Després de 42 anys i gràcies a una esmena d'Esquerra Republicana podrien anul·lar-se els sentències dels tribunals franquistes. A Catalunya ja ha estat possible després de la llei aprovada al Parlament, ara se'n poden beneficiar més de 400.000 famílies arreu de l'Estat

El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés de diputats, Joan Tardà, ha presentat les esmenes a la Llei de Memòria Històrica i ha recordat que compta amb el compromís del Govern espanyol que el força a anul·lar les sentències dels tribunals franquistes i "acabar en aquest sentit amb tants anys d'injustícia i manca de reconeixement a les víctimes del franquisme, si el govern espanyol compleix la paraula donada, per fi, després de 42 anys, s'anul·laran les nefastes sentències dels tribunals franquistes".

Tardà ha recordat que “durant anys i panys Esquerra Republicana no ha legitimat el model d'impunitat i no va donar suport a la Llei de Memòria aprovada el 2007 en considerar que no era una llei homologable amb altres models europeus i mantenia la impunitat del règim franquista”. L'apertura del debat de la Llei de Memòria històrica arran de la voluntat del govern espanyol d'exhumar i traslladar les restes del dictador, permet la inclusió de tot un paquet d'esmenes, un moment que aprofita Esquerra Republicana per introduir un seguit d'iniciatives que realment facin que aquesta sigui una llei de memòria i no un projecte que es va tancar en fals el 2007 motiu pel qual els republicans no hi van donar suport.

Tardà ha destacat el compromís existent per part del Govern espanyol de l'anul·lació de tots els judicis i sentències emeses pels tribunals franquistes arreu de l'Estat, tenint en compte que les dels tribunals que actuaven a Catalunya ja han estat anul·lades arran de la llei aprovada al Parlament. Tardà ha recordat que no hi ha un acord signat, és un acord de paraula amb la vicepresidenta Calvo, un acord que va quedar reiterat també des de la tribuna del Congrés i els republicans compten que es complirà la paraula donada.

Es declaren il·legals els tribunals i en conseqüència s'anul·len les sentències i en el termini d'un any el BOE ha de publicar el nom de les desenes de milers de ciutadans que van patir la repressió franquista

Joan Tardà Portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés de Diputats

L'esmena que fa referència a aquest acord diu que “s’ha de fer una llei que com a mínim sigui igual d'ambiciosa que la que es va aprovar al Parlament, declarant il·legals els tribunals i en conseqüència anul·lant les sentències i en el termini d'un any el BOE ha de publicar el nom de les desenes de milers de ciutadans que van patir la repressió franquista” a mans de tribunals com el TOP, o el tribunal contra el comunisme i la maçoneria, entre d'altres (esmena número 2 del document adjunt).
Aquesta aplicació es farà respectant la sobirania del Parlament de Catalunya que ja va publicar una llei anul·lant les sentències dels tribunals amb seu a Catalunya.

Joan Tardà a més ha explicat que aquest acord no va en detriment de la presentació per part d'Esquerra Republicana d'un seguit d'esmenes que complementen tot allò que va impedir el suport dels republicans a la llei de Memòria Històrica del 2007 com per exemple el reconeixement del col·laboracionisme i participació de la dictadura en les deportacions a camps d'extermini, i el genocidi lingüístic...

Des de l'Associació per la Memòria dels Immolats de Catalunya, Pere Fortuny, ha assegurat que “ens trobem davant d'un moment clau després de tants anys de lluita i del primer pas històric que ja va representar la Llei del Parlament”.

Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, ha assegurat que “encara hi ha moltes batalles per lliurar com per exemple el retorn del material de la policia i la guàrdia civil, i sobretot de la documentació dels ajuntaments catalans, i perquè hi hagi de veritat justícia i reparació cal incloure tots aquests aspectes”.

Des de la Comissió Sectorial de Memòria Històrica d'Esquerra Republicana, Toni Bou, ha recordat que Veritat, Justícia i Reparació, són els tres postulats de l'ONU pel que fa a la Memòria, tres postulats que ara ja es compleixen a Catalunya i encara no a Espanya, i ha assegurat que "esperem que aquest cop, després de 42 anys, comenci a complir-se a Espanya perquè la retirada de les sentències podria afectar de l'ordre de més de 400.000 famílies a l'Estat espanyol que fa molts anys que esperen aquest moment".

Podeu consultar les esmenes aquí