El Grup Republicà, EH Bildu i BNG demanen una comissió d'investigació i estudi que marqui com eradicar el racisme institucional en l'àmbit de la seguretat, tant pública com privada

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats, juntament amb EH Bildu i BNG, ha registrat la sol·licitud d'una comissió d'investigació per poder identificar i actuar contra el "racisme institucional" del que són víctimes diferents col·lectius de migrants arreu de l'Estat i que afecta el tracte que reben per part de cossos de seguretat tant públics com privats, i en contextos i escenaris tan diferents com poden ser un centre d'acollida o l'accés a zones d'oci.

La diputada republicana Maria Dantas, una de les firmants de la sol·licitud al costat de la també republicana Marta Rosique, va aprofitar aquest dilluns la visita a un centre d'acollida de migrants a les illes Canàries, on fa unes setmanes van aflorar denúncies per casos de presumptes abusos sexuals al seu entorn , per posar-lo com a exemple del racisme institucional que es pretén investigar. "No s'estan fent protocols per defensar i garantir els drets humans de les persones migrants", va dir a les portes del centre d'acollida Las Raíces, focus d'aquesta polèmica.

Segons ella, és justament la no existència d'una regulació respecte als drets de les persones migrants i al tractament que mereixen per part de les autoritats el que explica "el perquè de les devolucions en calent o l'ús de bales de goma a les fronteres", sobre les que ningú no ha d'acabar responent. En el cas del centre canari, les denúncies que ha fet una ONG local són per inducció a la prostitució entre els interns a canvi de menjar i roba.

Que no hi hagi protocols explica les devolucions en calent, les pilotes de goma i que ningú no n'hagi d'acabar responent

Maria Dantas Diputada del Grup Republicà al Congrés

Un informe de 2018 de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància -ens que depèn del Consell d'Europa- detallava que segons dades del govern espanyol, dels 1.328 delictes d'odi registrats el 2015 a l'Estat hi havia hagut tres intents d'homicidi racista o transfòbic, 212 agressions físiques i 41 delictes per danys a la propietat. "I de les agressions físiques", destaca Maria Dantas, "més del 60% ho van ser motius de racisme i xenofòbia".

Davant de dades com aquestes i de nous episodis de discriminació que es van coneixent pràcticament a diari, "és obvi que queda moltíssima feina per fer, i que ha de començar amb una comissió d'estudi que ens permeti elaborar una diagnosi de la realitat que estem vivint", i que abordi de manera especial "la discriminació racial en la gestió de la seguretat tant pública com privada".

En la memòria que justifica la demanda d'una comissió d'investigació sobre aquest tema es relacionen més d'una trentena de casos, els últims 40 anys, de persones que han mort víctimes del que es pot considerar "racisme institucional", per acció o omissió en les garanties de tutela per a persones vulnerables: des d'una víctima de "cacera" per "escamentar els negres" fins a morts durant viatges de deportació, en centres d'internament o presons.

El Grup Republcà, EH Bildu i BNG demanen que la comissió d'investigació es pugui constituir i treballar en els mesos que queden de legislatuira, que acaba a l'octubre. El repte, aconseguir que s'acabi amb "qualsevol discriminació racial en un àmbit tan sensible com el de la seguretat".