“Esquerra Republicana fa una aposta valenta que va més enllà del paper”

De criar-se al barri de La Mina, en una família molt humil, a treballar a l’Ajuntament de Barcelona i formar part de la llista electoral d’Esquerra Republicana a Barcelona pel 14F. És Manuela Fernández, una activista pels drets humans, provinent del poble gitano, que treballa perquè tots els nens i nenes tinguin les mateixes oportunitats.

Els republicans l’han inclòs a la llista en la posició 26, i això per a ella és “una aposta valenta que va més enllà del paper, de la igualtat formal”, i “possibilitarà que en el futur hi hagi més gitanos en posicions de sortida”, tot un “fet democràtic a nivell de Catalunya”.


Orígens i estudis

El pare de Manuela Fernández havia dipositat altes expectatives escolars en la seva filla. Ell no havia pogut estudiar, com li hagués agradat, i volia un futur diferent per a Manuela, nascuda el 1978. “El meu itinerari acadèmic sempre ha estat molt influenciat per la necessitat de sortir d’una situació de pobresa, molt humil; jo volia arribar a la universitat, i això no ho havia fet ningú del meu entorn”, explica ella. A més, el pare havia estat la primera persona gitana a treballar a l’escola, com a monitor de menjador, i això va animar la filla a estudiar Educació Social.

Ho va fer a la Universitat Ramon Llull, i des del primer any va compaginar-ho amb la seva col·laboració al CREA, el centre de recerca de la Universitat de Barcelona. Allà va participar en un projecte que va marcar un punt d’inflexió a la seva vida. L’estudi concloïa que on hi ha més prejudicis cap a la població gitana és als sectors d’atenció més propers i directes. “Això em va crear un revulsiu de voler seguir estudiant i investigant, així com intervenint des de l’acció social”. Decideix llavors llicenciar-se en Pedagogia a la Universitat de Barcelona i, finalment, iniciar un doctorat en Ciències Polítiques. En aquell moment no el va acabar, però actualment té intenció de reprendre’l en l’àmbit d’Educació.

Tenia la necessitat de sortir d’una situació de pobresa, molt humil; jo volia arribar a la universitat

Manuela Fernández

L’associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen

El 1999 cofunda l’associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen, de la qual encara és sòcia, i des d’allà participa en projectes de la FAGIC (la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya). “Un dels projectes més especials va ser el de les trobades d’estudiants gitanes”, explica. Reunions de dones gitanes de totes les edats, sobretot de secundària, on convidem “dones gitanes amb èxit”, ja sigui en l’àmbit laboral o l’acadèmic. “L’objectiu és fer un reforç dels referents que tenim, emmirallar-nos en persones com nosaltres per sentir que podem arribar allà on vulguem”, descriu Fernández, i celebra que “ara hem anat més lluny i Europa ens ha validat extrapol·lar aquest projecte a altres països i regions on també hi ha població gitana”.

“En aquesta associació partim del diàleg igualitari i del feminisme inclusiu”, prossegueix. “Totes les dones que hi participem tenim en comú la lluita pels drets de les dones gitanes i la igualtat, i per aconseguir més poder i representativitat”. També impulsen cursos, com el de monitora de menjador o el de vetlladora, per donar visibilitat a la població gitana a les escoles.


L’atenció a la infància i l’adolescència

Després de participar en l’elaboració dels dos primers plans integrals del poble gitano des del departament de Benestar i Família, fa 10 anys va aconseguir la seva feina actual als equips de serveis socials especialitzats en la infància i l’adolescència (EAIA), a l’Ajuntament de Barcelona. “Treballo amb famílies amb dificultats i en risc i especialment amb els seus fills i filles, de 0 a 18 anys”. Va aprovar les oposicions l’any passat i aquest desembre ha signat el nomenament com a funcionària.

El que jo he aconseguit en aquesta societat, ho podria aconseguir qualsevol nen i nena

Manuela Fernández

Aquesta feina va suposar un canvi substancial: “Vaig passar a fer un treball de primera línia, no tan estratègic, i vaig començar a treballar per a la societat en general, no només per a les famílies gitanes”. Alhora, creu que, pel fet de ser gitana i venir d’on ve, pot aconseguir que els nens i nenes s’emmirallin en ella i tinguin més oportunitats. Malgrat que la feina a l’EAIA té moments durs, assegura que “té la part bonica de donar-li la volta, en el sentit que no per ser d’origen humil, no pots tenir èxit”. “El que jo he aconseguit en aquesta societat, ho podria aconseguir qualsevol nen i nena”, assevera.


El poble gitano i la política

Manuela Fernández trenca el tòpic segons el qual la població gitana no està interessada en la política. “A casa sempre hem tingut valors progressistes, a l’institut vaig organitzar-me amb d’altres estudiants per fer vagues, i a BUP vaig militar a les joventuts del partit comunista”, explica. Ara, ja de gran, ha cregut que faltava una aposta dels partits per implicar el poble gitano en la política, “ja no només posant quotes, sinó revisant internament per què no hi havia persones gitanes als partits”.

“Sempre s’ha posat el pes en què és la pròpia comunitat la que no vol col·laborar i participar, i no és cert”, defensa. Per Fernández, el pes no es pot posar només en una banda, en la comunitat, sinó que s’ha de posar també en les institucions. “Hi ha barreres invisibles que tenen a veure amb un antigitanisme estructural existent des de fa molts segles”, apunta. Ara, celebra que els partits estiguin fent un pas més, un pas endavant cap a la pràctica, en particular Esquerra Republicana. I assenyala que amb “només una persona gitana no és suficient, però és un camí que s’inicia i estic molt contenta”.

La trajectòria de Manuela Fernández pot ser, sens dubte, un mirall inspirador per a moltes nenes gitanes i per a tota la societat. “Fins fa poc jo era la primera i l’única dona de la meva família que havia anat a la universitat, però ja no ho soc: tinc una cosina, la Raquel, que ha entrat a Medicina a la Universitat Pompeu Fabra, amb l’accés per a majors de 25 anys, i està traient matrícules d’honor”, diu amb emoció. “Ja no soc l'única, per tant les coses van avançant”, conclou.