Carta d'Oriol Junqueras des de Lledoners llegida per la portaveu d'Esquerra Republicana Marta Vilalta en els actes de la Diada

Estimats amics i amigues,

En un dia com avui, en aquest dinar republicà de celebració de la Diada però, al mateix temps, de suport i reivindicació de totes les persones privades de llibertat, a la presó i a l’exili, us escric aquesta carta, perquè són moltes les coses que us vull traslladar en primera persona, a través de la veu de la Marta Vilalta.

La nostra causa, la llibertat del nostre país, està sumant nous arguments, noves complicitats: està esdevenint també la causa de la defensa de les llibertats democràtiques i civils, vulnerades a l’Estat Espanyol. Una causa que és universal. Una causa que suscita moltíssim consens entre els demòcrates d’arreu perquè, estiguin o no a favor de la independència de Catalunya, no entenen que en ple s. XXI, en el cor d’Europa, es puguin perseguir, represaliar i castigar ciutadans, càrrecs públics i líders polítics per les seves idees, per haver posat urnes, per voler exercir el dret a vot, per voler decidir legítimament el futur del seu poble democràticament i pacíficament. La nostra causa, la llibertat del poble de Catalunya, és també la causa de la llibertat i les llibertats de les persones i dels pobles.

I aquesta causa té molt recorregut i potencial per créixer, i ho fa des de molts llocs. La nostra causa creixia des d’Estremera, Alcalà-Meco i Soto del Real. Ara des de Lledoners, Mas d’Enric, Puig de les Basses, Brussel·les. I creix, molt, des de Ginebra, a tocar de Nacions Unides, des d’on la Secretària General d’ERC, la nostra Secretària General, la Marta Rovira, amb la discreció que demana la política internacional, hi treballa activament i intensament. Companyes, companys, estic fort, serè, amb les conviccions fermes, treballant en coordinació amb la Marta Rovira i amb la resta de la direcció del partit, per guanyar la llibertat del nostre país, costi el que costi. Un cop més, vull agrair-vos les mostres de suport, de solidaritat, i d’estima que em feu arribar. Sapigueu que aquests sentiments són mutus.

L’octubre passat la Marta i jo, en el darrer Consell Nacional on vam estar tots dos junts físicament amb vosaltres, us vam preguntar si estàveu segurs de tirar endavant, perquè tirar endavant implicaria moltes coses i tindria moltes conseqüències. Ens vau dir que sí, que seguíssim endavant. I llavors us vam dir que no vindrien temps fàcils, i us vam demanar que, passés el que passés, us mantinguéssiu ferms, us mantinguéssiu units, cohesionats, us estiméssiu, us cuidéssiu, no us féssiu enrere, i no ens abandonéssiu. I efectivament, aquests darrers mesos han passat moltes coses i hem hagut de prendre decisions molt difícils, per alguns de nosaltres han estat decisions extremes.

Molta gent creia que la presó preventiva serviria d’escarment, que ens desdiríem de les nostres propostes polítiques, que el Republicanisme perdria força. I no ha estat així. L’Estat encara no ha entès que el camí de la democràcia i la llibertat no el venç la por ni la repressió

Oriol Junqueras President d'Esquerra Republicana

Els temps difícils seguiran. Estem davant una llarga travessa. Molta gent creia que la presó preventiva serviria d’escarment, que ens desdiríem de les nostres propostes polítiques, que el Republicanisme perdria força. I no ha estat així. L’Estat espanyol encara no ha entès que el camí de la democràcia i la llibertat no el venç la por ni la repressió. Arribarà la sentència, que serà duríssima. Esperen que sigui l’escarment definitiu, que ens faci renunciar a les nostres idees i als nostres legítims, democràtics i pacífics objectius. Tampoc ho aconseguiran. Els presos i les preses, ho sabem, en som conscients, i estem preparats pel que vingui. I vosaltres, estimats amics i amigues, militants d’un partit, valents, íntegres i honestos, també us heu de preparar. Prepareu la gent, prepareu el partit i aguanteu perquè nosaltres estem preparats i preparades, i aguantarem tant de temps com calgui.

Malgrat això, nosaltres no renunciarem mai, mai, al civisme i a la democràcia; ni tampoc ens cansarem de reclamar justícia. Mentrestant, el sacrifici que farem, no serà en va: hem de saber-los convertir en combustible, el combustible per a la victòria, en el gran revulsiu, en l’oportunitat per atraure cada cop més i més complicitats i suports d’arreu, al voltant de les llibertats democràtiques i els drets civils, la causa d’un poble que té tot el dret i vol decidir lliurement i democràtica el seu futur, que vol ser lliure. Davant la injustícia que viurem, no ens ploreu, reivindiqueu-nos molt alt i molt clar! Davant la injustícia que viurem no plorarem, l’aprofitarem quan arribi el moment! Perquè mai ningú, ningú, no ens farà renunciar a la llibertat per camins pacífics i democràtics. Mai no renunciarem al diàleg, perquè som el país del civisme i de les urnes. No hi ha un camí pel Diàleg i per la Democràcia. El diàleg i la democràcia són el camí.

Érem majoria per guanyar democràticament l’1-O. Els aparells repressors de l’Estat van trencar les regles democràtiques, posant en el seu plat de la balança la repressió, l’empresonament, els exilis, la violència... Nosaltres hem de compensar la ruptura de les regles democràtiques per part de l’Estat, amb més democràcia, amb més mobilitzacions, amb més vots. Ara hem d’acumular més forces a favor de la República.

Heu de sentir-vos orgullosos del que sou, del que heu fet, del que representeu, del que representa Esquerra Republicana, i del que vau fer l’1-O. Perquè hi teniu tot el dret. Vam ser protagonistes indispensables de l’1O. Que cap comentari ni cap opinió us enterboleixi l’amor propi. No ho permeteu! Aneu amb el cap alt, el cor tranquil i serè, la mirada humil i somrient. Nosaltres, junt amb altres companys i companyes, vam fer l’1O. I el vam fer perquè vam dir que el faríem. Quan nosaltres diem una cosa, la fem. I no diem allò que no podem fer.

Som el relleu incansable de generacions i generacions que durant segles han lluitat per la llibertat. Som una baula més d’aquest engranatge històric. Els grans canvis polítics i socials d’arreu del món han costat anys d’aconseguir i sempre havent de patir una forta repressió: La independència de l’Índia va necessitar més de 25 anys d’intensa lluita i molts sacrificis de líders com Gandhi; la conquesta del dret a vot de les dones va implicar milers de sufragistes empresonades i una lluita de més de 50 anys; Mandela va lluitar més de 40 anys per l’abolició de la segregació racial dels quals casi 30 va estar a la presó. Tinguem perspectiva. L’1-O i el 3-O són èxits enormes. Amb ells vam plantar la llavor de la victòria democràtica. És una llavor que prosperarà i triomfarà.

Vull acabar aquesta carta insistint en el que ja us vam dir la Marta i jo en aquell CN al que feia referència al principi de la carta: passi el que passi, mantingueu-vos ferms, mantingueu-vos units, mantingueu-vos cohesionats, compactes, dignes, estimeu-vos, cuideu-vos, persevereu. Perquè nosaltres, des de la presó i l’exili, persistirem. I quan la llarga creuada que estem fent pel desert acabi, guanyarem la llibertat. No en tingueu cap dubte. Som aquí per guanyar la llibertat, l’anhel de tantes generacions.

Us estimo.

Oriol Junqueras
CP Lledoners, 11 de Setembre 2018