10 líders mundials que van acabar a la presó per fer avançar els drets civils
La defensa i la consecució dels drets civil i polítics d'una comunitat o col·lectiu, ha sigut i és una de les principals reivindicacions de la modernitat. El segle XX ha estat testimoni de gran part d'aquestes lluites socials, així com d'aquells líders, que sota el lema de la no violència i en defensa dels valors democràtics, han estat partícips d'un progrés social i polític pel qual s’ha de seguir lluitant. Malauradament, aquest progrés no ha estat gaire fàcil d'aconseguir, la resposta a les diferents reivindicacions, que van des del moviment sufragista fins al reconeixement d'Irlanda del Nord com a subjecte polític, passant per la defensa dels drets humans i la fi de l'apartheid, ha estat sempre la repressió i la violència. Els diferents personatges que s'han erigit com a representants d'aquestes demandes socials han sofert, en diverses ocasions, el seu empresonament, però el que no es va aconseguir, és empresonar les seves idees, que eren fruit de les reivindicacions d'una societat que clamava llibertat i sovint han acabat triomfant.
L'1 d'Octubre, una Catalunya viva i pacífica va sortir al carrer per expressar la seva veu, aquella que ara, sota el lema de la llei, les forces de l'estat intenten callar. Unes setmanes abans, un desplegament de més de 10.000 membres de les forces i cossos de seguretat de l’estat arribaven a la capital del país, i amb ells, la inseguretat. El missatge era clar i no venien per escoltar. Un cop més, la resposta va ser la violència i la repressió a la ciutadania, així com l’empresonament dels Jordis, dels consellers, i d'Oriol Junqueras. Aquest va estar citat a declarar per rebel·lió i sedició, dos delictes amb un tipus penal que exigeixen un alçament públic i violent, però a l’1 d’Octubre les úniques armes del procés van ser les urnes i les paperetes, i la seva única estratègia d’atac, la democràcia.
Junqueras i la resta de conselleres i conselleres, va ser empresonat el 2 de novembre de 2017 sense una condemna ferma que determini o no la seva innocència. A l'espera que tingui lloc el judici, les autoritats judicials de l'Estat espanyol han decidit fer ús d'una de les mesures cautelars personals més greus que tipifica el Codi Penal, la presó preventiva. L’aplicació d’aquesta figura jurídica no persegueix la finalitat que se l’atribueix, no havent ni indicis ni fets que provin o demostrin un risc real de fuga o “reiteració delictiva”. Aquesta aplicació política d’una mesura jurídica no sols ha suposat la privació de llibertat del principal líder d’Esquerra Republicana, sinó que l’ha privat d’exercir el seu dret a la participació política en el marc d'un procés democràtic segrestat per les autoritats espanyoles.
Un discurs pacífic i contrari a la violència ha estat un dels trets característics d'aquest líder. Junqueras, igual que els diferents presos polítics que es presenten a continuació, ha estat i és un referent dels valors democràtics i republicans que impregnaven aquells dies els carrers i les places del país.