El diputat de JxSí, Roger Torrent, lamenta que, amb les 30 lleis catalanes que el TC ha tombat, la Generalitat hagi deixat d'ingressar més de 700 milions d'euros, que equivalen a tres plans de xoc
 
El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha denunciat aquest matí al Parlament a una interpel·lació de Junts pel Sí la judicialització de la política que ha fet el govern espanyol amb l’objectiu de no afrontar la qüestió catalana. ‘La separació de poders a Espanya està en crisi’, ha manifestat el conseller. Mundó ha afirmat que l’executiu espanyol ‘ha contribuït com ningú a judicialitzar la política’ i ha lamentat que hagi ‘renunciat a fer política’.

Mundó ha assenyalat directament a la politització del TC com un dels problemes principals de la situació actual. 'Avui el TC és un tribunal desprestigiat, totalment polititzat. Els seus membres es compten per blocs i afinitats polítiques', ha afirmat el conseller. En concret, el conseller ha denunciat l’ús que n’ha fet el Partit Popular: 'No s'hi val amargar-se darrera del TC com fa el PP. S'utilitza la justícia per no afrontar compromisos polítics', ha afirmat Mundó, que ha afegit que amb aquesta actuació es genera un problema pels estaments judicials.

‘El TC no ha estat un àrbitre per donar solucions, teòricament ho era, però sempre porta la samarreta de l’altre equip’, ha denunciat Mundó. ‘Ha estat l’instrument per recentralitzar l’Estat, fent sempre una interpretació restrictiva del repartiment de competències. La Constitució no es pot interpretar d’una sola manera', ha lamentat.

D’altra banda, el diputat de Junts pel Sí, Roger Torrent, ha lamentat la manca de qualitat democràtica en la seva interpel·lat al conseller: ‘Si l'Estat espanyol fos una democràcia a la britànica o la canadenca, la qüestió catalana es portaria a les urnes i no als tribunals. Però com que és una democràcia low cost, les qüestions polítiques es dirimeixen en l'àmbit jurídic’, ha lamentat Torrent, recordant que el govern espanyol instrumentalitza tribunals i jutges per anar en contra de les ‘legítimes, democràtiques i majoritàries’ aspiracions del poble de Catalunya, expressades a les urnes el 27S.

Torrent ha enumerat tres elements que demostren la baixa qualitat de la democràcia espanyola: la capacitat del govern espanyol de reduir a la mínima expressió la separació de poders, confonent els rols de l'executiu i de l'àmbit judicial; una concepció que la democràcia no es basa en la voluntat popular, i per tant la legitimitat ciutadana, sinó en la llei i la legalitat; i una tendència a resoldre al Tribunal Constitucional qüestions polítiques.

‘En els últims anys, el TC ha tombat una trentena de lleis i disposicions d'aquest Parlament. Una trentena de vegades, el govern espanyol ha tancat la porta a la sobirania d'aquest Parlament. Una trentena de vegades ens han tret les eines que havíem creat per ajudar la nostra gent’, ha explicat, fent referència als dos paquets de lleis que han estat anul·lats: d'una banda, lleis que tenien la voluntat d'assegurar drets bàsics, com la igualtat entre homes i dones, o la lluita contra la pobresa energètica; i de l'altra, eines per intentar millorar les finances de la Generalitat, com l'impost als dipòsits bancaris o als pisos buits.

‘Amb els impostos que ha tombat el TC, la Generalitat ha deixat d'ingressar més de 700 milions d'euros, que equivalen a tres plans de xoc’, ha conclòs el diputat.