La cambra també aprova integrar un referent de benestar emocional a cada equip d’atenció primària del país i incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques de salut mental, a proposta d’Esquerra Republicana i Junts

El Parlament de Catalunya ha instat el Govern de la Generalitat a promoure un Pacte Nacional per la Salut Mental amb l’aprovació d’una proposta de resolució conjunta d’Esquerra Republicana, Junts, la CUP, En Comú Podem i el PSC. Un acord de país en el marc del ple monogràfic sobre salut mental, convocat pel president Pere Aragonès.

El Pacte haurà d’aglutinar els diferents actors implicats en aquest àmbit i exercir un rol de lideratge en l’abordatge integral i coordinat de les polítiques de salut mental. “Hem de disposar d’un pacte, d’una eina que serveixi les persones afectades i els seus entorns, els professionals i la ciutadania en general, en totes les etapes vitals”, va defensar el president al debat que va començar dimarts passat.

El president va ressaltar la importància d’abordar una problemàtica que afecta una de cada quatre persones, i de combatre l’estigma que l’envolta. També va explicar que, al pressupost de la Generalitat per al 2022, que es votarà al Parlament la setmana vinent, “fem passos importants, destinant més de 580 milions d’euros a les polítiques de salut mental i de benestar emocional”, 80 milions més que al pressupost anterior.

Amb el debat i votació de les propostes de resolució dels diferents grups parlamentaris, “estic segur que les forces d’aquesta cambra fem un pas importantíssim cap a un canvi de mirada, un canvi de paradigma”, va posar en valor el president. Un canvi de paradigma que la vicepresidenta del Parlament i diputada d’Esquerra Republicana, Alba Vergés, ha definit durant el ple d’avui, abans de les votacions: “La salut mental deixa de ser un diagnòstic individual, tancat i barrat per un silenci escrupolós, per ser un àmbit que hem de treballar com a societat, de forma transversal i integral”.


Mesures concretes en l’àmbit sanitari, educatiu i laboral, entre d’altres

“No podem seguir assumint que el suïcidi sigui la principal causa de mort entre el jovent; no podem seguir assumint que un 10% de la població estigui constantment medicada amb antidepressius i fàrmacs per dormir. Hem d’arremangar-nos, i des d’Esquerra Republicana presentem propostes transversals, a tot i a tot arreu”, ha assegurat Vergés.

Quatre d'aquestes propostes de resolució són conjuntes d’Esquerra Republicana i Junts. La primera, centrada sobretot en l’àmbit sanitari, pretén millorar l’atenció als problemes de salut mental i addicions a l’atenció primària. Per això, insta el Govern a incorporar un referent de benestar emocional a cada equip d’atenció primària (EAP). Actualment, ja hi ha 150 referents repartits a diferents EAPs, però l’any vinent el Govern n’afegirà 220 més, amb l’objectiu d’arribar a cada EAP del país.

A la proposta també es demana reduir la prescripció de psicofàrmacs i incrementar, en canvi, l’atenció psicològica i psicoeducativa; com també utilitzar mètodes alternatius a la contenció mecànica, sempre que sigui possible, en persones amb agitació psicomotriu.

El Govern també haurà de desplegar el Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025, que ja s’ha començat a impulsar, i que pretén aconseguir disminuir un 15% la mortalitat per suïcidi. Pel que fa a l’àmbit educatiu, al text s’insta el Govern a analitzar l’estat del benestar emocional i la salut mental de l’alumnat dels centres educatius de Catalunya i a incrementar la formació als professionals educatius.

En l’àmbit de la seguretat i les emergències, recollit en una altra proposta de resolució, s’insta l’executiu a elaborar un pla formatiu dirigit al cos de Mossos d’Esquadra i al de Bombers; implementar un servei de suport psicosocial per als treballadors del 112, que estan exposats a molta tensió; i incorporar Equips Guia (professionals especialitzats) a totes les operatives en què els agents hagin de tractar amb persones amb malalties mentals d’elevada complexitat. Uns Equips Guia que el Govern també ha començat a implementar.

La perspectiva de gènere, per altra banda, també apareix amb força a les propostes de resolució d’Esquerra i Junts. La cambra ha instat el Govern a incorporar la perspectiva de gènere i interseccional en les seves polítiques de salut mental, així com a impulsar, al llarg del 2022, un grup de treball que analitzi la possible vinculació dels casos de suïcidi amb situacions de violència masclista.

La darrera proposta de resolució tracta l’àmbit laboral i insta el Govern a promoure programes personalitzats per facilitar la inserció laboral de les persones amb problemàtiques de salut mental. També demana desenvolupar protocols per a la detecció precoç d’aquests casos i per evitar l’estigmatització per part dels companys de feina, així com reforçar la inspecció de treball. A més, preveu abordar especialment les necessitats de les persones treballadores que siguin dones, joves, temporals o migrants, tinguin una edat avançada, discapacitats, malalties cròniques i mentals, etc.