Un nou model de productivitat sostenible i reforma horària que gestioni l’eficiència
Model productiu basat en sistemes d’organització del treball que garanteixen alts índexs de productivitat en què es gestiona l’eficiència per sobre de la presència, des d’una posició socialment responsable. Al llarg de les darreres dècades, des de l’esquerra ens hem preocupat per la redistribució de la renda i, en els darrers anys, amb el paradigma de la nova política, ha crescut la preocupació per la redistribució de poder. El dia té 24 hores, però no tothom les viu en les mateixes condicions. En aquest sentit, apostem decididament per considerar el temps com a font de riquesa i impulsar política pública que en permeti la redistribució de l’ús. Cal treballar per consolidar el temps com a variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar. La reforma horària és una qüestió vinculada principalment amb la salut pública i és aquest el principal motiu pel qual n’urgeix el l’impuls. Ens calen un horaris més humans i més cívics en el marc de l’impuls de la Catalunya que ve.
Des del benentès que la productivitat és necessària per ser competitius, s’ha de fomentar la cultura de la productivitat.
Acordar amb els agents socials establir un salari mínim català, que també serà una eina per incrementar la productivitat.
Impulsar des del Govern de la Generalitat de Catalunya el Pacte nacional per a la reforma horària a partir d’un gran consens social que acceleri el canvi desitjat.
Impulsar la Llei de la reforma horària en diàleg amb el Pacte nacional, que permeti accelerar el canvi en tots els àmbits regulables des del Parlament de Catalunya.
Definir el període de transició i el moment zero en què impulsar la reforma horària a Catalunya per a la reconnexió amb el ritme de vida quotidiana de la resta de països del món.
Promoure un debat amb els països europeus que se situen fora del fus horari que ens correspon per situació geogràfica, amb l’objectiu d’avaluar-ne els efectes polítics i econòmics.
Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions, a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials.
Posar en valor les bones pràctiques dutes a terme en els diversos àmbits d’acceleració (treball, administració, cultura i oci, ensenyament, comerç i consum, mobilitat), així com les dades que mostren els beneficis econòmics, socials i de salut d’una millor organització horària.