El president d'Esquerra i eurodiputat denuncia en una carta la manca de democràcia de l'Estat espanyol per no permetre'l ser en la constitució del Parlament Europeu tot i que els ciutadans l'han escollit europarlamentari

Estimats amics i amigues,

Avui hauria de ser aquí amb tots vosaltres. Avui hauria de poder entrar al Parlament europeu com els altres 750 eurodiputats, perquè els vostres vots ho van fer possible, però no serà així. Us escric des d’una cel·la de la presó de Lledoners, perquè els vostres vots no valen el mateix que la resta per l’Estat espanyol. La democràcia no es respecta a Espanya, on la unitat del Regne hi pesa molt més que la dignitat. On la llibertat sempre queda en un segon pla, quan no agrada el que planteges. Avui es constituirà el Parlament europeu i més de 2 milions de vots no podran seure a l’hemicicle. No hi podrem ser ni el president Puigdemont, ni Comín ni jo mateix, que avui ens haguéssim pogut retrobar després de molts mesos de distanciament forçós.

Avui porto 607 dies de presó, de venjança, i m'agradaria començar aquesta intervenció dient-vos que els murs de formigó i els barrots de ferro no han fet més que reafirmar-nos en el nostre projecte polític i en els valors que sempre han guiat la nostra manera de fer i d'actuar. Ho hem dit moltes vegades: si el preu que hem de pagar per defensar la democràcia i els nostres drets individuals i col·lectius és la presó, el pagarem. I no dubteu que convertirem aquesta injusta i arbitrària presó en una eina política en favor d'una causa justa, legítima i necessària per a Catalunya i per a Europa. Perquè avui no acaba res, avui s’inicia una nova etapa de la nostra causa, ara internacional.

Avui no acaba res, avui s'inicia una nova etapa de la nostra causa, ara internacional

Oriol Junqueras

No me'n puc estar de fer una petita reflexió històrica aprofitant que, avui, les meves paraules ressonaran a l'enyorada ciutat d'Estrasburg, el bressol d'Europa. Tot i la decepció i la indignació que molts catalans senten avui vers la Unió Europea per la seva manca de resposta davant la vulneració de drets que patim, continuo tenint el ferm convenciment que aquesta bandera blava estrellada és sinònim de democràcia i de pau. Els seus pares fundadors van idear una comunitat política que conforma un espai de drets i llibertats i, sobretot, de diàleg i de negociació. Van crear un punt de trobada on les nacions europees poden dirimir les seves disputes de forma cívica i pacífica. El problema és, malauradament, l'ús il·legítim i interessat que els estats fan d'aquesta joia democràtica.

En un dia com avui, que tot i ser eurodiputat electe, em veig forçat a escriure-us des de la presó, m'agradaria posar en valor aquells que, un dia, van imaginar la Unió Europea. Vull parlar-vos, per exemple, de figures com les d'Altiero Spinelli, un dels pares fundadors que va demostrar al món com d'important és resistir fins i tot quan tot sembla estar perdut. Spinelli fou un home d'esquerres, de conviccions de ferro, que va passar 16 anys privat de llibertat perquè s'oposava al feixisme de Benito Mussolini. L'any 1941, Spinelli i un petit grup de presos polítics van escriure en paper de fumar el que ha passat a la història com el Manifest de Ventotene. Aquest text, pensat, raonat i escrit des de la presó, plantejava la necessitat d'una aliança fraternal de les nacions europees que, després de dues guerres mundials, garantís d'una vegada per totes la pau i la democràcia en aquesta part del món. Les seves reflexions polítiques unides també a les d'altres grans polítics provinents de corrents ideològics molt diversos com Adenauer, Schuman o Spaak són, sens dubte, les que han posat les bases d'aquesta Unió Europea. Una Unió que, encara avui en dia, és la que molts defensem malgrat ho hàgim de fer, una altra vegada, des de les presons.

Avui, ens trobem en una cruïlla històrica en el qual cal reivindicar de nou els valors que un dia van abanderar aquells que van fundar la Unió Europea. Davant l'onada reaccionària que està recorrent, no només Europa, sinó el món sencer, tenim el deure moral de plantar cara. I Catalunya és una petita mostra d'aquest conflicte que existeix, a escala global, entre aquests dos models de societat. Entre aquells que defensem models basats en la justícia, la solidaritat i la inclusivitat i els que promouen societats excloents, autoritàries i retrògrades. Entre els que mai tindrem por a les urnes i les llibertats i aquells que les reprimeixen amb porres i empresonen les idees.

Tenim el deure moral de plantar cara. Està en joc la mateixa essència de la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret dels ciutadans a decidir

Oriol Junqueras

Avui Catalunya pot tornar a ser la punta de llança de la lluita per la democràcia i les llibertats, perquè, com en altres moments històrics, avui defensar la democràcia a Catalunya és defensar el futur d’Europa. Està en joc la mateixa essència de la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret dels ciutadans a decidir. Els demòcrates europeus han de saber que en aquest país de l’Europa del sud s’hi està disputant una batalla pels drets fonamentals i que no haurien de mirar cap a una altra banda, perquè hi tenen un aliat.

Fem una crida a lluitar per la democràcia a Catalunya, perquè nosaltres no deixarem de lluitar per l’Europa social i dels ciutadans en què creiem, una Europa que sigui un bastió de drets i llibertats.