i no perpetuar-los o crear-ne de nous'.

La Llei de l'AMB suposa la simplificació administrativa, la reducció del nombre de representants polítics i impulsar una mancomunitat de municipis per prestar serveis i coordinar polítiques de caràcter funcional. Per Simó, ‘no hi ha cap país important que no tingui capital i un entorn fort i eficient. No hi ha capital forta i eficient que al darrere no hi tingui un gran país'. Per això Simó ha reivindicat que aquesta llei és un deute que Catalunya tenia amb la seva capital, que generarà deures de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb el país.