Esquerra Republicana ha organitzat un acte amb motiu de l'any dels indults per denunciar la repressió / Marc Puig
Esquerra Republicana ha organitzat un acte amb motiu de l'any dels indults per denunciar la repressió / Marc Puig

Un any després dels indults, Junqueras, Rovira, Forcadell, Bassa i Romeva reivindiquen l’amnistia, l’autodeterminació i la independència i visibilitzen les persones represaliades menys conegudes

Un any després dels indults als nou presos i preses polítics, Esquerra Republicana ha organitzat un acte per visibilitzar que la repressió afecta milers de persones, “amb noms i cognoms, vides, famílies i expectatives”, i per exigir la fi d’aquesta persecució a través d’una amnistia. Hi han intervingut el president del partit, Oriol Junqueras, la secretària general, Marta Rovira, les copresidentes de l’Assemblea de Dones, Carme Forcadell i Dolors Bassa, el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva, i la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret.

Rovira ha estat contundent amb el PSOE i el president espanyol, Pedro Sánchez: “Està acomplexat? No té capacitat per erigir-se com a alternativa a la dreta espanyola?”, s’ha preguntat. “Cal valentia política. Amb els indults no es va acabar res; l’amnistia i l’autodeterminació són irrenunciables”, ha asseverat. I és que, pels republicans, els indults només van ser un primer pas, “un gest tímid forçat per la comunitat internacional i la força que l’independentisme acumula dia rere dia”, i calen més passos en la línia de la proposta republicana: amnistia, referèndum i independència.

La secretària general s’ha aturat a analitzar el conflicte en l’àmbit internacional: “L’Estat espanyol vol jugar a la primera divisió internacional i va pel món intentant homologar-se als estats democràtics i de dret, però ja no pot jugar en aquesta lliga, perquè utilitza qualsevol instrument per reprimir moviments pacífics i democràtics com l’independentista”, ha constatat. L’últim a denunciar-ho ha estat, precisament, Boriss Cilevics a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

 Oriol Junqueras, durant la seva intervenció / Marc Puig
Oriol Junqueras, durant la seva intervenció / Marc Puig

També a nivell internacional, Oriol Junqueras ha defensat que “com més demostrem nosaltres la disposició a negociar, i menys la demostri el govern espanyol, més capital polític acumularem de cara a la comunitat internacional”. A més, el president ha assenyalat que “si el govern espanyol es vol estalviar la taula de negociació, nosaltres l’últim que hem de fer és estalviar-li aquesta taula que l’incomoda”.

Junqueras també ha argumentat per què l’amnistia és “la millor proposta”: “És la solució global per a totes les persones represaliades, i depèn exclusivament del poder legislatiu, per tant, evita que els tribunals continuïn fent política al servei de l’extrema dreta i una dreta cada cop més extrema”. Una amnistia que els republicans volen acompanyada de l’autodeterminació, la independència i la República Catalana, “perquè només així garantirem que mai més hi torni a haver repressió”, ha dit el president.


Milers de persones represaliades

Els altres líders republicans han rememorat el dia dels indults, ara fa un any. “Vaig sentir l’alegria i dolçor de ser amb els amics, però l’amargor de saber que allò no era la llibertat”, ha expressat Dolors Bassa. I és que els indults són parcials, condicionats i revisables. “Això és el que hem tingut: una espasa sempre a sobre”, ha afegit Bassa, i més ara, que els indults estan sota revisió del Tribunal Suprem. Però, a més, els nou indultats estan inhabilitats, i Bassa, per exemple, no podrà jubilar-se exercint la seva professió, la de mestra. L’exconsellera ha volgut deixar clar, però, que “avui l’important és visibilitzar les milers i milers de persones que estan sent represaliades”, amb causes obertes a fins a 39 jutjats.

“Patim una repressió política i econòmica, ens han espiat i ens espien, ens controlen i vigilen”, ha denunciat Carme Forcadell. “Patim una repressió indivindual, però també col·lectiva”, ha afegit, perquè “els atacs a la llengua catalana, contra l’educació, totes les lleis tombades o el dèficit fiscal crònic també són repressió”. “Avui volem dir a totes les persones represaliades que estem amb elles, que hi pensem, que la seva causa és la nostra causa i no ens cansarem de visibilitzar la repressió, però tampoc de defensar la independència de Catalunya”, ha reblat la presidenta Forcadell.

 Dolors Bassa, a l'inici de l'acte / Marc Puig
Dolors Bassa, a l'inici de l'acte / Marc Puig

Marta Vilaret, que ha introduït l’acte, ha constatat que “se n’ha parlat molt, de la repressió, però falta donar a conèixer cares molt més anònimes que l’estan patint”. En aquest sentit, Raül Romeva ha volgut “singularitzar i personalitzar” aquesta repressió. “Si no, la deshumanització del conflicte és la prèvia a la destrucció”, ha assegurat.

Romeva ha dit noms i cognoms: “la gent a l’exili, Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Anna Gabriel; els alcaldes i alcaldesses encausats per l’1 d’Octubre, com Bernat Solé, Miquel Serra, Marc Bosc, Josep Caparrós, Miquel Solà, Paco Gas, Salvi Güell i tants altres regidors en la mateixa situació; la Meritxell Serret, tornada de l’exili i que haurà de confrontar un judici; tres bons amics i companys al TSJC, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga; 29 persones pendents de judici, acusades de delictes que, en alguns casos, poden suposar sis anys de presó o més, com Aleix Villatoro, Marta Garsaball, Albert Royo, Antoni Molons, Josep Ginesta, Francesc Sutrias i Josuè Sallent; totes les persones perseguides pel Tribunal de Cuentas, que s’ha atrevit a fer el que no s’hagués atrevit a fer cap altre tribunal del món, judicialitzar una causa per interessos polítics; la gent d’Exteriors, al Jutjat 18; els membres de la Mesa del Parlament pendents de judici, Anna Simó, Roger Torrent, Adriana Delgado, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós; els implicats en l’operació Volhov, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Medí; 12 persones acusades de terrorisme a l’Audiència Nacional; i més de 700 persones perseguides per diverses mobilitzacions com el Pol Serena o la Tamara Carrasco”.

Davant d’aquesta causa general, “seguim amb la tasca d’aconseguir un país lliure per sempre, amb les conviccions vives i fermes; ni venim ni tornem al silenci; la cara ben alta, sempre!”, ha clos Dolors Bassa.