El diputat del grup republicà Ferran Civit durant la seva intervenció al ple / Marc Puig
El diputat del grup republicà Ferran Civit durant la seva intervenció al ple / Marc Puig

Ferran Civit: “El poble de Catalunya vol saber qui va atacar els col·legis i agredir els votants; vol saber la veritat i la història”

El Parlament ha donat llum verda a la creació d’una comissió d’investigació sobre la violència institucional de l'Estat durant el referèndum de l’1 d’octubre a proposta d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, la CUP i Catalunya en Comú Podem. El diputat republicà Ferran Civit ha defensat la necessitat d’aquesta comissió per “treure l’entrellat d’un dia intens emocionalment, dur i trist”, en què “la violència va ser protagonitzada per les forces policials”. Es van veure “porres contra urnes, la violència contra el vot”, ha denunciat, però el ministeri de l’Interior no va censurar cap agent. “El poble de Catalunya vol saber qui va atacar els col·legis i agredir els votants; vol saber la veritat i la història”, ha asseverat.

Civit, que ha fet la seva intervenció acompanyat de l’urna que es va utilitzar al seu poble, l’Espluga de Francolí, i amb una porra extensible, ha descrit “el neguit constant de veure les imatges d’aquelles salvatjades i de no saber si la policia vindria o no vindria”. També ha condemnat “la violència indiscriminada i gratuïta contra gent asseguda que cridava ‘som gent de pau’” i la posterior “persecució judicial” contra alcaldes i alcaldesses. “Ningú ha donat la cara per dir qui va ordenar les càrregues policials, i és molt fàcil amagar-se quan tens el poder, però la ciutadania té dret a saber la veritat”, ha insistit.

“Som espanyols o no som espanyols? Perquè, si ho som, van agredir gratuïtament ciutadans espanyols i ens haurien d’ajudar a defensar els ciutadans espanyols d’aquesta violència”, ha interpel·lat Civit als diputats unionistes, “i si no ens consideren espanyols, deixin que decidim el nostre futur de manera lliure i democràtica”. I ha conclòs: “O som espanyols per seducció, o per repressió, i això està en mans dels qui tenen el poder a l’Estat”.

En definitiva, l’1-O va ser, segons Civit, “la data fundacional de la Catalunya contemporània”, i “potser no vam aconseguir la victòria i vam cometre errors, però aquell dia avançava una victòria ben propera, perquè la democràcia sempre és seure, acordar i ratificar pels vots”. Pel diputat, el que és evident és que, “si tres cossos policials no van poder aturar 2 milions de persones, no podem tenir cap mena de dubte que ho tornarem a fer i no hi haurà marxa enrere; votarem i guanyarem”.