Un home amb una bandera franquista al Valle de los Caídos aquest mes d'agost / ACN
Un home amb una bandera franquista al Valle de los Caídos aquest mes d'agost / ACN

Més de 40 anys de la mort de Francisco Franco i de la fi del règim franquista han hagut de passar perquè el govern espanyol iniciï el procés d’exhumació de les restes del dictador. Un fet històric i polèmic aquí, però que a la resta de països democràtics europeus fa dècades que es va produir i afrontar

L’Estat espanyol és l’únic estat democràtic europeu que no ha estat a l’alçada en deixar enrere el feixisme i el totalitarisme, que també van patir altres països com Alemanya, Itàlia o Grècia. No s’han reparat les víctimes, la llei de memòria històrica, força descafeinada, no va arribar fins el 2007 i la simbologia feixista és encara molt present als carrers.

No ha estat fins avui que el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb l'abstenció de PP i C's, exhumar el cos de Franco del Valle de los Caídos. Un pas endavant per fer justícia però que encara queda lluny de deixar enrere el franquisme a l'Estat espanyol. En repassem alguns exemples en aquest article.

  • Només Espanya té enterrat el seu dictador en un mausoleu

Una de les grans diferències entre l’Estat espanyol i la resta de països que van patir dictadures ha estat l’enterrament del dictador. Franco ha estat fins ara enterrat, amb tots els honors, al mausoleu del Valle de los Caídos, que ell mateix va manar construir per presoners republicans després de la Guerra Civil. Per al diputat al Congrés, Joan Tardà, que des de fa anys demana a la cambra espanyola el reconeixement de les víctimes i l’anul·lació dels judicis franquistes, “el cas espanyol és singular i la prova és que a Europa no hi hagi cap altre monument com el Valle de los Caídos, només cal veure com va ser construït, a través de treball esclau. És un monument fet i pensat per exaltar la figura de Franco”. Un monument que no en té cap d’equivalent a l’Europa democràtica.

Tots els estats i les societats que han patit règims feixistes han hagut de metabolitzar el passat fent prevaler la justícia, la veritat i la reparació. El cas espanyol és singular
Joan Tardà Diputat al Congrés dels Diputats

Així, Alemanya mai ha tingut un mausoleu on exaltar la figura de Hitler. El dictador nazi va suïcidar-se, al seu búnquer el 30 d’abril de 1945, poc abans que el capturessin. Les seves restes van ser cremades i enterrades en lloc desconegut. El búnquer va ser eliminat i actualment és una zona residencial de Berlin. Fins i tot, per evitar el pelegrinatge de nazis i feixistes, la tomba dels pares de Hitler va ser retirada el 2012 del cementiri de la localitat austríaca de Leonding. Així mateix, el dictador italià Benito Mussolini va ser executat dos dies abans que Hitler se suïcidés i el seu cos va ser penjat en una plaça de Milà. El cadàver del dictador va estar amagat fins que el 1957 va ser entregat a la família, des d’aleshores les restes de Mussolini es troben a la cripta familiar de Predappio, al sud de Bolonya. Un altre exemple menys conegut és el del dictador grec Georgios Papadopoulos que va arribar al poder a través d’un cop d’Estat l’any 1967. El país va viure una dictadura militar, encapçalada per Papadopoulos, fins el 1974, quan Grècia va recuperar la democràcia. Papadopoulos va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, per insurrecció i altra traïció, però la condemna va ser commutada per cadena perpètua. El dictador va morir a la presó el 1999 i està enterrat al cementiri A d’Atenes. Un altre enterrament sense cap honor especial.

  • L’Estat espanyol és a l’últim en reparar les víctimes

La reparació i el reconeixement de les víctimes és un dels aspectes més importants per poder fer un pas endavant en la memòria històrica d’un país. Catalunya sempre ha anat per davant de l’Estat espanyol en aquest sentit, la mostra la trobem fa poc més d’un any. El Parlament va aprovar per unanimitat declarar il·legals els judicis franquistes i, en canvi, el Congrés va rebutjar reparar les víctimes del franquisme.

 El ple del Parlament moments després d’aprovar, per unanimitat, la llei que declara il·legals els judicis franquistes / Parlament
El ple del Parlament moments després d’aprovar, per unanimitat, la llei que declara il·legals els judicis franquistes / Parlament

I és que la reparació de les víctimes sempre ha estat un tema secundari per la majoria de les forces polítiques espanyoles. Només cal veure que la primera llei de memòria històrica no va ser aprovada fins el 2007, una llei que reconeix les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura però no l’obertura de fosses comunes i només qualifica com a injustos els judicis i les sentències franquistes. Es tracta d’una llei que no s’ha acabat de desenvolupar ja que quan el Partit Popular ha estat al capdavant del govern espanyol n’ha bloquejat, en bona part o en la seva totalitat, les partides pressupostàries. És més, recentment, el nou president del PP, Pablo Casado, va proposar canviar la llei de la memòria històrica per una altra de concòrdia.

Per contra, des de les institucions catalanes, l’any passat, i gràcies a l’aleshores conseller d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ara injustament empresonat, la Generalitat va desenvolupar el pla de fosses. Aquest pla era un compromís del govern per dignificar la memòria amb l'obertura de fosses de la Guerra Civil i la reparació dels familiars dels assassinats i desapareguts del franquisme i que ara continua en mans de la consellera de Justícia, Ester Capella.

Sobre això, Tardà explica que “tots els estats i les societats que han patit règims dictatorials, feixistes, militaristes o vulneradors dels drets humans, tard o d’hora han hagut de metabolitzar el passat fent prevaler, legislativament, la justícia, la veritat i la reparació amb l’objectiu de que no es pugui repetir una altra vegada”. El diputat, però, ressalta que, de nou, “el cas espanyol és singular. Ni s’ha fet justícia a les víctimes, ni se les ha reparades, ni se sap encara la veritat. Per això es parla del model espanyol d’impunitat. No és homologable a cap altra democràcia”, afegeix. Fins i tot les Nacions Unides han criticat aquest model d’impunitat espanyol amb el franquisme, denunciant que no segueix les seves recomanacions en aquesta matèria: “s’observa un patró d’impunitat contrari als principis que emergeixen de les obligacions internacionals d’Espanya”, destaquen en un dels últims informes sobre drets humans a Espanya.

De fet, si fem una ullada a altres estats, veiem que a Itàlia es va fer l’exhumació de les fosses comunes just després de la Segona Guerra Mundial. A Alemanya, un cop acabada la guerra, es van eliminar tots els símbols nazis i pocs anys després van començar les negociacions entre el govern alemany, les organitzacions de víctimes de l’Holocaust i l’Estat d’Israel per rebre indemnitzacions, un fet històric. A tot això, Joan Tardà remarca que “a Alemanya s’han anul·lat les sentències dels tribunals nazis, a Sudàfrica s’han creat comissions de la veritat, França i Alemanya han demanat perdó pel lliurament de Lluís Companys i el país germànic també ho ha fet pel bombardeig de Gernika. Els que han demanat perdó no tenen res a veure amb el govern nazi però sí amb l’Estat alemany o el francès”. Alemanya no només va demanar perdó per haver participat en la detenció del president Lluís Companys, l’any 1970 va concedir una indemnització econòmica a la seva dona, Carme Ballester, a més d’una reparació moral pública. Un gest que cap govern espanyol ha tingut en més de quatre dècades.

 Imatge d’una placa del ministeri de l’Habitatge franquista en una façana d’un carrer de Tarragona / ACN
Imatge d’una placa del ministeri de l’Habitatge franquista en una façana d’un carrer de Tarragona / ACN

  • La simbologia feixista al carrer queda impune

Fa poc més d’un any va morir José Utrera Molina, el que va ser ministre i vicepresident de Franco, qui va firmar la sentència a mort de Salvador Puig Antich i el sogre de l’exministre de Justícia, el popular Alberto Ruiz Gallardón. En el seu funeral un grup de persones van cantar el ‘Cara el sol’, van exaltar el dictador Franco i el fundador de La Falange, José Antonio Primo de Rivera, mentre feien la salutació feixista amb el braç alçat. El que va passar en aquest enterrament està penat a la majoria d’estats europeus, però a Espanya és un fet que no desentona. A l’Estat espanyol està legalitzat el partit de Franco, la Falange; també és legal, i fins i tot ha rebut subvencions públiques, la Fundación Francisco Franco; a la població d’Almuradiel, a Ciudad Real, trobem el bar Casa Pepe, on s’exposen i es venen tot tipus d’elements franquistes; cada 12 d’octubre, amb motiu del dia de la Hispanitat, els carrers de moltes ciutats espanyoles reuneixen nombrosos nostàlgics franquistes; i, fins i tot, és normal trobar-se a Spotify un ‘remix’ del ‘Cara al sol’, l’himne de la Falange. Aquests són només alguns dels molts exemples de la impunitat que hi ha a Espanya amb l’exaltació del franquisme i el feixisme.

A Espanya també són recurrents els símbols franquistes a l’espai públic tot i que la llei de la memòria històrica de 2007 obliga retirar-los

La impunitat és fruit de la gairebé nul·la legislació que hi ha hagut a l’Estat espanyol des de la mort de Franco en relació als emblemes i exaltacions franquistes. A Alemanya o Àustria estan prohibits els símbols nazis per qualsevol finalitat que no sigui l’educativa i l’article 86 del codi penal alemany recull com a delicte l’apologia del nazisme i el tipifica amb penes de presó. La legislació italiana va endurir l’any passat amb penes de fins a 4 anys de presó pels delictes d’apologia del feixisme i el codi penal de França contempla sancions pels que exhibeixin símbols feixistes. En canvi, segons el codi penal espanyol no és delicte fer la salutació feixista.

Per altra banda, a Espanya també són recurrents els símbols franquistes a l’espai públic tot i que la llei de la memòria històrica de 2007 obliga a retirar els escuts, insígnies o escultures franquistes dels carrers, molts continuen allà on eren des de fa dècades. Es calcula que, tan sols a Catalunya, encara queden milers de monuments, plaques i altres símbols franquistes. És per això que la consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar aquest mes de juliol, i ho va ratificar ahir el Govern, que la Generalitat retirarà tots els símbols franquistes que encara hi ha al país, gràcies a la nova llei de memòria. Així doncs, al nostre país aquesta simbologia té els dies comptats.