Avui, 5 de juny, celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient amb la transició energètica del país en marxa i avenços històrics en la protecció del Delta de l’Ebre

La transformació verda del país és una prioritat d’Esquerra Republicana i el govern republicà i, amb la creació de la conselleria d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb la consellera Teresa Jordà al capdavant, ja no té aturador. Transformar el país en clau verda era un compromís de legislatura que s’ha començat a materialitzar amb la posada en marxa de la transició energètica del país o amb avenços històrics per la protecció del Delta de l’Ebre.

Avui, 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, repassem algunes de les mesures impulsades des del departament, per transformar el present i construir un país amb futur, verd i sostenible.

Aquestes són 5 mesures clau en marxa:

1. Creació de l’energètica pública i Llei de transició energètica. Amb l’objectiu d’influir des de l’administració en el sector de l’energia, el govern republicà està posant les bases per la creació d’una energètica pública. De fet, el passat mes de maig la consellera Jordà anunciava l’inici dels tràmits per revocar la concessió de tres centrals hidroelèctriques que passaran a formar part, en un futur, de l’energètica pública. Paral·lelament, com va afegir la consellera, s’ha iniciat una revisió de tots els documents històrics d’altres possibles concessions a extingir. Una passa important per avançar cap a un model energètic públic i sostenible. A la vegada,el govern republicà treballa en una llei que sigui coherent amb el model energètic “català, sobirà, democratitzat, sostenible, 100% renovable i de proximitat”, en paraules de la consellera Jordà. Aquesta llei impulsarà l’autosuficiència i les plantes participades per la ciutadania, les empreses i administracions locals i les entitats socials.
2. Modificació del decret-llei de renovables. L’octubre del passat any es va aprovar la modificació del decret-llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. L’objectiu era accelerar la implantació de l’energia eòlica i fotovoltaica al país, i caminar cap a un model energètic democràtic i amb cohesió territorial. Aquest mateix mes la consellera Jordà feia balanç dels sis primers mesos, “el decret de renovables ha permès punxar la bombolla especulativa i començar a accelerar la transició energètica". En xifres, aquest mig any s’ha passat de 60 megawatts de potència de projectes d’energies renovables a informació pública, a 1.300 megawatts. I, en nou mesos s’han duplicat el nombre total d’instal·lacions d’autoconsum a Catalunya. La consellera Jordà destaca la importància d’aquests primers resultats, “veníem de 10 anys d’aturada de les renovables a Catalunya, ens trobàvem una bombolla especulativa de projectes i un territori incendiat, i l’emergència climàtica no ens permetia concedir ni un minut més”.
3. Estratègia de protecció del Delta de l’Ebre. El mes de maig es va presentar una estratègia sòlida per tal de protegir el Delta de l’Ebre després de molts anys. “Una estratègia que uneix coneixement i gestió per evitar la regressió del Delta, que ens marca el camí, que ens diu què hem de fer, com, quan i amb qui”, va explicar la consellera. Després d’anys de desprotecció del Delta el govern republicà està compromès, treballant amb totes les administracions que hi tenen competències, i amb les entitats ambientals. L’estratègia contempla mesures a curt termini i un horitzó clar a llarg termini, amb l’objectiu d’aconseguir “un model integrador que mantingui en equilibri la conservació de la natura i les activitats humanes”, com va afirmar Jordà a la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta.
4. Aposta pel residu 0. La gestió dels residus és clau per a la reducció de la petjada ecològica. En aquesta línia, el govern republicà va presentar l’Avantprojecte de llei de residus i recursos de Catalunya, que busca fer avenços importants cap a una economia més circular i eficient en l’ús dels recursos. El text, que es treballarà de forma participativa, presenta novetats en la gestió dels residus orgànics per convertir-los en compost, de proximitat i quilòmetre zero. Així, l’avantprojecte fa una aposta clara per la recollida selectiva d’alta eficiència. També busca ultrapassar la llei estatal que, com denunciava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, és “un atac frontal al sistema d'èxit de gestió de residus de Catalunya". La llei també planteja iniciatives pel reciclatge d’altres residus com les burilles de les cigarretes, amb un sistema de devolució d’aquestes. Paral·lelament, s’han posat en marxa mesures històriques com la línia d’ajuts per retirar l’amiant a Catalunya i la inversió de 4,5 milions d’euros per la retirada d’aquest a Badia del Vallès, el municipi més afectat de tot l’Estat. I, ha arrencat el Pacte per a la Moda Circular, per reduir el residu tèxtil a Catalunya.
5. Full de ruta en matèria de biodiversitat. Aquesta mateixa setmana la consellera Jordà ha presentat el full de ruta del govern en matèria de biodiversitat que pretén “reforçar l’ambició de les polítiques i objectius de conservació de la natura, amb el clar objectiu de revertir la tendència de pèrdua de biodiversitat al 2030 i que puguem retornar a nivells segurs en un horitzó 2050”, com ha explicat la consellera. L’estratègia contempla mesures clau com el desplegament efectiu de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, o la creació de la nova Llei de la natura de Catalunya amb el propòsit de comptar amb un marc legislatiu adaptat a la realitat social i ambiental actual del país.