Manifest del Primer de Maig de 2023

Companyes i companys,

Com cada 1 de maig les i els sindicalistes i les persones que treballen en la defensa dels drets de les treballadores i treballadors d’Esquerra Republicana ens trobem davant del monument del polític, advocat i defensor del moviment obrer català Francesc Layret, celebrant la jornada més emblemàtica del moviment sindical: el Primer de Maig. Aquest any, a més, commemorem el centenari de l’assassinat d’un altre referent de l’obrerisme i del sindicalisme a Catalunya com va ser Salvador Seguí, “el noi del sucre”, i tot allò que va representar per l’avenç dels drets laborals.

En aquest dia assenyalat, retem homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora, en moltes ocasions donant la seva vida, gràcies a les quals tenim uns drets que emparen les treballadores i treballadors. Alhora, refermem el caràcter reivindicatiu de la jornada, davant dels embats constants que hi ha a tot el món per tal de retallar els drets aconseguits, i ens unim per fer front als nous reptes que el món del treball està afrontant, amb tots els reptes tècnics que faran canviar l’estructura laboral tal com s’ha entès fins als nostres dies.

En clau nacional, tornem a recordar els nostres exiliats i exiliades i també les milers de persones que han patit o pateixen la repressió i persecució per l’exercici dels seus drets civils i polítics. Continuem vivint dins d’un anacronisme històric i geogràfic, impropi d’un espai jurídic europeu, sotmesos a la injustícia més indigna, sotmesos i sotmeses a la venjança política, per part del govern i les institucions econòmiques i judicials de l’estat espanyol. No oblidem totes les persones represaliades. La lluita per l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació és més necessària que mai.

També continuem, tant en l’àmbit català com en l’internacional, en una situació plena d’incerteses de tota mena. Tot i que la pandèmia de la Covid-19 es dona per tancada, les seves repercussions econòmiques i socials estan més vives que mai. A més, cal afegir la crisi energètica derivada de la guerra immoral a Ucraïna. La pujada desmesurada dels preus dels productes energètics ha derivat a uns alts índex d’inflació, sobretot per l’augment especulatiu del preu dels productes alimentaris de primera necessitat. Això ha provocat l’aparició d’una crisi social sense precedents en què els salaris, que no han tingut un increment paral·lel, no permeten mantenir-se de forma digna i cobrir les necessitats bàsiques de qualsevol persona i família.


Per tot plegat, persistim en la mobilització i continuem reivindicant:

1. La derogació de la llei mordassa, un clar exemple de llei limitadora de drets, després d’una nul·la voluntat de negociació per part del govern espanyol.
2. La derogació real de les reformes laborals de 2010 i 2012 del PSOE i el PP, recuperant la indemnització per acomiadament de 45 dies, els salaris de tramitació i l'autorització administrativa dels acomiadaments col·lectius.
3. Unes condicions laborals dignes per als joves, i que la precarització no sigui la seva situació habitual. La joventut ha de tenir salaris dignes, la capacitat d’emancipar-se i d’accedir a habitatges. Ha de poder tenir una perspectiva vital clara i evitar l’èxode a l’estranger.
4. La nostra defensa del sistema públic de pensions, que ens ha permès incorporar a la nova legislació de pensions tres punts essencials i històricament demandats: l'increment del 10 % en el complement de bretxa de gènere previst en l'article 60 de la Llei General de Seguretat Social; la duplicació de l'abast de la “cobertura de llacunes”, que passa de les 48 a 84 setmanes (afectació especial a les treballadores); i l'ampliació de les bases màximes de cotització i la creació de la quota de solidaritat.
5. La implementació de principis i valors de sostenibilitat ecològica i social; de la perspectiva de gènere, diversitat cultural, religió, orientació i identitat de gènere; i del control públic efectiu dels sectors estratègics, com el de l’energia, les cadenes de distribució i els serveis essencials.
6. La regularització urgent i permanent de les persones migrants en situació administrativa irregular. Volem erradicar tota situació d’injustícia i incertesa, i que causa una major indefensió d’aquestes persones treballadores sense drets i sense una Inspecció de Treball que pugui actuar.
7. Instar el Govern i el Parlament de Catalunya que continuïn impulsant el marc català de relacions laborals, basat en la realitat econòmica, social i productiva del nostre país. En aquest sentit, tenir un estat propi esdevé l’eina imprescindible per construir una societat més justa i cohesionada.

Els i les sindicalistes d’Esquerra Republicana ens reafirmem a no defallir en el compromís de contribuir a la construcció de la República Catalana. És per tot això que us convidem a enfortir els sindicats de classe i nacionals, i a donar suport a la sectorial del Fòrum Sindical.

Visca la classe treballadora dels Països Catalans!

Visca el Primer de Maig!