El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda també situa en la seva compareixença al Parlament les polítiques socials, la defensa dels drets dels ciutadans i la sobirania econòmica de Catalunya com a eixos prioritaris en aquesta legislatura

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonés, ha defensat avui en la seva compareixença al Parlament que cal apostar per un “diàleg franc” amb el Govern espanyol, “en què es pugui parlar de tot i no es demani que es renunciï a res”. “Serà un diàleg fructífer si es pot parlar del dret a la autodeterminació”, ha afirmat el vicepresident.

Aragonès també ha situat la defensa dels drets dels ciutadans, la garantia de protecció de les polítiques socials i el desenvolupament de la sobirania econòmica de Catalunya com a eixos prioritaris de la seva gestió en aquesta legislatura. Ho ha fet al llarg de la seva primera compareixença com a vicepresident del Govern a la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya, on ha detallat les línies que guiaran l’actuació del departament que encapçala.

El vicepresident ha iniciat la seva intervenció recordant que l’actual Govern de la Generalitat s’ha format “en un entorn polític excepcional i inusitat”, caracteritzat per “la deriva autoritària de l’Estat espanyol” i per “una deplorable judicialització de la política”. En aquest sentit, ha condemnat “la venjança de l’Estat contra aquells dirigents polítics que van complir amb la seva promesa” i s’ha compromés “a fer tot el que estigui a les nostres mans perquè puguin tornar a viure a casa seva”. El vicepresident ha valorat “l’obra de Govern importantíssima del vicepresident Oriol Junqueras”, destacant l’augment de la despesa social en el pressupost del 2017, “l’impuls extraordinari” a l’Agència Tributària de Catalunya o la lluita contra el frau fiscal.

“Malauradament, l’aplicació del 155 va estroncar aquesta gran labor i ha malmès part dels avenços que s’havien assolit”, ha lamentat Aragonés, que ha considerat “indispensable” tornar a posar les institucions catalanes “al servei de la ciutadania”. S’ha mostrat partidari d’assolir majories internes i amplis consensos polítics per desenvolupar “polítiques absolutament necessàries per tirar el país endavant”.

Aragonès ha posat en el centre de la seva gestió com a vicepresident la defensa dels drets polítics i civils dels catalans, “vulnerats repetidament” tant a nivell individual com col·lectiu. En aquest sentit, s’ha mostrat preocupat per la violència d’extrema dreta i els episodis d’intimidació “contra persones que únicament duien un llaç groc a la solapa”. Per això, ha considerat “imprescindible” la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics, que, en col·laboració amb el Síndic de Greuges, “pretén estudiar i donar resposta” a la possible vulneració d’aquests drets a Catalunya.

Malauradament, l’aplicació del 155 va estroncar aquesta gran labor i ha malmès part dels avenços que s’havien assolit

Pere Aragonès Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda

Pressupostos socials i sobirania econòmica

Aragonès ha iniciat el bloc econòmic de la seva intervenció parlant dels Pressupostos per a l’any 2019, l’ordre d’elaboració des quals s’ha publicat avui mateix al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El vicepresident ha confirmat que els comptes de l’any vinent continuaran prioritzant “la cobertura social i la lluita contra la desigualtat”, però també ha advertit que estaran molt condicionats per la regla de despesa —que no permet un creixement superior al 2,4%— i l’objectiu de dèficit (0,1%), “el qual suposa 688 milions menys de despesa respecte al 2018”. El vicepresident ha explicat que els canvis introduïts per l’Estat en la liquidació de l’IVA també reduiran els ingressos procedents del model de finançament en l’exercici 2019.

Aragonès ha lamentat que, malgrat l’evolució favorable de l’economia catalana en els darrers anys, els ingressos de la Generalitat, “excessivament dependents de les bestretes del model de finançament”, no presentin un augment en línia amb les bones perspectives de creixement. Amb tot, el màxim responsable de les finances catalanes ha assegurat que “ens esforçarem per evitar que els problemes d’infrafinançament de la Generalitat es traslladin als proveïdors”. Això, segons ha dit, implica mantenir estable el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP), que s’ha reduit de 54 dies a finals del 2015 a 18 dies el desembre del 2017.

El vicepresident ha considerat necessari avançar cap a la “sobirania econòmica” de la Generalitat”, per tal d’obtenir els recursos necessaris per finançar els serveis públics i alhora mantenir el compromís amb la sostenibilitat financera. I ha recordat que, el 2017, la Generalitat va situar el seu dèficit per sota de l’objectiu del 0,6%, afegint que, en termes per càpita, l’ajust efectuat entre 2010 i 2017 “ha estat un 58,4% superior a Catalunya que a la mitjana de comunitats autònomes”. Aragonès també ha destacat el valor de l’estratègia de racionalització del patrimoni de la Generalitat com a eina d’eficiència i sostenibilitat econòmica, amb grans projectes com el Districte Administratiu de la Marina, “que suposa un estalvi en renda i costos directes de 139 M€”.


Bilateralitat Generalitat-Estat i compliment dels acords

El desenvolupament de la sobirania econòmica de la Generalitat també passa, segons el vicepresident, per una negociació bilateral amb el Govern espanyol per tal de reclamar els recursos que corresponen a la Generalitat en virtut d’acords subscrits en el passat. Entre aquests recursos, Aragonès ha citat el deute de 759 M€ derivat de la disposició addicional tercera de l’Estatut (DA3) per l’any 2008, “un deute reconegut per l’Estat però que no s’ha fet efectiu”. El vicepresident ha xifrat el deute total de la DA3 (període 2007-2013) en 2.951 M€ i ha remarcat que també resta pendent la transferència per al desplegament dels mossos d’esquadra, que suposa un import de 105M€ anuals i que el 2017 acumulava ja 688M€. Segons ha explicat Aragonès, en el marc d’aquesta relació bilateral, “també exigirem que es retirin les mesures d’intervenció i control imposades pel Govern de l’Estat l’any 2015”.