Esquerra Republicana ha avalat aquest dijous la tramitació del projecte de Llei d'Habitatge del govern espanyol amb l'advertiment que la tombarà si no hi ha un respecte escrupolós al marc competencial, que el primer text vulnera de manera flagrant

Els 13 vots d’Esquerra Republicana han permès aquest dijous la tramitació de la Llei d'Habitatge que debatia el Congrés de Diputats. Ha estat després de l'acord d’última hora signat amb el govern espanyol per garantir el respecte escrupolós al marc competencial en matèria d'habitatge i que la llei es negociarà amb les forces parlamentàries progressistes.

El compromís l’ha adquirit davant del ple la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i per demanda expressa del Grup Republicà ha quedat recollit també per escrit. L'aprovació del tràmit d'avui no suposa en cap cas la validació de la llei, que després de salvar aquest tràmit haurà d'obrir un intens període de negociació i acord sobre la base del que s'estableix com a punt de partida.

El projecte de llei que presentava el govern espanyol no respecta les competències exclusives en matèria d'habitatge que, d’acord amb la Constitució i els respectius estatuts, tenen les comunitats autonòmes. Revertir aquesta invasió competencial ha estat exigència d’Esquerra Republicana des del primer moment, alhora que assegurar, dins de les competències que sí que són de l’Estat, l’accés a un habitatge digne, controlar el preu dels lloguers o garantir la protecció i cobertura social i jurídica en els casos de desnonament.

La llei, doncs, podrà continuar la tramitació després que Esquerra hagi votat en contra de les esmenes a la totalitat de devolució d’altres grups parlamentaris i malgrat que la que els republicans havien presentat, aquesta amb text alternatiu, ha estat igualment rebutjada. De tota manera, els requeriments que recollia la proposta republicana són la base de l’acord per no tombar el text del govern, cosa que permetrà introduir les esmenes en el seu articulat.

Cal modificar la legislació estatal perquè la catalana tingui efectes i una aplicació real i inqüestionable des dels tribunals

Pilar Vallugera Diputada del Grup Republicà al Congrés dels Diputats

Durant la seva intervenció davant del ple, la portaveu d’Habitatge d’Esquerra Republicana al Congrés, Pilar Vallugera, ha estat especialment dura en l’advertència al govern que, en la negociació de la llei que s’obrirà a partir d’ara, no s’admetrà cap invasió competencial sota el pretext d’una harmonització estatal en polítiques d’habitatge. “No comprometem el nostre vot a res més que al compliment dels requeriments plantejats”, ha dit. Uns requeriments que tenen per objectiu “garantir el manteniment de la nostra capacitat de fer front a un problema que porta massa temps sense resoldre's”, com és el de l’accés a un habitatge digne.

Vallugera ha enumerat la sèrie d’iniciatives legislatives en matèria d’habitatge impulsades des del Parlament i que han estat recorregudes davant del Tribunal Constitucional. Entre les més recents, i impugnada directament per l’actual govern de PSOE i Unidas Podemos, la llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament.

“Més d'una vegada hem exigit al govern de l'Estat que afrontés les seves responsabilitats i legislés en les matèries en què efectivament té competències: en matèria processal, fiscal, hipotecària”, ha recordat Vallogera. “I la desagradable resposta que rebem és la d'un text recentralizador, invasiu de les competències fins a l'extrem de deixar-les sense contingut: I per si això fos poc, que ni tan sols garanteix el dret a l'habitatge”, ha sentenciat.

“Deixin-me recordar-los que no som aquí per a defensar el manteniment d'una comunitat autònoma, sinó per a la construcció d'un estat independent, la qual cosa no exclou que no donem ni un pas enrere en les parcel·les que encara integren el nostre autogovern”, ha dit Vallugera. La diputada republicana ha insistit que “hem de mantenir fora de perill la competència exclusiva sobre el nostre Dret Civil propi”, que inclou l’àmbit dels arrendaments urbans.

En la llista d’advertències, Vallugera ha afegit que l'habilitació al govern espanyol per al desenvolupament reglamentari de la Llei “haurà de tenir un caràcter específic i restringit”. I que per tant, establir qualsevol reglament de bases estatal que s’imposi a les lleis catalanes “no l’acceptarem”.

Blindatge competencial al marge, i en l’àmbit de la protecció social, Vallugera ha avançat que “proposarem i hauran d'introduir-se millores en la modificació de la legislació processal en la línia del lloguer social obligatori i de la introducció, com a requisits processals, dels informes de vulnerabilitat i l'oferta d'una alternativa residencial real”. “No reconeixem competències a l'Estat -perquè no les té- en matèria d'habitatge, d'urbanisme i de consum; però som conscients que s’han de produir modificacions legislatives en àmbits que són de la seva competència perquè la legislació catalana tingui efectes i una aplicació real i inqüestionable des dels tribunals”.

“Concebem la propietat privada subjecta a la seva funció social, i el destí d'un habitatge és ser una llar”, ha dit Vallugera. “I que aquest sigui ocupat per proveir, com a dret primordial, la resta dels drets de les persones: la intimitat, la salut, la família, ... La vida, en definitiva”. La diputada republicana ha tingut paraules d’agraïment per a la PAH, el Sindicat de Llogateres i a la plataforma Per a un Habitatge Digne “pel seu treball sense descans per arribar a aquest punt de partida”, base de la futura llei.