Millora de l’ocupabilitat de les persones a través de polítiques actives d’ocupació

L'Administració Pública ha de treballar pel desenvolupament local mitjançant la creació d'ocupació, especialment en els col·lectius més desfavorits (joves, dones), la promoció del progrés empresarial, amb la conseqüent generació d'ocupació, el foment del reciclatge i la formació continuada dels treballadors i emprenedors, la detecció de productes i serveis o sectors estratègics amb potencial innovador generadors de noves ocupacions, el foment de la creació d'associacions o xarxes vinculades a l'ocupació o la potenciació de polítiques actives d'integració social dels sectors més desfavorits, especialment els de risc d'exclusió social. Les polítiques actives d’ocupació han d’anar dirigides a la recuperació de les persones sense ocupació, amb programes de capacitació i inserció laboral amb la participació dels diferents actors socials i liderats des de l’Administració Pública. Conèixer la realitat del teixit productiu i teixir complicitats entre el Servei Públic d’Ocupació, les empreses i els ajuntaments ha de ser la base per establir programes de foment de l’ocupació. Unes polítiques actives fortes són un element indispensable per treballar l’ocupabilitat de les persones, construir un marc de relacions laborals més àgil i segur per a empreses i treballadors i ser un factor favorable a la productivitat de l'economia. Les polítiques actives a la Catalunya del futur han de versar sobre dos eixos; la integralitat i la territorialitat. Només amb polítiques integrals –actives i passives– ens podem apropar amb èxit al fenomen de l’atur de llarga durada i el de col·lectius d’especials dificultats. Les oficines d’ocupació han de gestionar, integralment, les polítiques actives vinculades a l’activació i també les polítiques passives vinculades a les prestacions d’atur i subsidis. D’altra banda, el treball es crea a cada territori d’acord amb les oportunitats i potencialitats que li són pròpies. La planificació de les polítiques actives ha de ser també territorial i, per això, esdevé essencial que hi hagi estratègies territorials que degudament concertades socialment permetin a posteriori la màxima eficiència de les polítiques actives que s’hi facin.

Reformular les polítiques actives d’ocupació garantint la seva territorialització arreu del país, sota la lògica de la concertació social i territorial a través del model de les estratègies territorials que propugna la Llei d’Ordenació de Sistema d’Ocupació de Catalunya i del Servei Públic de Catalunya.

Coneixedors de la realitat local, potenciant l’intercanvi d’informació, i compartir-la per elaborar programes específics i més àgils a cada territori.

Garantir l’orientació intensiva en les polítiques d’ocupació com a instrument per apoderar les persones en un mercat de treball complex, i alhora, fer eficient la inversió en formació ocupacional.

El plans locals d’ocupació han de ser una eina adreçada als col·lectius de més difícil inserció laboral i no una eina per cobrir necessitats de contractació dels ens territorials. Ha de ser un pont entre una situació temporal de desocupació i el món laboral, i per això, han d’anar acompanyats d’un programa de formació i inserció que garanteixin que aquests plans, anomenats actualment de Treball i Formació, garanteixen el dret subjectiu a l’ocupabilitat dels qui hi participen, així com la seva inserció efectiva.

Potenciar la formació ocupacional com a valor afegit en les polítiques actives d’ocupació. Adaptar la formació a la realitat del teixit productiu local, mitjançant la prospecció d’empreses i el coneixement del teixit productiu.

Afrontar el repte de transformar les polítiques d’ocupació i la inversió que s’hi destina, millorant el pes de les polítiques actives enfront de les passives.