Un any després dels indults, Junqueras, Rovira, Forcadell, Bassa i Romeva reivindiquen l’amnistia, l’autodeterminació i la independència i visibilitzen les persones represaliades menys conegudes

Un any després dels indults als nou presos i preses polítics, Esquerra Republicana ha organitzat un acte per visibilitzar que la repressió afecta milers de persones, “amb noms i cognoms, vides, famílies i expectatives”, i per exigir la fi d’aquesta persecució a través d’una amnistia. Hi han intervingut el president del partit, Oriol Junqueras, la secretària general, Marta Rovira, les copresidentes de l’Assemblea de Dones, Carme Forcadell i Dolors Bassa, el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva, i la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret.

Rovira ha estat contundent amb el PSOE i el president espanyol, Pedro Sánchez: “Està acomplexat? No té capacitat per erigir-se com a alternativa a la dreta espanyola?”, s’ha preguntat. “Cal valentia política. Amb els indults no es va acabar res; l’amnistia i l’autodeterminació són irrenunciables”, ha asseverat. I és que, pels republicans, els indults només van ser un primer pas, “un gest tímid forçat per la comunitat internacional i la força que l’independentisme acumula dia rere dia”, i calen més passos en la línia de la proposta republicana: amnistia, referèndum i independència.

La secretària general s’ha aturat a analitzar el conflicte en l’àmbit internacional: “L’Estat espanyol vol jugar a la primera divisió internacional i va pel món intentant homologar-se als estats democràtics i de dret, però ja no pot jugar en aquesta lliga, perquè utilitza qualsevol instrument per reprimir moviments pacífics i democràtics com l’independentista”, ha constatat. L’últim a denunciar-ho ha estat, precisament, Boriss Cilevics a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

També a nivell internacional, Oriol Junqueras ha defensat que “com més demostrem nosaltres la disposició a negociar, i menys la demostri el govern espanyol, més capital polític acumularem de cara a la comunitat internacional”. A més, el president ha assenyalat que “si el govern espanyol es vol estalviar la taula de negociació, nosaltres l’últim que hem de fer és estalviar-li aquesta taula que l’incomoda”.

Junqueras també ha argumentat per què l’amnistia és “la millor proposta”: “És la solució global per a totes les persones represaliades, i depèn exclusivament del poder legislatiu, per tant, evita que els tribunals continuïn fent política al servei de l’extrema dreta i una dreta cada cop més extrema”. Una amnistia que els republicans volen acompanyada de l’autodeterminació, la independència i la República Catalana, “perquè només així garantirem que mai més hi torni a haver repressió”, ha dit el president.


Milers de persones represaliades

Els altres líders republicans han rememorat el dia dels indults, ara fa un any. “Vaig sentir l’alegria i dolçor de ser amb els amics, però l’amargor de saber que allò no era la llibertat”, ha expressat Dolors Bassa. I és que els indults són parcials, condicionats i revisables. “Això és el que hem tingut: una espasa sempre a sobre”, ha afegit Bassa, i més ara, que els indults estan sota revisió del Tribunal Suprem. Però, a més, els nou indultats estan inhabilitats, i Bassa, per exemple, no podrà jubilar-se exercint la seva professió, la de mestra. L’exconsellera ha volgut deixar clar, però, que “avui l’important és visibilitzar les milers i milers de persones que estan sent represaliades”, amb causes obertes a fins a 39 jutjats.

“Patim una repressió política i econòmica, ens han espiat i ens espien, ens controlen i vigilen”, ha denunciat Carme Forcadell. “Patim una repressió indivindual, però també col·lectiva”, ha afegit, perquè “els atacs a la llengua catalana, contra l’educació, totes les lleis tombades o el dèficit fiscal crònic també són repressió”. “Avui volem dir a totes les persones represaliades que estem amb elles, que hi pensem, que la seva causa és la nostra causa i no ens cansarem de visibilitzar la repressió, però tampoc de defensar la independència de Catalunya”, ha reblat la presidenta Forcadell.

Marta Vilaret, que ha introduït l’acte, ha constatat que “se n’ha parlat molt, de la repressió, però falta donar a conèixer cares molt més anònimes que l’estan patint”. En aquest sentit, Raül Romeva ha volgut “singularitzar i personalitzar” aquesta repressió. “Si no, la deshumanització del conflicte és la prèvia a la destrucció”, ha assegurat.

Romeva ha dit noms i cognoms: “la gent a l’exili, Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Anna Gabriel; els alcaldes i alcaldesses encausats per l’1 d’Octubre, com Bernat Solé, Miquel Serra, Marc Bosc, Josep Caparrós, Miquel Solà, Paco Gas, Salvi Güell i tants altres regidors en la mateixa situació; la Meritxell Serret, tornada de l’exili i que haurà de confrontar un judici; tres bons amics i companys al TSJC, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga; 29 persones pendents de judici, acusades de delictes que, en alguns casos, poden suposar sis anys de presó o més, com Aleix Villatoro, Marta Garsaball, Albert Royo, Antoni Molons, Josep Ginesta, Francesc Sutrias i Josuè Sallent; totes les persones perseguides pel Tribunal de Cuentas, que s’ha atrevit a fer el que no s’hagués atrevit a fer cap altre tribunal del món, judicialitzar una causa per interessos polítics; la gent d’Exteriors, al Jutjat 18; els membres de la Mesa del Parlament pendents de judici, Anna Simó, Roger Torrent, Adriana Delgado, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós; els implicats en l’operació Volhov, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Medí; 12 persones acusades de terrorisme a l’Audiència Nacional; i més de 700 persones perseguides per diverses mobilitzacions com el Pol Serena o la Tamara Carrasco”.

Davant d’aquesta causa general, “seguim amb la tasca d’aconseguir un país lliure per sempre, amb les conviccions vives i fermes; ni venim ni tornem al silenci; la cara ben alta, sempre!”, ha clos Dolors Bassa.