El senador Bernat Picornell, durant la sessió de control al govern a la Cambra Alta
El senador Bernat Picornell, durant la sessió de control al govern a la Cambra Alta

El govern del PSOE, primer, i la majoria absoluta del PP al Senat, després, frustren l'expectativa perquè els mitjans audiovisuals de Catalunya, País Valencià i les Illes es puguin rebre de manera recíproca a tots tres territoris

En només una setmana de diferència, la petició per impulsar la reciprocitat en la recepció del senyal televisiu entre Catalunya, el País Valencià i les Illes, també aprofitant la posada en marxa del nou canal À Punt, ha rebut un doble revés al Senat: primer, del nou govern espanyol del PSOE; després, amb el PP tombant una moció que també reclamava accions per treballar-hi.

En la primera sessió de control del nou govern del PSOE a la Cambra Alta, el 19 de juny passat, el senador d’Esquerra Bernat Picornell va preguntar a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, sobre quines accions es durien a terme des de l’executiu per facilitar la reciprocitat en la recepció de les emissions dels diferents canals en llengua catalana.

Respecte a À Punt, hereu de l’antic Canal 9 del País Valencià que va ser tancat en temps del PP, Picornell va recordar que de fet existeix un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat del País Valencià, “ratificat pels seus parlaments i pel propi Senat”, per impulsar aquesta reciprocitat. Amb una condició que la ministra va esgrimir com a resposta la setmana passada: la disponibilitat de l’espai radioelèctric.

Aquest dimarts, en la defensa d’una moció conjunta que s’havia presentat fa just un any i a la que curiosament en aquell moment també s’havia afegit el PSOE –llavors a l’oposició-, Picornell va insistir en la demanda i es va remetre, com ja havia fet davant la ministra, a la Carta Europea de les Llengües, que entre altres coses estableix que els estats membres garantiran la llibertat de recepció i no posaran obstacles per a les retransmissions al seu territori dels serveis de comunicació audiovisual, i més concretament “que es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua utilitzada de forma idèntica o propera”.

Hem de defensar els drets d'una comunitat de parlants de català de més de 10 milions de persones
Bernat Picornell Senador d'Esquerra Republicana
 Bernat Picornell prometent el càrrec al Senat / ACN
Bernat Picornell prometent el càrrec al Senat / ACN

En la defensa de la moció, Bernat Picornell va dir davant la situació creada que “ens trobem davant d’una qüestió política, no tècnica”, ja que l’aparent col·lapse de l’espai radioelèctric que el govern espanyol esgrimeix com a excusa per frenar l’impuls a la reciprocitat d’emissions es pot resoldre amb una redistribució dels que ara mateix ja hi ha ocupats i que es destinen a altres usos. “Hem de posar per davant els drets lingüístics de bona part de la gent de parla catalana, una comunitat de 10 milions de persones”.

“Volem veure televisió en català i volem escoltar ràdio en català”, va reivindicar Picornell, fent al·lusió a l’espai comunicatiu que representen les corporacions de TV3, IB3 de les Illes i l’À Punt del País Valencià. I va posar en valor, en aquest sentit, el compromís de la Plataforma per la Llengua i el treball d’Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear per fer-ho possible.

La majoria absoluta del PP va acabar deixant en res, però, el que la moció es proposava. Entre altres coses, assumir els compromisos de la Carta Europea de les Llengües i garantir, en 12 mesos, el desplegament d’un marc jurídic que donés cobertura a la reciprocitat d’emissions televisives en els territoris de parla catalana.