Marta Rosique, intervenint aquest dimarts al ple del Congrés de Diputats
Marta Rosique, intervenint aquest dimarts al ple del Congrés de Diputats

El Congrés dels Diputats tomba, també amb els vots del PSOE, la moció del Grup Republicà que instava el govern espanyol a acatar les resolucions internacionals respecte a la repressió d'Estat contra l'independentisme.

El ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dijous una moció del Grup Republicà que instava el govern espanyol a acatar les resolucions de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i del Comitè de Drets Humans de l'ONU en relació als presos i preses polítics, de qui totes dues institucions han considerat vulnerats els seus drets. El vot en contra del PSOE, alineat amb tota la dreta espanyola de la cambra, ha estat determinant perquè la moció no prosperés.

La diputada republicana Marta Rosique, que dimarts havia defensat la moció davant del ple, ja preguntava al PSOE "com s'atreviran, a la propera Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, a explicar que el 75% del Congrés espanyol ha decidit desobeir la seva resolució". Una resolució a la que sí havien votat favorablement a Europa diputats del seu grup.

I en un altre sentit, la diputada republicana també es preguntava "com explicaran al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides que no consideren legítima la seva resolució", i que en tant que no vinculant "només en prenen nota".

A la vista de la votació d'aquest dijous, aquesta serà finalment l'opció per la que ha optat el PSOE. En clara connivència, aquesta vegada, amb el Partit Popular. "Ja és casual", assenyala Rosique, que arrel d'uns informes que qüestionaven l'actuació de l'Estat espanyol i particularment del seu poder judicial en relació a la repressió política a l'independentisme, "no haguem vist sol·licitus de compareixença o preguntes sobre el tema per part del PP". És l'evidència, segons Rosique, que en l'àmbit internacional, fora del context de les cambres de l'Estat, "el bipartidisme és encara més intens i preval, per sobre de tot, preservar la indivisibilitat d'Espanya i els acords de la Transició perquè el poder continuï residint en les mateixes mans".

Els posicionaments internacionals s'han aconseguit perquè amb el 20S i l'1O vam decidir no retrocedir per exercir el dret a l’autodeterminació del nostre poble
Marta Rosique Diputada del Grup Republicà al Congrés dels Diputats

La moció presentada pel Grup Republicà al Congrés és conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada la diputada republicana Montse Bassa va presentar davant la ministra de Justícia, Pilar Llop, i on ja es va deixar entreveure la negativa del PSOE a acatar les resolucions internacionals que posaven en dubte la qualitat de la justícia espanyola.

Els precedents, de fet, es remunten fins al 2019, quan el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU ja va exigir en un informe l'alliberament dels presos i preses polítics catalans. Ara fa tres mesos, aquest estiu passat, un altre comitè de Nacions Unides considerava que a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull se'ls van vulnerar els drets polítics per no deixar-los concórrer a unes eleccions abans d'haver estat condemnats.

Després va venir l'informe del Consell d'Europa, igualment crític amb la repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme català a través de l'informe Cilevics, enumerant una sèrie d'accions a fer a títol d'esmena a les que fins ara el govern espanyol no ha donat cap resposta.

Tot i que la votació s'ha fet aquest dijous, el debat de la moció es va fer dimarts dia 20, just quan es commemoraven els cinc anys de la intervenció al Departament d'Economia de la Generalitat, "inici de la repressió cap a l'independentisme català", va recordar Rosique.

Per ella, si s'han aconseguit tants posicionaments internacionals "és precisament gràcies al fet que el 20 de setembre i el Primer d’Octubre vam decidir no retrocedir per exercir el dret a l’autodeterminació del nostre poble", i que encara que pugui costar de veure, "aquests posicionaments són un pas necessari en el camí cap a la independència, fruit de l’estratègia d’aquests últims anys de no abandonar cap front de lluita".